Com ens recorda en Jaume Cristià Llevat al seu estudi “Descendents de Llevat Cardenyàs i Història de Mosaics Llevat” (veure: https://familiallevat.com/wp-content/uploads/2016/06/160605-Descendents-de-Llevat-Cardenyas-i-historia-de-Mosaicos-Llevat-de-Reus-JCLL.pdf ), el primer de la saga coneguda fins ara va ser Isidre Llevat del Almoster i nat aproximadament el 1725 (generació 7).  Es va casar amb Rosa Cardenyàs de Castellvell a on varen anar a viure i es dedicaven a la pagesia. Varen tenir  un sol fill que va ser l’ Isidre Llevat Cardenyàs (Castellvell 1761-1811, generació 8). L’ Isidre Llevat Cardenyàs va casar-se amb Maria Rosa Sugrañes (de Castellvell) el 19 de gener del 1789, on continuaren residint i fent de pagès.

Varen tenir tres filles i un fill. El fill va ser l’ Isidre Llevat Sugrañes nat a Castellvell el 1.780 i traspassat als 61 anys el 1.841 (generació 9). Es va casar el 1800 amb Maria Teresa Sugrañes Aymamí també de Castellvell. Aquest va ser ceramista rajoler i començà una llarga descendència de ceramistes.

Cal tenir en compte que durant algunes generacions es van produir encreuaments dins les famílies Llevat i Sugrañes i viceversa, tant a Castellvell coma  Almoster. S’han identificat molts individus amb els cognoms Llevat – Sugrañes, el que fa difícil establir correctament les filiacions.

Les dades recopilades indicarien que en Isidre Llevat Sugrañes i Maria Teresa Sugrañes Aymamí varen tenir diversos fills, entre ells en Joseph Llevat Sugrañes casat el 1833 a Castellvell amb la Llongarda Sugrañes Monné (generació 10). I que, al seu torn, aquest matrimoni va portar al món –entre d’altres- al seu fill Joseph Llevat Sugrañes, nat a Reus el 1838 (generació 11). Aquest Joseph (o Joseph Isidre) Llevat Sugrañes (Reus, 1838-1923) sabem que es va casar amb Maria Sotorra Ferré el 1864 a Reus.

Veiem doncs que la família Llevat Sugrañes-Sugrañes Monné va anar a viure a Reus. Les raons d’aquest trasllat tenen possiblement a veure amb el fet de que els Sugrañes, de la família de la dona, tenien una fàbrica de rajoles a prop de Reus, a la actual Carretera de Castellvell, a mà esquerra (enfront d’ on desprès s’ instal·laria la fabrica de mosaics, veure https://familiallevat.com/del-1885-al-1978-la-interessant-historia-de-la-fabrica-de-mosaicos-ceramicos-de-isidro-llevat/  ) , coneguda com la “bòvila Sugrañes”.

En Josep Llevat Sugrañes i la seva esposa Maria Sotorra decidiren  traslladar-se a viure a Barcelona –a l’actual Gran Via, a l’esquerra de l’Eixample- però mantenint l’activitat de la bòvila i les seves propietats a Reus . Des de Barcelona, es va ampliar el negoci, conjuntament amb els seus fills –els Llevat Sotorra, generació 12-, construint una bòvila a Sants (al carrer Guitart) i aprofitant els seus coneixements del negoci de la construcció -del que era un proveïdor rellevant- per a establir la societat contractista d’obres “Llevat Hermanos”, avui dia encara operativa. També va constituir una segona bòvila a Horta i una bòvila i una filial a Vilafranca.

“Llevat Hermanos” va començar el 1910 quan el fill gran, en Josep Llevat Sotorra, tenia 40 anys i el seu germà Antón en tenia 37. Una de les primeres obres que va fer va ser la construcció de la doble via del ferrocarril de la Companyia MZA (Madrid-Saragossa-Alacant) entre Sitges i Vilanova. MZA va ser sempre un bon client de l’empresa, doncs a aquesta obra en seguiren moltes altres, entre d’altres la coberta de l’estació de França. El 1916 “Llevat Hermanos” ja era molt activa a Barcelona, on en Josep Llevat Sotorra era conegut com “el Reus”. Feien obres de tot tipus: va aconseguir les d’ampliació del port de Vilanova, la construcció de quasi cinc mil nous nínxols al cementiri de Sant Andreu, col·locava ascensors a les cases de l’Eixample, va treballar a Montjuïc pera l’exposició universal de 1929, feien carreteres (com de la Llacuna a Sant Joan de Mediona) i obrien carrers (passeig Maragall i de Fabra i Puig) i construïen el nou clavegueram (a la carretera de Sants, al carrer Tarragona, al carrer París, entre d’altres). Feren també de promotors de vivendes. S’ocuparen també de la factoria de Campsa a Tortosa, el 1934, quan ja treballaven a “Llevat Hermanos” els seus fills, els Llevat Balada (Josep i Francesc, nats a Reus el 1902 i el 1910, de la generació13).

