L’Isidre Llevat (generació 5) era el fill petit d’en Joan Llevat “del pi”, besnet dels primers Llevat. Es va casar, a l’església vella del Moster, el mes de març de 1682 amb la Thecla Trilla. Els seus fills (generació 6) foren l’Isidre, en Pere, en Josep, la Rosa, en Gabriel, en Joan, la Gertrudis, la Thecla, en Blai, l’Anna Maria i en Miquel.

L’hereu, l’Isidre, va prendre per esposa, a l’església nova, a la Rosa Garriga, de la veïna La Selva, l’any 1715. Amb ella va portar al món una abundant descendència (generació 7): Joan, Andreu, Isidre, Thecla, Rosa, Joan, Joan Francesc, Pau, Paula, Maria, Francisca i encara un tercer Joan. El segon Joan es va casar el 1740, amb l’Antònia Capdevila, tenint en matrimoni dotze fills de la generació 8; el setè fou en Gabriel, que era pagès com tots els seus ancestres.

Masricart era un nucli de població situat al sud est de La Canonja, a tocar pràcticament. Un i altre eren en el camí vell de Reus a Tarragona. Desprès de moltes discussions locals, els dos pobles es varen fusionar el 1847, i Tarragona se’ls va annexionar posteriorment, el 1964.

A Masricart,a la seva església de la Mare de Déu de l’Esperança, es varen casar el 1820 en Miquel Llevat Aymamí –pagès nat el 1795, de la vuitena generació dels Llevat d’ El Moster- i na Rosa Torà, una donzella local que era un any més jove.

El matrimoni s’instal·là a Masricart i tingué vuit fills, però només un d’ells va ser nen, en Miquel, nat el 1833. La resta, les nenes, formaren quatre famílies, una quedà aparentment soltera i les altres dues moriren als set i quatre anys. La mare de totes elles, la Rosa, també traspassà jove, als 58 anys, víctima del còlera.

Per cert, la família de la Teresa i el seu marit, Joan Pons, visqué un temps fent de pagès al Mas dels Canonges de Constantí -encara existent-, però desprès ho feren al Mas d’en Xamús, a l’actual Pineda de Salou.

A Masricart (ja La Canonja), en Miquel prengué en matrimoni a la Maria Bosch Pujol, que vivia al Mas d’en Pujol, mas que encara existeix també, a tocar del terme de Reus, tot just passada la riera de La Boella, junt a la variant A7 (fotografia actual en blanc i negre). Allà, la mare de la família Llevat Bosch va donar a llum un total de vuit fills, també una majoria de nenes (sis) i dos nens: en Miquel i en Josep.

No ens consta que en Miquel es casés, però si va fer-ho en Josep (Pere Pau), en acceptar per esposa a la Llúcia Roig, amb qui va continuar la tradició de pagès de la família. Els germans Llevat Roig foren dos: un altre Miquel i un altre Josep. Marcaren distàncies amb els seus orígens i marxaren a Paris a fer fortuna i allà es casaren (el primer, en segones núpcies) amb dues germanes Migeon Lavy –la Giberta i la Ludovica- els anys 1927 i 1928.

Per diverses raons, els germans fills d’en Miquel Llevat Migeon tornaren a Espanya més tard i s’instal.laren a Castelldefels –els fills d’en Miquel: Magdalena i Miquel– , marxant cap a Argentina la filla petita, Rosa, que va tornar a Castelldefels posteriorment. Els seus descendents habiten avui a la costa de Barcelona, uns al Baix Llobregat i els altres al Maresme i a Sevilla.

Els fills (les filles) d’en Josep Llevat Migeon es vàren quedar a França.

La continuïtat del nom de pila Miquel durant tantes generacions delata el seu origen d’ El Moster /Almoster, doncs a Sant Miquel està consagrada la seva església (oberta al culte el 1704) i Miquel era el nom local més comú amb molta diferència.

Veure també: https://familiallevat.com/la-deuxieme-branche-de-la-famille-llevat-en-france-de-la-canonja-a-seville-et-la-vallee-de-la-loire-la-segunda-rama-llevat-en-francia-de-la-canonja-a-sevilla-y-el-valle-del-loira/

Act. 27-12-2016 i 13-8-2017.

 

Els Llevat Garriga del Moster (generació 6) (1) foren els ancestres de la primera nissaga Llevat selvatana. Sense entrar en detalls, cal dir que s’han identificat l’ Isidro i en Francisco Llevat Baget  (generació 8), Josep Llevat Balcells i Maria Llevat Amat i germans ( generació 9) i les famílies Llevat Cogul, Baget Llevat, Llevat Calbet , Llevat Soler i Munné Llevat  (generació 10) que provenen dels Llevat-Garriga i en particular del seu fill Francisco Llevat Garriga (La Selva, 1725) casat amb la selvatana Madalena Baget el 1753. Els pares Llevat-Garriga devien retornar al Moster, ja que nomès el nostre Francisco i els seus germans Rosa i Joan son selvatans, mentre que la resta de germans foren del Moster.

