A la generació sisena de la família, trobem els fills d’ Isidre Llevat i Thecla Trilla. En varen ser  onze: l’Isidre (1682-1750), en Pere Joan (1684-1766), en Joseph (nascut el 1688 i traspassat als 19 anys), la Maria Rosa (1690-Reus?), en Gabriel (1693-1757), en Joan (1694-?), la Gertrudis (1696-?), la Thecla (1697-?), en Blai (1699-1781), l’Anna Maria (1702-?) i en Miquel (1706-1713).

En Blai va ser batejat a Sant Miquel del Moster el 2 de febrer de 1699 i va rebre, com era habitual, tres noms: Blai, Marian i Miquel. No sabem de quin parent -si és que ho era- va heretar el nom de Blai i el de Marian, però si que, al llarg de la seva vida, se’l va conèixer com a Mariano.

Així ho testimonien tots els documents que hem trobat. El primer del 4 del mes d’octubre de 1733 (tenia 34 anys) quan compra la casa del que ara es el carrer del Portal número 10 a Andreu Sugrañes (escriptura en llatí), veïna de la casa d’en Miquel Gassull. Casa que n’Enric Llevat Sánchez explica que potser va ser l’origen de cal Mian, en el llibre de l’Antonieta Prats, i que, com veurem, sembla tenir tota la raó.

També consta Mariano en totes les escriptures de compra venda de terrenys plantats de vinya i avellaners, figueres i ametllers, amb els que va anar augmentant el seu patrimoni. Hi ha compres el 1735 (a Felip Baget), el 1736 (a Jacinto Esteva), el 1750 (al Solsenyó, a Pau Sánchez), el 1751 (tres operacions, a Miquel Llussà i a d’altres), el 1761 (a Maria Magrinyà), el 1763 (a Magdalena Estradé), el 1764 (a Magdalena Miró) i el 1767 (a Joseph i Joan Monner).

Les escriptures ens descobreixen, doncs, que Blai va ser en la pràctica diària Mariano, o Marian, com figura en la del 1761, on signa com Marian Ramón. Per cert, en la darrera de les operacions, la parcel.la ja va també a nom del seu fill primogènit Joseph (generació setena), que tenia en aquella data 33 anys.

D’altra banda, històricament, el sobrenom Mian apareix, per primer cop, justament en nomenar al seu fill Joseph Llevat Vidal quan mor el 1804. El llibre de registre de la parròquia el nomena com “Lo Mian”.

Torna a aparèixer el sobrenom al llibre de visura de la quadra del Moster de 1843, dues generacions més tard, quan fa referencia a que, a la casa del carrer del Portal de la que hem parlat, hi vivia El Mianet. De fet, aquest Mianet del 1843 no podia ser més que un Marian Llevat (1794-?) (generació novena), fill probablement adoptat de Vicenç Llevat Monné, ja que sabem que el fill primogènit , en Joseph Llevat Vives,  besnet de Blai Marian Llevat i net del primer Mian, vivia sens dubte a la casa aïllada del Quarter del Sud en aquelles dates. No tenim notícies de que El Mianet tingués descendència.

Els fets del crim de Cal Mian, al Quarter del Sud, el 1854 tornen a anomenar Josep Mian a qui era Josep Llevat Vives, i, des de llavors, tota la branca de la família Llevat d’aquella casa i posteriorment del carrer Major número 1 ho ha estat: els Llevat Vives, Rabascall, Mariné, Badia, Grau i, actualment, Vallespinosa.

El més versemblant, per tant, es que Mian vingui del primer Blai Marian o Mariano de 1699, reforçat pel segon Marian de 1794. Es fàcil imaginar en els llavis d’un nen un síncope de Marian, eliminant les lletres segona i tercera, especialment per la difícil pronuncia de la “r”.

Es una hipòtesi que explicaria per què tants Llevat son de Cal Mian sense saber, si més no fins ara, exactament per què…

Ja hem parlat en dues entrades anteriors d’aquest crim. Afeigim ara algunes dades addicionals.

D’una banda, el documents, datats el gener i el desembre de 1928, en els qual Josep Llevat Vives (Almoster 1794-1867) demana el permís per a disposar d’armes. En particular, una escopeta  “porque su casa está sola, separada del lugar del Muster y expuesta a ser asaltada por los ladrones, como lo ha sido varias veces”, tenint en compte que “no ha tomado la menos parte en la última revolución contra el Rey Nuestro Señor, ni en las anteriores” (sens dubte es refereix a les múltiples conspiracions  contra Fernando VII, i en especial a la guerra dels malcontents, que tenia uan forta base rural).

Possiblement, les armes vàren ser autoritzades, però no vàren ser suficients per impedir el sagnant robatori del febrer de 1854. Un dels detinguts per la malifeta era empleat de Cal Mian, i des de la presó de Pilats a Tarragona va adreçar a Josep Mian ( de fet Josep Llevat Vives) una carta demanant clemència i acusant al seu cunyat. La carta, en posessió de la familia, indica que “el motivo de no escribirle más pronto ha sido que hasta el día cinco estuve en el calabozo sin comunicación y la desgraciada de mi mujer en otro, sólo por salvar a mi cuñado, que es el autor de todo y me hace los cargos a mi diciendo que yo era el autor. Ya saben ustedes mi conducta y mi modo de proceder, que no me conocen de tres ni cuatro años, sino de mucho tiempo, y no podría yo cometer tan grande agresión más contra personas que me apreciasen y siempre tenían su casa abierta a mi satisfacción que hubiera derramado toda mi sangre por ustedes, como verdaderamente ya lo saben y al ver que me creen autor de la desgracia ocurrida me estremezco y arrodillo y así llevo más de un mes que me venía detrás para que yo consistiese y yo siempre me lo sacaba de delante y cada vez que yo iba a Falset para comer… siempre lo tenía encima de mí queriendo que yo consintiera esa maldad, que él ya se encargaría de buscar los demás hombres y nunca nada pudo conseguir de mi y yo esos hombres nunca los había visto…. No siento mi perdición, sino también mi mujer y mi hija. Y dice la gente que todos estamos perdidos. Dios mío abra las puertas de la verdad y si vos no hacéis ver la verdad no hay remedio por mí y las declaraciones me tentaron que yo negase su nombre que es lo que más siento, negar a un hombre conocido y además apreciado y lo han hecho para además perderme y espero de su buen corazón que me conteste que me será de mucho consuelo recibir su carta.”.