Tot plegat va fer de la família Llevat Sotorra un gran grup industrial al voltant de diverses firmes comercials: HIJOS DE LLEVAT, JOSE LLEVAT SUGRAÑES, LLEVAT HERMANOS, LLEVAT Y COMPAÑIA, i les de les seves germanes: Societat en Cooperativa Antonio Demestre (agent de duanes i consignatari a Port Bou) i Juan Coma Clapés.

Com hem dit, després dels Llevat Sotorra vingueren els Llevat Balada, a continuació en Francesc Llevat Molins (generació 14) i en Francesc Llevat Monteys (generació 15): ambdós mantenen en els nostres dies la societat operativa. Quatre generacions de contractistes, sis generacions vinculades a la construcció i set des del primer Llevat ceramista.

Cal dir, amés, que el 1924, Josep Llevat Sotorra va encomanar a Domènec Sugranyes un mas a la Munta i Baixa, de Reus, on es concentraven diversos masos senyorials, dels quals han sobreviscut els de Miarnau, Llevat i Sabater, mentre l’arquitecte estava construint el xalet Loperena de Salou, amb el qual comparteix algunes analogies.

El mas s’insereix dins el corrent noucentista dels deixebles de Gaudí, de qui Sugranyes va ser marmessor, amic fidel i deixeble. Precisament a l’interior del mas de Llevat, hi reprodueix la peculiar tècnica gaudiniana dels sostres amb combinacions de volta catalana.

Aquest mas va ser bombardejat el mes d’abril del 1937 i actualment es troba en bon estat i conservat com a residència geriàtrica particular.

Les fotografies corresponen a les obres del col·legi annex a l’ermita del Roser, de Reus, iniciades el 1955; a les obres de construcció de l’hotel Cap Sa Sal, el 1960 (amb corbata, Francesc Llevat Balada) i, finalment, a les obres de construcció d‘un pont al Montseny (amb la primera cimbra metàl·lica usada a Catalunya).

 

 

Jayden acaba de cumplir un año. En las fotos, en Naples, FL, con sus padres Luis y DailyLlevat y con su hermana Joseline y con su abuelo, Heriberto Llevat Blanco.

¡Enhorabuena! y bienvenido a la familia.

 

       

A  Alcover hi ha hagut vàries branques de la família Llevat. De fet, en Joan Llevat (Moster, 1574), de la segona generació, ja es va casar amb una noia de la vila d’Alcover: la Hierònima Gomis, que era filla del tintorer Mestre Gomis. També d’Alcover venia na Susagna Tell, esposa de Joseph Llevat (Moster, 1660). Tres generacions més tard, a la vuitena, l’ alcoverenc en Joan Planes esposava la Maria Teresa Llevat Papiol el 1770, i quatre anys més tard un amic de l’anterior, que havia quedat vidu –en Francisco Pellicer- ho feia amb la seva germana Francisca. En Francisco Altés Ferrer es casava també amb la Thecla Llevat Capdevila, el 1777.  La veïna d’ Alcover Maria Tell ho féu amb Isidro Llevat Capdevila el 1786, ambdós vidus dels seus primers matrimonis.

Ara bé, la primera família Llevat que s’establí a Alcover la formaven el matrimoni d’en Joseph Català i la Maria Theresa Thecla Llevat Monner, que contragueren matrimoni a Sant Miquel d’el Moster el 1800. Se’n anaren a  viure a Alcover i allà portaren al món les sis criatures de la generació 9  que dugueren els cognoms Català Llevat.

Vint anys després, el 1820, es casaven a  La Selva l’Isidro Llevat Balcells i la Úrsula Farré Solé, d’ Alcover. Entre 1821 i 1831 nasqueren cinc nadons Llevat Soler, però la família acabà tornant a La Selva.

En Josep Escoté Alemany, d’Alcover, prengué per esposa a la Magdalena Llevat Vives, de Cal Mian (veure: https://familiallevat.com/el-crim-de-cal-mian/ ), de la generació 9. Tingueren sis fills amb el cognom Escoté Llevat: Rosa, Pau, Josepa, Rosa, Josepa i Maria Teresa, entre 1820 i 1837.