 

S’ha identificat una branca Llevat a Barcelona al principi  del segle XVII, mercès a la tasca de microfilmació dels arxius diocesans que l’ esglesia mormònica va portar a terme a la diòcesi de Barcelona ara fa 50 anys, i a la recerca en els arxius locals (veure https://familiallevat.com/a-la-recerca-dels-llevat-de-barcelona/).

El primer Llevat de Barcelona seria en Francesc Gabriel Llevat, que devia néixer cap el 1605 al Moster, i que devia ser fill de Miquel i Elizabeth. Pertanyia a la tercera   generació i tenía dos germans coneguts, més grans que ell, en Miquel i en Pere, que es varen quedar al poble.

 Aquest no sabem on vivia ni quan i com va anar a parar a Barcelona, pero si que es va casar el 22 d’octubre de 1626 a la Catedral, tal i com recull el seu arxiu.  Semblaria que va tenir cinc fills barons: Miquel, Josep, Jaume, Joan i un altre de nom desconegut.

D’ aquests Llevat de la quarta generació, un es va instal.lar a Cornellà (Jaume) i la resta a Barcelona, a les proximitats de les esglèsies del Pi i de Sant Just i Pastor.

També sabem que tota la família a partir de la sisena generació (es a dir els nets dels anteriors) feien d’hortolans (pagesos, conreaven hortalisses) als horts de Sant Beltran (també anomenats de Sant Pau), extramuros, a tocar del final de l’actual Paral•lel, al peu de la muntanya de Montjuïc. Era llavors una zona humida, al voltant de l’ermita del mateix nom, on ara hi ha el nou quarter de bombers recentment construït.

Sabem que hi romangueren hortolans i a la mateixa zona i fidels a l’església de Sant Just i Pastor durant, si més no, tres generacions més, fins el final del segle XVIII.

 El darrer registre conegut d’un membre d’aquesta branca nat a Barcelona es el de Jayme Antonio Miguel Llevat Garriga, batejat a la Catedral el 1859 i que va morir solter als 27 anys i que ja era de l’onzena generació

No sembla que desprès hi hagués continuitat, ja que de tots els actuals Llevat vivents cap en deriva. Veurem, pero, que un membre de la branca de Barcelona va donar lloc als Llevat de Cuba.

A la imatge, els horts de Sant Beltran, entre Montjuïc i la porta de Sant Beltran, a les drassanes, quan els Llevat hi tenien els seus horts.

Act. 27-12-2016 / 16-6-2017 / 13-8-2017

En el caso del idioma catalán, la ortografía tuvo una homogeneidad notable en la época medieval. Sin embargo, en el siglo XVI, con el alejamiento de la corte se rompió la conciencia lingüística unitaria y la lengua se fue dialectalizando.

Las bases definitivas de la ortografía se aprobaron muy tarde, en 1913. La ortografía correcta no se generalizó por tanto hasta avanzado el siglo XX.

El cognom Llevat a Castellvell i a Reus està intimament unit a la indústria de la rajola i de la ceràmica en general.

El primer Llevat rajoler va ser l’Isidre Llevat Sugrañes (generació 9), que era net del pagès Isidre Llevat, del Moster i fill del pagès de Castellvell del mateix nom.

Es va casar amb la Maria Theresa Sugrañes el 1807.

Entre 1745 i les acaballes del segle XIX hi hagué quatre generacions de Llevat que visqueren a Riudecols. Tot començà quan en Ramón Llevat Massades, pagès d’El Moster (de la generació 7), s’hi instal•là amb la Maria Mestre.

La parella no va tenir sort, va tenir un sol fill, en Joan Llevat Mestre, morint la mare als quaranta anys. En Joan va seguir al poble i es casà amb la Maria Cabré i tingueren com descendència sis nens dels que quatre arribaren a adults. I desprès 15 néts.

El cognom Llevat s’estableix a Castellvell cap el 1750, quan l’Isidro Llevat Garriga (de la generació 7) , besnét d’en Joan Llevat «del pi», pren en matrimoni a la Rosa Cardenyàs, natural de Castellvell. S’hi traslladen a viure i tenen un total de cinc fills, tots a Castellvell, i 19 nets. D’aquests nets, una –Maria Llevat Sugrañes- es casaria amb en Ramón Gasull, d’Almoster, i hi tornaria. Un fill, en Joan, es casaria amb la Francesca Veciana de La Selva i s’hi traslladaria. La resta, es varen quedar a Castellvell fent de pagès i després de rajolers, fins que començaren a casar-se amb parelles de Reus del 1850 en endavant.