Desafortunadament per a ell, va pujar al cadafal amb els altres, si bé com encobridor, i Antonio Cabré va perdre la vida en plaça pública de Reus el 19 de maig del 1854, com bé recull -entre molts altres periòdics- “El Faro Nacional” de Madrid».

Siempre hemos dicho que los Llevat han sido, mayoritariamente, una familia de campesinos. Con sus excepciones, algunas bien notables.

Pero también ha habido actores y hay artistas.

De entre los actores, conocemos dos. El primero es un tal Carlos Llevat. Carlos es un nombre rarísimo en la familia, tan raro que sólo lo han llevado -que sepamos- tres personas de las más de 2500 personas identificadas con este apellido (o sus variantes) en los últimos cinco siglos. Uno de estos Carlos era prestidigitador. Aunque no hemos podido confirmarlo, creemos que era Carlos Llevat Oliver, que se había casado en Barcelona en 1842 y que en su edad adulta fue tejedor, y que vivía en la calle Monarch número 4. Siendo joven consta que era “boler”. Ésta es una palabra catalana que no está en ningún diccionario, pero que interpretamos podría equivaler a “hacer bolos”, es decir a ir por los pueblos haciendo representaciones teatrales. Si nuestra interpretación fuera correcta, entonces Carlos Llevat sería el prestidigitador que actuó en el teatro Cervantes de Madrid en 1842 y en 1847, por cierto, de manera mediocre según la prensa.

Pero el gran Payaso (con mayúscula) de la familia es Miguel Angel Juan Llavat (Llevat de Puerto Rico) *.  Su amor por el circo comenzó cuando era muy pequeño y su mamá (Rosa de Los Ángeles Llavat Angulo) lo llevaba a los circos de carpa que iban a Arecibo. De igual forma cuando niño pasaba horas escuchando los discos de Gaby, Fofo, Miliki, y Fofito: ellos fueron su mayor inspiración en el arte de hacer reír.

• 

Así, cuando fue creciendo, Miguel Ángel trabajaba como ujier y en la vendiendo boletos en los Circos locales. La vida le llevó a Estados Unidos y durante el tiempo que se desempeñó como reportero en una emisora de radio, tuvo la oportunidad de hacer un especial para el circo más grande del mundo en aquel entonces (Ringling Bros). Y a raíz de ese programa, alguien del Ringling Bros con el que entabló amistad le propuso un día…“¿Has pensado en ser payaso?”.

• 

Esas palabras encendieron una luz en su cerebro. Estudió el payaso con maestros en Estados Unidos y poco a poco fue creando un personaje basado en payasos europeos pero con su propio estilo. Una cosa le llevó a la otra y comenzó a trabajar en circos pequeños en Estados Unidos, estuvo un tiempo en Bielorrusia trabajando en un circo un tiempo y al regresar se le abrieron las puertas en un programa del circo de Nueva York más famoso llamado “The Big Apple Circus”. Era un programa en el cual los payasos iban a hospitales a trabajar con niños que tenían enfermedades terminales.

De igual forma, Miguel Ángel trabajó en otros circos de carpa, en posiciones de gerencia, hasta que la industria circense trágicamente terminó en los Estados Unidos y desde ese entonces trabaja en los cruceros.

• 

Miguel Ángel dice: “Sin duda mis años como payaso en el Ringling fueron los mejores y los que nunca olvidaré. La vida en el circo no es para nada fácil, se sufre mucho, pero a pesar de todas las vicisitudes, trabajar con gente de alrededor del mundo enriquece tu vida y tu espíritu y es una universidad que ningún dinero te la puede pagar. El ser payaso me abrió los ojos, y me enseñó a que no importa que la gente se esté riendo conmigo o de mí, lo importante es hacer reír, las risas y las carcajadas son una medicina que ningún médico o farmacéutico te la puede recetar. La risa cura, hace que olvides las cosas tristes, y te ayuda a llevar las cargas de la vida. El ser payaso me enseñó que, desde la posición del tonto, tú puedes observar y aprender a cómo ser un líder. El payaso es un ser que, a través de sus errores, con su corazón, se trata de ganar al público. Gracias a los años que estuve como payaso hoy en día tengo el privilegio de estar en una posición de director y la humildad de ese ser ese payaso que se encontraba en la pista y que llevo dentro, me ha ayudado y me ayuda a manejar mi equipo de más de cien personas a bordo de los cruceros”.

Sin duda es muy interesante cómo, a este niño de una isla, que eligió una posición tan humilde, se le abrieron las puertas para trabajar en los circos más grandes del mundo, y en las compañías de cruceros más famosas.

• 

Hoy Miguel Ángel (fiel lector del blog y del grupo Facebook de la familia Llevat, que acaba de superar totalmente una importante enfermedad) extraña mucho el circo, extraña mucho estar en la pista, pero disfruta de trabajar en su posición actual en los cruceros, dónde -de una forma u otra- el payaso sale de vez en cuando…

¡Muchos éxitos, Miguel Ángel! .

*La historia de la llegada a Puerto Rico del apellido Llevat y su transformación en Llavat está recogida en dos entradas: “Cuándo Llavat es Llevat: de El Moster a Tortosa y a Mayagüez, en Puerto Rico” y en “Los Llavat de Puerto Rico: su historia”.

