En Bartolomé (Bartomeu, Tomeu) Roig Perelló va néixer a Alaró, a l’illa de Mallorca, el 1886. Els seus pares eren en Bartolomé Roig Garau (Alaró, 1843-1894) i na Francisca Perelló Colom (Alaró 1861-1947). Es portaven entre ells per tant 18 anys. L’esposa va sobreviure al marit -mort de bronconeumonia- més de cinquanta anys, i va quedar sota la protecció i tutela del seu fill, fins que als 85 anys va traspassar per un càncer.
El matrimoni va tenir dos fills. El propi Bartomeu , el gran, i un germà petit, Jaume, nascut el 1890 però traspassat per tuberculosi el 1910, quan volia traslladar-se a Barcelona a cursar el batxillerat.
Eren una família humil i no tenien altra propietat que una finca a Son Duran, a Alaró, heretada de l’avi, on hi havia una caseta que es on vivien. Aquesta parcel·la de menys d’una hectàrea era als “horts d’amunt”, al camí d’Orient. La finca va estar un temps hipotecada, volem pensar que per poder pagar el desplaçament de l’únic fill a Barcelona.
Bartomeu Roig Perelló havia nascut, hem vist, el 1886 a Alaró, Mallorca, i va estudiar el batxillerat a Barcelona, on va obtenir el títol el batxiller ja gran (1910) als 24 anys. Per documents trobats, sabem que el 1912 ja treballava a la “Farmacia El Siglo”, on rebia reactius procedents del despatx del Dr. Andreu. Es llicencià en farmàcia (1918) quan ja tenia 32 anys. Aquesta edat avançada fa pensar que ell mateix devia començar a treballar d’aprenent per a pagar-se els estudis…. Posteriorment va obtenir el Doctorat el 1928 amb la tesis «Contribución al estudio de la lisis bacteriana transmisible», quan ja era Secretari del Col.legi de Barcelona. Tenia llavors 42 anys.
Bartolomé Roig Perelló es va casar amb Maria Grau Pla, de Reus, el 1925, amb 39 anys ell i 23 ella. Desconeixem les raons i com i quan es varen conèixer, però també en aquest cas el matrimoni es portava 16 anys de diferència. Una cosa similar al que ell mateix havia vist ell a casa seva.
Les finques de la mare, amés de l’ heretada del seu marit als Horts d’Amunt, incloïen una altra petita procedent del seu pare Jaume Perelló Simonet (4 àrees) a la zona propera de la Socarrada. Però des de 1911, en Bartolomé Roig Perelló va anar ampliant el patrimoni, que sempre registrava a nom de la seva mare vídua encara que ell s’ocupava des de Barcelona de pagar les contribucions: en aquest any 1911 va comprar un tros de 7 àrees, el 1940 la peça molt més gran (més de 3 Ha) de Les Artigues i el 1950 la de La Font (16 a) i una altra a La Socarrada (4 a).
Bartolomé Roig Perelló, quan es va casar, vivia en un pis a l’eixample, al carrer València 335. Més tard 
(1950) era al mateix carrer València, però al número 288, al primer segona, a tocar del Passeig de Gràcia. Va tenir una vida pública rellevant, com demostra que va ser molts anys membre molt actiu de la Junta del Col.legi de Farmacèutics: com a mínim des de 1928 fins el 1954 (Tresorer, Secretari i finalment President), de l’ Acadèmia de Doctors del districte de Barcelona i de l’Institut Mèdic Farmacèutic. Va morir sobtadament als 70 anys, deixant vídua però no fills.
Durant els finals anys quaranta i els primers cinquanta va edificar a l’antiga parcel.la dels pares la gran i monumental “Villa Santiago” (Can Corona), on s’havia de retirar a la jubilació. Malauradament mai va poder gaudir-la plenament. La casa va passar a la seva esposa i va servir per a acollir com a masovers a la seva família mallorquina, els seus cosins per branca materna. Finalment els seus nebots Llevat Grau, hereus de la seva esposa en tant que fills de la seva germana Elvira, la varen vendre en els anys 1980.
L’ únic fill de la parella, en Santiago Roig Grau, va viure només quatre anys: nasqué a Barcelona l’agost del 1926 i traspassà el març del 1930, amb tres anys i mig.
Pel que fa a la farmàcia, la primera referència a la “Farmacia Del Siglo” (no “El Siglo”) es troba el 1881. En aquella època, era ubicada a la Rambla de les Flors 23 (desprès Rambla de Sant Josep), i el farmacèutic era el Dr. Botta. Sabem que hi va ser fins a una data indeterminada més enllà del 1909.
Posteriorment, mercès a les notes i documents trobats als llibres del Dr. Roig, sabem que la “Farmacia El Siglo” (no “Del Siglo”) era al carrer Mendizàbal (Junta de Comerç) 25 el 1912.I que allà treballava en Bartolomé (Bartomeu) Roig, com a dependent, sis anys abans de ser farmacèutic.