Encara, finalment, en Francisco Fort Perelló es va casar a Sant Miquel d’ Almoster amb Maria Teresa Llevat Fort, el 1877.

En Josep Llevat Mariné –  1868-1935, generació 11, casat a Almoster el 1894 amb Rosa Badía Minguella, veure https://familiallevat.com/en-josep-llevat-…ria-llevat-badia/ – era nebot segon dels Escoté Llevat. L’avi del primer era germà gran del pare dels segons. En l’àlbum de fotografies familiars dels Llevat Mariné-Badía Minguella  s’hi trobaven arxivades dues fotografies de Pau Escoté Llevat i de Rosa Escoté Llevat, nascuts respectivament el 1822 i el 1827. Han pogut ésser identificades perquè en Josep Llevat Mariné hi va escriure al dors “Tio Escoté de Alcover” i “Tia Roseta Escoté de Alcover”.

Tenint en compte que els models aparenten entre 25 i 30 anys, cal pensar que aquestes fotografies varen realitzar-se al voltant del 1850 i segura abans de 1855.

Recordem que en Ramon Alabern i Moles, va ser el primer fotògraf català de la història. Ell és qui va fer els primers daguerreotips a Barcelona, a Catalunya i a l’Estat espanyol, el matí del dia 10 de novembre de 1839, al Pla de Palau de Barcelona. Per tant nomes 11 anys abans.

Les fotografies de la família Escoté Llevat porten al dors del cartró la identificació del fotògraf: Antonio F., “dit Napoleón”, “Rambla frente a Santa Mónica, Nº 15, Piso 2º. Barcelona”, on es devien traslladar des d’Alcover, previsiblement amb el propòsit de posar-se davant la cámara.  I possiblement siguin les fotografies identificades existents més antigues d’un membre de la família Llevat.

Fins aquí la feina realitzada en els darrers mesos. Queden encara poc més d’ una vintena de persones amb el primer cognom Llevat que no han pogut ésser ubicades a l’arbre per no haver trobat els seus ancestres familiars en cap dels arxius disponibles.

Amés, n’hi ha una quinzena més, Llevat de segon cognom, on passa el mateix.

En total sumen 53: prop del 2% dels membres de la família des del 1550.

Els homes amb Llevat de primer cognom son 21 i les dones 13.

Pertanyen majoritàriament a les generacions 10 a 13.

Convidem a tots els Llevat a que, si en coneixen informació, ens la facin arribar. I els ho agraïm d’antuvi.

De les  generacions anteriors a la desena:

• La família del Moster formada per Joan Llevat i la seva muller Maria, quins fills eren en Joseph (hereu universal), en Manuel i la Francisca (menor de edat), quan el pare Joan va fer testament el 5 de juliol de 1785. Els pares d’en Joan eren en Manuel Llevat i la Rosa;
• En Pere Grau Llevat, fill de Joseph Grau i Francisca Llevat, que va fer testament el 12 de gener de 1788 al Moster, quan no tenia fills;
• Joseph Llevat, casat amb Theresa Isbert, semoler a Barcelona, que demanà reedificar la façana de l’edifici del carrer Calders el 1804;
• Vicenta Llevat, capturada a Barcelona per comissaris de seguretat pùblica el juliol de 1848;
• Narciso Llevat, vocal associat de l’Ajuntament de Barcelona el 1872;
• José Solé Llevat, que vivía a Tarragona el 1870;
• Ignacio Pifarré Llevat, que vivía a Tarragona el 1870;
• José Sánchez Llevat, Director de l’escola de Alba de Tormes el 1870;

De, possiblement, l’onzena generació:

• Maria Llevat, que vivia pobrament al carrer de Sant Rafel 22 de Barcelona. Va tenir un fill de pare desconegut (Enrique) que va morir el 1860, a l’any de néixer. També possiblement havia tingut un altre fill anteriorment (Enrique, també, de pares desconeguts, nat el 1849 i que va morir als 11 anys, de gangrena, a la Casa de la Caritat);
• En Miquel “Llebat”, fill de Joan i Francisca, pagés, que es va casar quan tenia 27 anys amb la Beneta Montané, a la parròquia de Betlem de Barcelona el 10 de maig de 1858;
• En Joseph “Llabat”, pagès, que es va casar a la parròquia de Gràcia (avui Barcelona) amb la Rosa Batista l’any 1858. En Joseph era fill de Ramón Llevat i Josepha Oller;
• Josep Llevat, nat a La Selva, però on no s’ha trobat el seu registre (en aquesta data només consta nat l’ Isidre Ambrosi Pau Llevat Balcells). Va morir d’apoplexia a Barcelona el 1864 amb 74 anys;
• Magdalena Grau Llevat (Montbrió? 1825, Reus 1905), filla d’Esteve Grau i Francisca Llevat, que morí a la pobresa a l’asil de l’Hospital general de Reus i que no sembla tenir relació amb la resta de la família Llevat de Montbrió ni ha estat trobada als arxius parroquials. Es disposa del certificat del registre civil, però conté informació insuficient.