Pueden consultarse en   https://familiallevat.com/cuando-llavat-es-llevat-de-el-moster-a-mayaguez-en-puerto-rico-mas-familia-en-el-caribe/ y en https://familiallevat.com/los-llavat-del-moster-a-la-selva-del-camp-y-puerto-rico/ .

En l’entrada “La interessant historia de la Fábrica de Mosaicos Cerámicos de Isidro Llevat” hem parlat abastament de la família Llevat Espart, perque el fill primogènit Isidre va ser el continuador de la tradició familiar i va seguir i transformar el negoci del seu pare Eugeni Isidre Llevat Sugrañes, creant la industria “Mosaicos Llevat”.

Però els germans Llevat Espart eren onze, dels que visqueren déu. Eren majoria de dones, i la que va néixer en quart lloc (i era la sisena dels germans) es va anomenar Maria Teresa (Reus 1856-1909), com la seva avia materna.

Es va casar a St. Pere de Reus amb Josep Murgadas Rodón, que va esdevenir amb els anys un reconegut industrial pirotècnic. Els seus castells de focs eren coneguts a tot Catalunya, però sobre tot a Reus i Tarragona, on participava a les festes majors i a les sessions que a l’estiu es feien acompanyades de música d’orquestra. Va participar també en alguns castells de Barcelona.

Varen tenir una sola filla, Felicíssima Murgadas Llevat, quin marit era Josep Pedrola Vidal.

Lamentablement, tota la família va morir en incendiar-se el taller de pirotècnia quan preparava els focs de Sant Joan de 1909. Estava situat al camí de Riudoms.

La premsa de l’època recull amb tot detall i dramatisme el que va passar aquell 22 de juny…

En el llibre “Les cases d’Almoster” es fa referència a que alguns membres de la família Llevat Sugrañes de Cal Fut havien anat a Cuba.  Pensem que es tractava d’en Pau, Miquel, Joseph Llevat Sugrañes, nascut el 1831. No hem pogut trobat cap Pau Llevat que anés o vingués de Cuba, però es sabut que els noms propis de baptisme molts cops no eren els que s’utilitzaven en la vida diària.

Tot i així, hem localitzat dos Llevat catalans relacionats amb Cuba.

Un que hi va anar segur: es tracta de Josep Maria Llevat, que la premsa de l’època (“La Correspondencia de España, diario universal de noticias”) recull que va tornar a la península el setembre de 1875 en el vapor-correu Santander. No sabem si -com diu Antonieta Prats- es de la família de Cal Fut d’ Almoster, ja que oficialment no hi havia cap Josep Maria Llevat en aquesta família ni pràcticament en cap dels Llevat de l´època, ja que es un nom propi molt poc habitual en el nostre arbre genealògic. Per això pensem que es possible que sí ho fos i que correspongués al nostre Pau, Miquel, Joseph de Cal Fut, nascut a Almoster el 1831, quina edat -a mès- encaixa perfectament, ja que tindria llavors 44 anys.

L’altre es Higini Llevat Puig, de Castellvell,  que hem trobat que vivia a Barcelona. Consta que va ser soldat desertor i va estar en recerca i captura el 1896, en no presentar-se per anar a la Guerra de Cuba. Si hi va anar o no queda pendent…

Per  cert, el  vaixell que va portar a Josep Maria Llevat de tornada era el segon “Santander” de la “ Compañía Trasatlántica” de Antonio López, botat el 1870. Feia habitualment la ruta de La Habana des de Càdis amb escala a les illes Canàries.

Igual que se ha tardado siglos para encontrar una grafía uniforme en castellano, más o menos afortunada, para las palabras originales en catalán que no tenían traducción posible (los apellidos, los topónimos…), ha ocurrido lo mismo en sentido contrario.

Los primeros Sánchez de la familia Llevat aparecen a mediados del siglo XVIII, cuando Antonio “Xanxes” ( o «Xanxas», según los documentos) se casa en El Moster con Francesca Llevat Llonga (en 1754).

Del matrimonio nacen Francesca, Magdalena Antón y Pere Gabriel, entre 1755 y 1768. Corresponden a las generaciones séptima y octava de la familia.

Más adelante, ya en 1828, Josep “Sánches” Sugrañes se casa en Sant Miquel de Almoster con Petronila Llevat Riera. La familia sabíamos que había tenido al menos una niña (Maria Teresa Sánchez Llevat casada con Joan Miquel Josep Llevat Plana, “Miquel Esquerreret”), y ahora hemos sabido que había al menos dos hermanos más. Uno, Miquel, que hemos descubierto en el Boletín de la Provincia de Tarragona en 1872. Y otro, realmente interesante, José, Director de la escuela de Alba de Tormes en Salamanca en 1870 (!).

Pero ha habido más. Esta misma María Teresa y su marido Miquel Llevat Plana, ambos de la generación 10, dieron lugar a una nueva familia Llevat Sánchez, en la rama de “Ca l’Esquerreret”. Los hijos fueron Miquel, Petronila y Joan, nacidos a partir de 1861.

Poco después, en 1872, Pau Sánchez Llusá se casa con Dolors Llevat Sugrañes, en la generación 10. Sus hijas Dolors (1873) y María (1882) darían lugar a otras dos familias, al casarse con Joseph Llevat Catalá (en 1896) y con Josep Sugrañes Llevat (en 1905), respectivamente.

Joseph Llevat y Dolors Sánchez eran padres de Enric Llevat Sánchez y abuelos de los actuales Carmeta, Félix y Josep, de la presente generación 13.