Pensem que possiblement es a la farmàcia de la Rambla on va començar la seva vida professional com a aprenent i després potser es quedà amb el negoci amb l’ajuda d’un soci. Com hem vist, els seus estudis de batxiller, la carrera i doctorat abasten des d’una edat propera als 20 anys i fins passats els 40.
Efectivament, el títol universitari el va treure el 1918 amb 32 anys. I poc desprès es devia fer càrrec de la farmàcia a la qual treballava, fet que no hem pogut comprovar perquè el Col.legi de Farmacèutics no té arxius. Ja hem comentat que pensem que havia treballat abans a la del Dr. Botta, de la Rambla (de la qual es perd la pista el 1909, quan en Bartomeu Roig Perelló tenia 23 anys). Per cert, hi havia una farmàcia Botta i Baltà a la Rambla de Catalunya 1, el 1914.
Sí sabem, però, que el 1920 es va vendre l’edifici del carrer Sant Pau 33 on es traslladaria la farmàcia existent fins llavors al carrer Mendizábal i on ja treballava. Aquest edifici -que tenia planta baixa i pis- el varen comprar en Domingo Pla Blanch i en Ricardo Montserrat Hereter, dependent i comerciant del barri, respectivament, a mitges i amb una hipoteca a sis anys, a una família benestant de Barcelona que vivia a la Ronda de Sant Pere. Poc desprès s’hi devia traslladar la farmàcia, el 1921 segons en Ramón Sales Encinas, que ja s’anunciava a la premsa el 1922. Aquest local era emplaçat a 350 metres de la primera i a 30 metres de la segona. Per cert, que el Xarop VIAN ja existia a la farmàcia “El Siglo”, com testimonia el sobre que es reprodueix. Per tant la marca va néixer possiblement a cavall del fet que el Dr. Roig acabés la seva carrera. El que no sabem es si VIAN es un acrònim o es el cognom d’algú.
Inaugurat el nou local, uns pocs anys més tard es constituí- el mes d’abril del 1924- una societat pel negoci, a mitges també, entre en Domingo Pla i en Bartomeu Roig, tot i que el titular professional era, lògicament, el farmacèutic Roig Perelló.
La societat patrimonial entre els Srs. Pla i Montserrat va durar poc, ja que en Ricardo Montserrat devia traspassar, heretant la seva part la seva mare Antonia Hereter Planas. Ella la vendre a en Domingo Pla el mes de maig de 1934, quedant el Sr. Pla com a propietari únic de l’edifici de la farmàcia i laboratori i del cinquanta per cent del negoci.
La relació de socis dels senyors Pla i Roig es evident pel fet de que en tots els documents trobats als arxius de l’Ajuntament de Barcelona, Domingo Pla figura com a propietari de l’edifici de Sant Pau 33. El 1928 demana construir un cobert al terrat, el tercer pis. El 1934 sol.licita ampliar les tres plantes amb un edifici annex de nova planta de 25 m2 de superfície, situat al darrera, al costat interior de la mançana, amés de construir un quart pis sobre l’edifici existent, obres que es varen materialitzar el 1935. I finalment, traspassat el Dr. Roig, i ja el 1957, -possiblement arrel de l’incendi del que parlarem- encara amplia l´ accés construint una escala directa i amb una gran pendent des del carrer fins a la primera planta, escala exigida per les autoritats.
D’ altra banda, el mateix Domènec (Domingo desprès de la guerra) Pla figura en algunes factures del laboratori signant per poders en nom del Dr. Roig Perelló (el 1928) i a la inversa, el Dr. Roig signa també instancies per obres a l’ajuntament (el 1929).
La figura de Domènec Pla Blanch està associada també a la política, ja que fou escollit regidor a les darreres eleccions municipals el 1934, a Barcelona, abans de la guerra, quan militava a Esquerra Republicana de Catalunya. Per aquesta raó devia fugir a Mèxic amb la família (ja era casat el 1920), on quedaren els fills quan ell va tornar a Barcelona posteriorment i on son els seus actuals descendents.
Pel que fa a l’edifici del carrer Sant Pau, consultat l’expedient municipal, sabem que n’ existia un el 1898 i a la seva planta baixa hi havia una botiga i el taller de polir del senyor Miguel Urquiza. Segons les dades de l’ Ajuntament de Barcelona l’edifici dataria de 1850, tot i que no hem trobat la documentació per a verificar-ho. I també segons el ja esmentat Ramón Sales Encinas a partir d’un article de premsa, en aquesta finca i hagué una estamperia , que era al mateix temps seu d’una taula electoral del districte Hospital. Hi residia –diu- la seu dels Cors de Clavé, la “sombrereria” Casa Fusté i la Casa Barqués d’objectes de regal, fins que s’hi instal.là el Dr. Roig.