Act. 13-8-2017

 

Arrel de la recerca duta a terme per al nostre projecte, hem remenat per la bibliografia sobre la història dels cognoms familiars catalans, el “llinatges”.

Entre els tractats del tema, destaca el de Francesc de Borja Moll, publicat a Mallorca el 1959 i en segona i revisada edició el 1982. Hi ha d’altres documents, com el d’Enric Moreu-Rey (“Antroponímia. Història dels nostres prenoms, cognoms i renoms”. Publicacions Universitat de Barcelona, Barcelona 1991) i el de Joan Coromines (“Onomasticon Cataloniae”. Curial, Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, La Caixa, Barcelona, 1989-1997).

Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d’octubre del 1903 -Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista, filòleg i editor menorquí. Autor de moltes obres sobre la llengua catalana i les variants parlades a les Illes, fou el principal col•laborador de mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda en el Diccionari català-valencià-balear. Va ser Premi d’Honor de les lletres catalanes el ja llunyà any 1971.

Francesc de Borja Moll manté en el seu tractat sobre els llinatges, que el Llevat cognom, que coneixem deriva, no del llevat ferment que s’utilitza per a fer pa o cervesa, sinó del partícip del verb llevar, amb qualsevol dels seus significats: alçat, aixecat, apartat, separat (plana 299 del llibre en la seva edició del 1982).

Haurem d’assumir dons que, de les tres possibles, aquesta interpretació etimològica és la més científica de totes les que intenten explicar qué hi ha al darrera del nostre cognom. Que, d’altrabanda, coincideix amb el que s’ha trobat al revisar els llibres sacramentals de finals del segle XVI (veure entrades posteriors) que semblen confirmar que el primer Llevat era un infant possiblement adoptat («separat, apartat») per una familia del Moster, familia quin cognom desconeixem.
———————————————————————————————-
Francesc de Borja Moll and Casanovas (Ciutadella, Menorca, 10 October 1903 -Palma, Mallorca, 18 February 1991) was a linguist, philologist and editor of Menorca, in the meditarranean Balearic islands. Author of many books on the Catalan language variants spoken in the Islands, was the main contributor to Antoni Maria Alcover i Sureda in the Dictionary Catalan-Valencian-Balearic. It was awarded the Honor Award of Catalan Literature in 1971.

Francesc de Borja Moll, Mallorca published in 1959 (second revised edition in 1982) “Els Llinatges Catalans” (The Catalan Surnames). There are other studies, such as the one made by Enric Moreu-Rey and the one written by Joan Corominas.

Francesc de Borja Moll maintains in his book (see page 299 of the 1982 edition), that Llevat does not comes from “yeast”, but from the past participle of the catalan verb “llevar” with any of its meanings: raised , separated, waked-up

Among the three potential options (see the post dated November 22nd) this interpretation is the most scientific and etymological one, in order to properly understand the origin of our surname. That would have full sense, taking into account that the first Llevat seems to be a child adopted by a unknown familiy , living in El Moster.
———————————————————————————————-

A raíz de la investigación llevada a cabo para nuestro proyecto, hemos rebuscado en la bibliografía sobre la historia de los apellidos familiares catalanes, los llamados linajes.

Entre los tratados del tema, destaca el de Francesc de Borja Moll, publicado en Mallorca en 1959 y en segunda y revisada edición en 1982. Hay otros documentos, como el de Enric Moreu-Rey y el de Joan Coromines .

Francesc de Borja Moll (Ciutadella, Menorca, 10 de octubre de 1903 -Palma, Mallorca, 18 de febrero de 1991) fue un lingüista, filólogo y editor menorquín. Autor de muchas obras sobre la lengua catalana y las variantes habladas en las Islas, fue el principal colaborador de Antoni Maria Alcover en el Diccionario catalán-valenciano-balear. Fue Premio de Honor de las letras catalanas el ya lejano 1971.

Francesc de Borja Moll mantiene en su tratado sobre los apellidos, que el apellido Llevat que conocemos deriva, no de la levadura como fermento que se utiliza para hacer pan o cerveza, sino del partícipio del verbo catalán “llevar” , con cualquiera de sus significados: quitado , levantado, apartado, separado (página 299 del libro en su edición de 1982).

Tendremos que asumir pues que, de entre las tres posibles, esta interpretación etimológica es la más científica de todas las que intentan explicar qué hay detrás de nuestro apellido Llevat. Lo que, además, tiene todo el sentido, puesto que se ha podido identificar que el primer Llevat fue posiblemente un niño adoptado por una familia de El Moster, cuyo apellido deconocemos.

 

Act. 27-12-2016 & 13-8-2017