Ya en el siglo XX, surgen tres nuevas ramas en España: Sánchez Llevat en Castelldefels (Barcelona) y Sevilla; Llevat Sánchez (en Reus), Llevat Sánchez (en Barcelona y Arenys). Más las dos ramas, independientes entre sí, Llevat Sánchez de Isla de Pinos en Cuba, Artemisa y La Habana. De los primeros “Xanxas” Llevat  a las cinco familias actuales que combinan los dos apellidos han pasado casi tres siglos…

Durant el final del segle XIX i la primera part del segle XX la vida municipal va ser reglada per les lleis municipals de 20 d’agost de 1870 i la que, amb posterioritat a la Constitució de 1876 , modificà l’anterior el 2 d’octubre de 1877. Ambdues varen regir durant més de mig segle, concretament fins l’anomenat Estatut Municipal de 1924, i varen donar un model estable i van conformar unes característiques acusades al municipalisme.

Bé es cert que els alcaldes eren encara nomenats pel rei entre els regidors en les capitals de província, caps de partit i poblacions de més de 6.000 habitants, i que els propis regidors eren triats per sufragi restringit fins el 1907.

La Junta Municipal la composaven, a més de l’Ajuntament, un nombre de vocals anomenats “associats» igual al nombre de regidors però designats per sorteig entre veïns netament contribuents.

Hem rescatat del Butlletí de la Provícia (consultable ara a la hemeroteca digital del Ministeri de Cultura) la composició de la “Asamblea de Asociados” d’ Almoster del 1872. Tot just aprovada la nova llei. En aquella època Almoster devia tenir al voltant de 500 habitants i una seixantena de cases habitades.

De 21 “associats” en trobem nou que son Llevat, agrupats en tres categories en funció de la seva capacitat contributiva.

Josep Llevat Rabascall, de Cal Mian ( 1829-1887 ); Francisco Fort Llevat (1827-1889); Miquel Sánchez Llevat (fill de Josep i Petronila); Josep Llevat Voltas, de Cal Fariner (1823-1890) ; Joan Llevat Martorell (1815, >1904); Pere Llevat Sugrañes (1822-1882); Ramón Gasull Llevat (1815-1900) ; Miquel Borràs Llevat (1830-1907) i Joan Llevat Roselló (1813-1900).

Com veiem, gent entre 43 i 59 anys que devien ser prou representatius de la població activa del poble en aquella època. I que ens podrien assenyalar que més d’un terç dels habitants d’Almoster de l’època eren Llevat a l’inici de la dècada dels 70 del segle XIX.

Es curiós observar que Llevat s’escriu amb dues «l» i no amb la castellana «Ll» que era llavors una lletra de l’alfabet castellà. I amb accent a la «a». Dues clares faltes d’ortografia que denoten, encara a finals del XIX, les dificultats per a castellanitzar correctament els mots catalans.

En Bartolomé (Bartomeu, Tomeu) Roig Perelló va néixer a Alaró, a l’illa de Mallorca, el 1886. Els seus pares eren en Bartolomé Roig Garau (Alaró, 1843-1894) i na Francisca Perelló Colom (Alaró 1861-1947). Es portaven entre ells per tant 18 anys. L’esposa va sobreviure al marit -mort de bronconeumonia- més de cinquanta anys, i va quedar sota la protecció i tutela del seu fill, fins que als 85 anys va traspassar per un càncer.

El matrimoni va tenir dos fills. El propi Bartomeu , el gran, i un germà petit, Jaume, nascut el 1890 però traspassat per tuberculosi el 1910, quan volia traslladar-se a Barcelona a cursar el batxillerat.

Eren una família humil i no tenien altra propietat que una finca a Son Duran, a Alaró, heretada de l’avi, on hi havia una caseta que es on vivien. Aquesta parcel·la de menys d’una hectàrea era als “horts d’amunt”, al camí d’Orient. La finca va estar un temps hipotecada, volem pensar que per poder pagar el desplaçament de l’únic fill a Barcelona.

Bartomeu Roig Perelló havia nascut, hem vist, el 1886 a Alaró, Mallorca, i va estudiar el batxillerat a Barcelona, on va obtenir el títol el batxiller ja gran (1910) als 24 anys. Per documents trobats, sabem que el 1912 ja treballava a la “Farmacia El Siglo”, on rebia reactius procedents del despatx del Dr. Andreu. Es llicencià en farmàcia (1918) quan ja tenia 32 anys. Aquesta edat avançada fa pensar que ell mateix devia començar a treballar d’aprenent per a pagar-se els estudis…. Posteriorment va obtenir el Doctorat el 1928 amb la tesis «Contribución al estudio de la lisis bacteriana transmisible», quan ja era Secretari del Col.legi de Barcelona. Tenia llavors 42 anys.

Bartolomé Roig Perelló es va casar amb Maria Grau Pla, de Reus, el 1925, amb 39 anys ell i 23 ella. Desconeixem les raons i com i quan es varen conèixer, però també en aquest cas el matrimoni es portava 16 anys de diferència. Una cosa similar al que ell mateix havia vist ell a casa seva.
Les finques de la mare, amés de l’ heretada del seu marit als Horts d’Amunt, incloïen una altra petita procedent del seu pare Jaume Perelló Simonet (4 àrees) a la zona propera de la Socarrada. Però des de 1911, en Bartolomé Roig Perelló va anar ampliant el patrimoni, que sempre registrava a nom de la seva mare vídua encara que ell s’ocupava des de Barcelona de pagar les contribucions: en aquest any 1911 va comprar un tros de 7 àrees, el 1940 la peça molt més gran (més de 3 Ha) de Les Artigues i el 1950 la de La Font (16 a) i una altra a La Socarrada (4 a).