El 1920 pertanyia a Teresa Grau Bassas, casada amb l’enginyer Emilio Oños Prat, per herència de la seva mare Teresa Prat Perez. Tenia planta i pis. Els dos pisos de la fotografia adjunta, el 1925, son, per tant posteriors a la compravenda i a la primera ampliació. En Domingo Pla i en Bartomeu Roig, com hem vist, varen anar edificant a mesura que el negoci creixia i ho feia el laboratori, tot i que no s’ha trobat molta informació a l’expedient municipal.
També suposem que el canvi de nom de “Farmacia El Siglo” (1925) a “Farmacia y Laboratorio Dr. Roig Perelló” es devia fer el 1935, coincidint amb l’ampliació. Tot i així els senyors Roig i Pla mantingueren el rètol de trencadís que li dóna un aspecte bastant anterior.
Que les capacitats financeres eren elevades i que la seguretat dels socis en el negoci era gran, dóna idea el fet de les continues inversions en l’edifici i de que tots els permisos (i també el de la gran ampliació de 1935) son concedits a precari, perquè l’edifici estava afectat pel projecte d’obertura cap al mar del carrer Mendizábal (desprès Junta de Comercio). L’afectació va durar fins el Pla General Metropolità del 1976. Tot i així, no varen deixar de créixer. Senyal que el negoci devia anar molt bé i que els seus responsables es sentien prou segurs.
Desprès de la guerra el Sr. Roig va continuar amb tot plegat, que anava molt be. Ell aconseguí progressar 
en la seva vida professional i en les seves responsabilitats al Col.legi de Farmacèutics, el qual permet suposar que mai es va ficar en política, ni abans ni després. El 1954 en Domènec Pla (ja Domingo Pla) i que havia passat de viure en un pis noble de la Gran Via abans de la guerra a uns baixos del carrer Entença, decideix tornar definitivament a Mèxic amb els seus fills, i li ven la seva part del negoci de la farmàcia i el laboratori al seu soci Roig Perelló. Tot i que manté la propietat de la casa i la renda pel lloguer de l’edifici.
Així varen seguir les coses fins que, poc després, el mes d’octubre del 1955 es va declarar un incendi important que els diaris de l’època recullen i que destruí una important part de les instal.lacions.
No sabem si a causa d’això, el Dr. Roig Perelló va traspassar un mes més tard, el novembre del 1956, per un aneurisma cerebral (embòlia). Automàticament el laboratori VIAN va tancar, en traspassar el seu titular i tot plegat va passar a la seva vídua, Maria Grau Pla, segons el testament fet el 1940, déu anys desprès de morir el seu únic fill comú.
Un any més tard, el desembre del 1957, la vídua va passar la farmàcia al seu nebot i fillol, en Miquel Llevat Grau (1932 – 2014), que vivia amb ella al pis del carrer València prop del Passeig de Gràcia i que tot just havia acabat la carrera de farmacèutic el 1956. Carrera que va iniciar en veure frustrada la seva vocació de marino. En Miquel Llevat, amb 24 anys, va haver de reconstruir el negoci, al qual va dedicar tota la seva vida, però mai va reobrir el laboratori d’especialitats VIAN.
El laboratori mai va reprendre l’activitat anterior a l’ incendi i en Miquel Llevat només reactivà la 
fabricació d’injectables hospitalaris a la part de la primera planta edificada el 1935, obrint també un centre d’anàlisi clíniques.
Molt més tard, el 1985 va comprar l’edifici a l’ hereu mexicà (fill) de Domingo Pla Blanch, Antonio Pla Miracle. La farmàcia -que havia estat modernitzada els anys 60- va ser traspassada l’abril del 1990 per Miquel Llevat Grau a Blanca Guisasola Gómez i l’edifici venut a Joan Carles Font Mas. La farmàcia Llevat de Barcelona (1957-1990) va passar a ser la farmàcia Guisasola, després la farmàcia Prudencio, la Sempere i finalment la Puchol, que va tancar el 2003.
En Miquel Llevat Grau (Reus 1932, Barcelona 2014), nebot i hereu del Dr. Roig Perelló, va continuar professionalment la seva feina només dedicat a les anàlisi clíniques a Barcelona i desprès a Sant Cugat del Vallès, on va ser co-fundador i President del Policlínic de Sant Cugat. Jubilat a primers dels anys 2000, va traspassar el 2014 a Barcelona. Tot i que la seva esposa, la seva filla i la seva jove eren farmacèutiques, cap de les tres va decidir seguir amb el negoci de la farmàcia Llevat.
El darrer producte que es va comercialitzar amb la marca VIAN va ser el xarop per a la tos. Va ser produït des del 1921 –possiblement ja es venia a la farmàcia del carrer Mendizábal- i fins a finals dels anys 1980 i era fet a base de roselles.