Bartolomé Roig Perelló, quan es va casar, vivia en un pis a l’eixample, al carrer València 335. Més tard (1950) era al mateix carrer València, però al número 288, al primer segona, a tocar del Passeig de Gràcia. Va tenir una vida pública rellevant, com demostra que va ser molts anys membre molt actiu de la Junta del Col.legi de Farmacèutics: com a mínim des de 1928 fins el 1954 (Tresorer, Secretari i finalment President), de l’ Acadèmia de Doctors del districte de Barcelona i de l’Institut Mèdic Farmacèutic. Va morir sobtadament als 70 anys, deixant vídua però no fills.

Durant els finals anys quaranta i els primers cinquanta va edificar a l’antiga parcel.la dels pares la gran i monumental “Villa Santiago” (Can Corona), on s’havia de retirar a la jubilació. Malauradament mai va poder gaudir-la plenament. La casa va passar a la seva esposa i va servir per a acollir com a masovers a la seva família mallorquina, els seus cosins per branca materna. Finalment els seus nebots Llevat Grau, hereus de la seva esposa en tant que fills de la seva germana Elvira, la varen vendre en els anys 1980.

L’ únic fill de la parella, en Santiago Roig Grau, va viure només quatre anys: nasqué a Barcelona l’agost del 1926 i traspassà el març del 1930, amb tres anys i mig.

Pel que fa a la farmàcia, la primera referència a la “Farmacia Del Siglo” (no “El Siglo”) es troba el 1881. En aquella època, era ubicada a la Rambla de les Flors 23 (desprès Rambla de Sant Josep), i el farmacèutic era el Dr. Botta. Sabem que hi va ser fins a una data indeterminada més enllà del 1909.

Posteriorment, mercès a les notes i documents trobats als llibres del Dr. Roig, sabem que la “Farmacia El Siglo” (no “Del Siglo”) era al carrer Mendizàbal (Junta de Comerç) 25 el 1912.I que allà treballava en Bartolomé (Bartomeu) Roig, com a dependent, sis anys abans de ser farmacèutic.

Pensem que possiblement es a la farmàcia de la Rambla on va començar la seva vida professional com a aprenent i després potser es quedà amb el negoci amb l’ajuda d’un soci. Com hem vist, els seus estudis de batxiller, la carrera i doctorat abasten des d’una edat propera als 20 anys i fins passats els 40.

Efectivament, el títol universitari el va treure el 1918 amb 32 anys. I poc desprès es devia fer càrrec de la farmàcia a la qual treballava, fet que no hem pogut comprovar perquè el Col.legi de Farmacèutics no té arxius. Ja hem comentat que pensem que havia treballat abans a la del Dr. Botta, de la Rambla (de la qual es perd la pista el 1909, quan en Bartomeu Roig Perelló tenia 23 anys). Per cert, hi havia una farmàcia Botta i Baltà a la Rambla de Catalunya 1, el 1914.

Sí sabem, però, que el 1920 es va vendre l’edifici del carrer Sant Pau 33 on es traslladaria la farmàcia existent fins llavors al carrer Mendizábal i on ja treballava. Aquest edifici -que tenia planta baixa i pis- el varen comprar en Domingo Pla Blanch i en Ricardo Montserrat Hereter, dependent i comerciant del barri, respectivament, a mitges i amb una hipoteca a sis anys, a una família benestant de Barcelona que vivia a la Ronda de Sant Pere. Poc desprès s’hi devia traslladar la farmàcia, el 1921 segons en Ramón Sales Encinas, que ja s’anunciava a la premsa el 1922. Aquest local era emplaçat a 350 metres de la primera i a 30 metres de la segona. Per cert, que el Xarop VIAN ja existia a la farmàcia “El Siglo”, com testimonia el sobre que es reprodueix. Per tant la marca va néixer possiblement a cavall del fet que el Dr. Roig acabés la seva carrera. El que no sabem es si VIAN es un acrònim o es el cognom d’algú.

Inaugurat el nou local, uns pocs anys més tard es constituí- el mes d’abril del 1924- una societat pel negoci, a mitges també, entre en Domingo Pla i en Bartomeu Roig, tot i que el titular professional era, lògicament, el farmacèutic Roig Perelló.

La societat patrimonial entre els Srs. Pla i Montserrat va durar poc, ja que en Ricardo Montserrat devia traspassar, heretant la seva part la seva mare Antonia Hereter Planas. Ella la vendre a en Domingo Pla el mes de maig de 1934, quedant el Sr. Pla com a propietari únic de l’edifici de la farmàcia i laboratori i del cinquanta per cent del negoci.

La relació de socis dels senyors Pla i Roig es evident pel fet de que en tots els documents trobats als arxius de l’Ajuntament de Barcelona, Domingo Pla figura com a propietari de l’edifici de Sant Pau 33. El 1928 demana construir un cobert al terrat, el tercer pis. El 1934 sol.licita ampliar les tres plantes amb un edifici annex de nova planta de 25 m2 de superfície, situat al darrera, al costat interior de la mançana, amés de construir un quart pis sobre l’edifici existent, obres que es varen materialitzar el 1935. I finalment, traspassat el Dr. Roig, i ja el 1957, -possiblement arrel de l’incendi del que parlarem- encara amplia l´ accés construint una escala directa i amb una gran pendent des del carrer fins a la primera planta, escala exigida per les autoritats.

D’ altra banda, el mateix Domènec (Domingo desprès de la guerra) Pla figura en algunes factures del laboratori signant per poders en nom del Dr. Roig Perelló (el 1928) i a la inversa, el Dr. Roig signa també instancies per obres a l’ajuntament (el 1929).

La figura de Domènec Pla Blanch està associada també a la política, ja que fou escollit regidor a les darreres eleccions municipals el 1934, a Barcelona, abans de la guerra, quan militava a Esquerra Republicana de Catalunya. Per aquesta raó devia fugir a Mèxic amb la família (ja era casat el 1920), on quedaren els fills quan ell va tornar a Barcelona posteriorment i on son els seus actuals descendents.

Pel que fa a l’edifici del carrer Sant Pau, consultat l’expedient municipal, sabem que n’ existia un el 1898 i a la seva planta baixa hi havia una botiga i el taller de polir del senyor Miguel Urquiza. Segons les dades de l’ Ajuntament de Barcelona l’edifici dataria de 1850, tot i que no hem trobat la documentació per a verificar-ho. I també segons el ja esmentat Ramón Sales Encinas a partir d’un article de premsa, en aquesta finca i hagué una estamperia , que era al mateix temps seu d’una taula electoral del districte Hospital. Hi residia –diu- la seu dels Cors de Clavé, la “sombrereria” Casa Fusté i la Casa Barqués d’objectes de regal, fins que s’hi instal.là el Dr. Roig.

El 1920 pertanyia a Teresa Grau Bassas, casada amb l’enginyer Emilio Oños Prat, per herència de la seva mare Teresa Prat Perez. Tenia planta i pis. Els dos pisos de la fotografia adjunta, el 1925, son, per tant posteriors a la compravenda i a la primera ampliació. En Domingo Pla i en Bartomeu Roig, com hem vist, varen anar edificant a mesura que el negoci creixia i ho feia el laboratori, tot i que no s’ha trobat molta informació a l’expedient municipal.

També suposem que el canvi de nom de “Farmacia El Siglo” (1925) a “Farmacia y Laboratorio Dr. Roig Perelló” es devia fer el 1935, coincidint amb l’ampliació. Tot i així els senyors Roig i Pla mantingueren el rètol de trencadís que li dóna un aspecte bastant anterior.

Que les capacitats financeres eren elevades i que la seguretat dels socis en el negoci era gran, dóna idea el fet de les continues inversions en l’edifici i de que tots els permisos (i també el de la gran ampliació de 1935) son concedits a precari, perquè l’edifici estava afectat pel projecte d’obertura cap al mar del carrer Mendizábal (desprès Junta de Comercio). L’afectació va durar fins el Pla General Metropolità del 1976. Tot i així, no varen deixar de créixer. Senyal que el negoci devia anar molt bé i que els seus responsables es sentien prou segurs.

Desprès de la guerra el Sr. Roig va continuar amb tot plegat, que anava molt be. Ell aconseguí progressar en la seva vida professional i en les seves responsabilitats al Col.legi de Farmacèutics, el qual permet suposar que mai es va ficar en política, ni abans ni després. El 1954 en Domènec Pla (ja Domingo Pla) i que havia passat de viure en un pis noble de la Gran Via abans de la guerra a uns baixos del carrer Entença, decideix tornar definitivament a Mèxic amb els seus fills, i li ven la seva part del negoci de la farmàcia i el laboratori al seu soci Roig Perelló. Tot i que manté la propietat de la casa i la renda pel lloguer de l’edifici.

 Així varen seguir les coses fins que, poc després, el mes d’octubre del 1955 es va declarar un incendi important que els diaris de l’època recullen i que destruí una important part de les instal.lacions.

No sabem si a causa d’això, el Dr. Roig Perelló va traspassar un mes més tard, el novembre del 1956, per un aneurisma cerebral (embòlia). Automàticament el laboratori VIAN va tancar, en traspassar el seu titular i tot plegat va passar a la seva vídua, Maria Grau Pla, segons el testament fet el 1940, déu anys desprès de morir el seu únic fill comú.

Un any més tard, el desembre del 1957, la vídua va passar la farmàcia al seu nebot i fillol, en Miquel Llevat Grau (1932 – 2014), que vivia amb ella al pis del carrer València prop del Passeig de Gràcia i que tot just havia acabat la carrera de farmacèutic el 1956. Carrera que va iniciar en veure frustrada la seva vocació de marino. En Miquel Llevat, amb 24 anys, va haver de reconstruir el negoci, al qual va dedicar tota la seva vida, però mai va reobrir el laboratori d’especialitats VIAN.

El laboratori mai va reprendre l’activitat anterior a l’ incendi i en Miquel Llevat només reactivà la fabricació d’injectables hospitalaris a la part de la primera planta edificada el 1935, obrint també un centre d’anàlisi clíniques.

Molt més tard, el 1985 va comprar l’edifici a l’ hereu mexicà (fill) de Domingo Pla Blanch, Antonio Pla Miracle. La farmàcia -que havia estat modernitzada els anys 60- va ser traspassada l’abril del 1990 per Miquel Llevat Grau a Blanca Guisasola Gómez i l’edifici venut a Joan Carles Font Mas. La farmàcia Llevat de Barcelona (1957-1990) va passar a ser la farmàcia Guisasola, després la farmàcia Prudencio, la Sempere i finalment la Puchol, que va tancar el 2003.

En Miquel Llevat Grau (Reus 1932, Barcelona 2014), nebot i hereu del Dr. Roig Perelló, va continuar professionalment la seva feina només dedicat a les anàlisi clíniques a Barcelona i desprès a Sant Cugat del Vallès, on va ser co-fundador i President del Policlínic de Sant Cugat. Jubilat a primers dels anys 2000, va traspassar el 2014 a Barcelona. Tot i que la seva esposa, la seva filla i la seva jove eren farmacèutiques, cap de les tres va decidir seguir amb el negoci de la farmàcia Llevat.

El darrer producte que es va comercialitzar amb la marca VIAN va ser el xarop per a la tos. Va ser produït des del 1921 –possiblement ja es venia a la farmàcia del carrer Mendizábal- i fins a finals dels anys 1980 i era fet a base de roselles.

 

Gracias a la historia contada por Dalia Llevat hace algún tiempo, gracias a los recuerdos de su madre Dalia García del Prado, pudimos escribir la interesante entrada relativa a Narcisa Llevat, «la Abeja Reina» (ver https://familiallevat.com/narcisa-llevat-buscay-de-cuba-la-…/ ).

Posteriormente, información recabada a través de otros familiares cubanos nos ha permitido compartir y verificar la afirmación de que Narcisa propiciaba el matrimonio entre sus sobrinos para evitar la dispersión de la herencia.

El 19 de juny de 2016, ens varem trobar a Almoster per a celebrar la gran trobada de la família Llevat. Varem ser 144 persones portant el nostre cognom comú.

Des de llavors hem seguit treballant en aprofundir la historia de la família. Amb una gran col·laboració de molta gent, hem anat completant l’arbre genealògic. I escrivint, fins on hem estat capaços, la breu historia de la majoria de branques de família.

En aquests dos anys, els Llevat que vivim hem crescut de dels 291 que sabíem que érem llavors, fins els 455 que som ara. Bàsicament perquè hem afegit tota la família cubana, la de Puerto Rico, hem acabat les branques dels Estats Units i les de tota la família de cognom Llavat, un cop documentat el canvi de la “e” per la “a” a primers del segle XX.

En aquest procés, hem aconseguit també ampliar algunes branques familiars que havien quedat sense completar. I clar, també han vingut al món alguns nadons que han ampliat la nostra gran família. Com alguns ens han deixat per sempre; el nostre record per a tots ells.

Podem ben be assegurar que ara hi som, si no tots, quasi bé tots. Com hem anat penjant a la nostra plana web (www.familiallevat.com), queden per ubicar un total de 37 persones que sabem que varen viure al llarg de les 16 generacions però que no han estat suficientment documentades (veure https://familiallevat.com/els-llevat-que-manquen-per-trobar…/).

Aquesta tasca queda pels que en el futur vulguin seguir esmerçant esforços en completar la feina feta. I per això us fem a l’abast les fons consultades (https://familiallevat.com/les-fonts-las-fuentes-the-sources…/ ). Sense dubte, la progressiva digitalització dels arxius i de la premsa escrita no ha de fer altra cosa que facilitar la troballa dels antecedents dels Llevat que manquen per ubicar.

Per tot plegat, ens complau anunciar-vos que hem actualitzat la versió de l’arbre genealògic penjat a la web ( https://drive.google.com/open… ). Ara teniu penjada la versió ABRIL 2018. Com en el cas anterior, hem eliminat les referències a les persones vivents, per tal de respectar la legislació local de protecció de dades.

Però, si voleu una versió complerta de l’arbre genealògic per a ús exclusivament privat, no teniu més que demanar-la a l’adreça de correu de la família Llevat (o a través de la plana web) indicant si us interessa la versió PDF o la versió Excel. Amb molt de gust us l’enviarem.

Dit això, no queda sinó agrair-vos a tots la col·laboració. I animar-vos a seguir aportant –uns i altres- dades i informació que permeti seguir ampliant les mútues coneixences.

Nosaltres seguirem penjant a la web allò que sigui d’interès per a tots. I estarem en contacte amb tots vosaltres a través del grup de Facebook Familia Llevat (https://www.facebook.com/groups/262825083831000/), on estem connectats 144 membres de la família: un de cada tres!

Esperem que la nova versió de l’arbre genealògic sigui del vostre interès.

———————————————-

El 19 de junio de 2016, nos encontramos en Almoster para celebrar el gran encuentro de la familia Llevat. Llegamos a estar juntos un total de 144 personas con nuestro apellido común.

Desde entonces hemos seguido trabajando para profundizar la historia de la familia. Con una gran colaboración de mucha gente, hemos ido completando el árbol genealógico. Y escribiendo, hasta donde hemos sido capaces, la breve historia de la mayoría de ramas de familia.

En estos dos años, los Llevat vivientes hemos crecido de los 291 que sabíamos que éramos entonces, hasta los 455 que somos ahora. Básicamente porque hemos añadido toda la familia cubana, la de Puerto Rico, hemos terminado las ramas de los Estados Unidos y las de toda la familia de apellido Llavat, una vez documentado el cambio de la «e» por la «a» a primeros del siglo XX.

En este proceso, hemos conseguido también ampliar algunas ramas familiares que habían quedado sin completar. Y claro, también han venido al mundo algunos bebés a nuestra gran familia. Como algunos nos han dejado para siempre; nuestro recuerdo para todos ellos.

Podemos asegurar que ahora estamos, si no todos, casi todos. Como hemos ido colgando en nuestra página web (www.familiallevat.com ), quedan por ubicar un total de 37 personas que sabemos que vivieron a lo largo de las 16 generaciones, pero que no han sido suficientemente documentadas (ver https://familiallevat.com/els-llevat-que-manquen-per-trobar…/ ).

Esta tarea queda por los que en el futuro quieran seguir invirtiendo esfuerzos en completar el trabajo hecho. Y por eso os dejamos las fuentes consultadas (https://familiallevat.com/les-fonts-las-fuentes-the-sources…/ ). Sin duda, la progresiva digitalización de los archivos y de la prensa escrita no debe hacer otra cosa que facilitar el hallazgo de los antecedentes de los Llevat que faltan por ubicar.

Por todo ello, nos complace anunciaros que hemos actualizado la versión del árbol genealógico colgado en la web ( https://drive.google.com/open… ). Ahora está colgada la versión ABRIL 2018. Como en el caso anterior, hemos eliminado las referencias a las personas vivientes, para respetar la legislación local de protección de datos.
Pero, si deseáis una versión completa del árbol genealógico para uso exclusivamente privado, no tenéis más que pedirla a la dirección de correo de la familia Llevat (o a través de la página web) indicando si os interesa la versión PDF o la versión Excel. Con mucho gusto os la enviaremos.

Dicho esto, no queda sino agradeceros a todos la colaboración. Y animaros a seguir aportando -unos y otros- datos e información que permita seguir ampliando las mutuas experiencias.

Nosotros seguiremos colgando en la web lo que sea de interés para todos. Y estaremos en contacto con todos vosotros a través del grupo de Facebook Familia Llevat (https://www.facebook.com/groups/262825083831000/), donde estamos conectados 144 miembros de la familia: ¡uno de cada tres!.

Esperamos que la nueva versión del árbol genealógico sea de vuestro interés.

—————————————————–

 

On June 19, 2016, we met in Almoster to celebrate the great gathering of the Llevat family. We were 144 people bringing our common last name.

As many of you know, since then we have continued to work on deepening the history of the family. Since then and with a lot of collaboration from many people, we have been completing the genealogical tree. And we have been also writing the brief history of most family branches.

In these two years, the Llevat alive have grown from the 291 that we knew we were then, until the 455 that we are now. Basically because we have added the whole Cuban family, the one of Puerto Rico, we have also finished the branches of the United States and those of the whole family of Llavat‘s last name, once documented the change of the «e» by the «a» at the beginning of the 20th century.

In this process, we have also managed to expand some familiar branches that had not been completed. Of course, some babies have born, expanding our large family. As some relatives have left us forever; our memory for all of them.
We can almost be sure that we are now all on the family tree. As we have been posting on our website (www.familiallevat.com ), there are a total of 37 people who we know lived throughout the 16 previous generations but have not been sufficiently documented (see https://familiallevat.com/els-llevat-que-manquen-per-trobar…/).
This task is left for those who in the future would want to continue the efforts to complete the work done. And that is why we make available to you the sources consulted (https://familiallevat.com/les-fonts-las-fuentes-the-sources…/ ). Without any doubt, the progressive digitalization of the archives and the written press will facilitate a lot the research of the missing Llevat.

For all these reasons, we are pleased to announce that we have uploaded the updated the version of the genealogical tree on the website ( https://drive.google.com/open… ). You have now access to the APRIL 2018 version. As in the previous case, we have removed the references to alive people, in order to comply with local data protection legislation.

But if you want a full version of the genealogical tree for exclusively private use, you only have to ask for it at the E-mail address of the Familia Llevat (or through the web page) indicating if you are interested in the PDF version or the Excel version. We will gladly send it to you.

Having said that, once again, thanks a lot to all of you for your kindly cooperation. We encourage you to continue contributing with additional data and information that would allow to continue expanding the mutual knowledge.

We will follow our task uploading anything that could be of mutual and common interest. And in the meantime we will be in touch with you all through the Facebook Familia Llevat group (https://www.facebook.com/groups/262825083831000 , where 144 family members are linked: one in three!

We hope you will enjoy the new version of the Llevat Family Tree.

————————————–

 

Le 19 juin 2016, nous nous sommes retrouvés à Almoster pour célébrer le grand rassemblement de la famille Llevat. Nous étions 144 personnes apportant notre nom de famille commun.

Comme beaucoup d’entre vous le savent, depuis lors nous avons continué à travailler sur l’approfondissement de l’histoire de la famille. Depuis ce jour là et avec énorme collaboration de beaucoup d’entre vous, nous avons complété l’arbre généalogique. Et écrit, jusqu’à ce que nous avons pu, la brève histoire de la plupart des branches de la famille.

Au cours de ces deux années, le nombre de membres vivants est passé des 291 que nous savions que nous étions alors, jusqu’à 455 que nous sommes maintenant. En gros parce que nous avons ajouté toute la famille cubaine, celle de Puerto Rico, nous avons terminé les branches des États-Unis et ajouté toute la famille Llavat, une fois documenté le changement du « e » pour « a » au début de XXème siècle.

Dans ce processus, nous avons également réussi à étendre certaines branches familières qui n’avaient pas été complétées. Bien sûr, quelques bébés ont élargi notre grande famille. Comme certains nous ont quittés pour toujours; notre mémoire pour tous eux.

Nous pouvons vous rassurer que nous sommes maintenant, sinon tous, presque tous. Comme nous l’avons indiqué sur notre site Web (www.familiallevat.com ) il manque à trouver un total de 37 personnes qui nous savons ont vécu tout le long des 16 générations mais que n’ont pas été suffisamment documentés (voir https://familiallevat.com/els-llevat-que-manquen-per-trobar…/).

Cette tâche est pour ceux qui dans l’avenir voudront continuer les efforts pour finir peut être le travail accompli. Et c’est pour ça que nous mettons à disposition les sources consultés (https://familiallevat.com/les-fonts-las-fuentes-the-sources…/). Sans aucun doute, la numérisation progressive des archives et de la presse écrite ne doit que faciliter la découverte de l’histoire des Llevat qu’on n’a pas pu localiser.

En tout, nous sommes heureux d’annoncer que nous avons mis à jour la version de l’arbre généalogique en ligne sur le site Web ( https://drive.google.com/open… ). Maintenant la version téléchargé est celle d’avril 2018. Comme dans le cas précédent, nous avons supprimé les références aux personnes vivantes, afin de respecter la législation locale en matière de protection des données.

Mais si vous voulez une version complète de l’arbre généalogique pour un usage privé, vous n’avez qu’a le demander l’adresse e-mail de la famille Llevat (ou via le site) indiquant si vous voulez la version PDF ou la version Excel. Nous vous la ferons parvenir par la suite.

Cela dit, il ne reste encore un fois qu’a remercier la collaboration de tous . Nous vous encourageons à continuer de contribuer avec des données et informations qui permettraient de continuer à développer notre connaissance mutuelle.

Nous continuerons à télécharger sur le site Web tout ce qui pourrait intéresser . Nous serons en plus en contact via le groupe Facebook Familia Llevat (https://www.facebook.com/groups/262825083831000/ ), où 144 membres de la famille sont connectés: un sur trois!

Nous espérons que la nouvelle version de l’arbre généalogique vous intéressera.