De, possiblement, la dotzena generació:

• Dolors Llevat Badia, que morí a Reus s el primer d’abril de 1912, i que hi està enterrada a la tomba que actualment es de la Fundació Benèfica Mare de Déu de Misericòrdia i quin certificat no ha estat trobat al Registre Civil. Tampoc figura als censos disponibles de Reus (1904) ni a l’arxiu del cementiri, quin expedient no ha aparegut;
• Antonio Llevat Puig, reservista a Valls el 1898, que no consta al censos de Valls de 1904 ni en els registres parroquials des del 1831;
• Bárbara Llevat, vocal de la Junta de la “Asociación del Sagrado Corazón de Jesús” de Barcelona, el 1894, impossible d’ubicar sense més informació;
• Tomás Llevat Marés, recluta del primer reemplaç del 1885 de Barcelona, que no hem trobat a la base de dades de quintes de la Diputació de Barcelona;
• Ramona Llevat, difunta a Reus el primer del mes de febrer de 1906 però que no consta al Registre Civil ni als llibres de Sant Pere i de qui no sabem el segon cognom;
• Francisco Llevat Domingo, peó que el 1905 vivia al carrer de Santa Clara de Reus i que havia nascut a Reus  el 1868, però que no consta ni al cens de 1904 ni als llibres sacramentals de Sant Pere o Sant Francesc.
• Antonio Cipriani Llevat, que es va llicenciar del servei militar a Barcelona el 1911
• Josep Aguadé Llevat, que tenia una abaceria (botiga d’oli i aiguardents) a Reus el 1896 i del que no hem trobat el naixement ni el matrimoni als llibres sacramentals de Reus, ni en el cens de l’època ni hem trobat al cementiri de Reus;
• Juan Casas Llevat, que era cap de família a Valls el 1898 i que no consta als censos consultats a l’Arxiu de la Diputació, possiblement perquè es un dels germans (mal castellanitzat) Cases Llobet, família que va procrear a mitjan del segle XIX a Valls;
• Pelegrín Borrull Llevat, que va morir a l’Hospital de Valls el mes d’abril de 1899 a causa d’un accident a un bosc proper, quan tenia 51 anys, que tampoc hem trobat al Registre Civil malgrat segons el diari hauria de ser-hi;
• Lucía Tadeu Llevat, que era soltera i vivia al carrer Laforja, 20 de Barcelona el 1895, que no hem localitzat a l’Arxiu Contemporani de Barcelona, on disposen dels índex del Registre Civil fins els anys 60 del segle XX;
• Antonio Canut Llevat, propietari d’una finca a Batlliu de Sas (Alta Ribagorça, Pont de Suert) el 1897;
• Ramón Navarro Llevat(¿), veí de Loza, Valencia en 1879 (BOE), que potser sigui una errada;
• Jaime Llevat (sense més dades) mutilat de la Guerra d’Àfrica el 1922;
• Montserrat Oliver Llevat, enterrada a Barcelona el 1924, on vivía al carrer de Camprodón 30;
• Josefa Llevat Janer, veïna de Reus, on es va barallar als 65 anys el 1922;
• Rosa Freixes Llevat, apallissada pel seu marit Rafael Campdepadrós el 1924 a Barcelona;
• Clara Llevat, atropellada per un tramvia a Barcelona el 1916;
• Joaquín Gumàs Llevat, reclamat a Barcelona el 1911;
• Antonio Llevat Roselló, reclamat a Barcelona el 1918;

De, possiblement,  la tretzena generació:

Enrique Llevat (amb e) que va fer un donatiu a la Verge de la Cinta de Tortosa el 1924, que no consta en cap cens entre 1923 i 1925 i que potser sigui un Llasat o un Llevot;

• Elvira Llevat de Pauls, citada pel jutjat de Tortosa el 1924, que tampoc hi consta, que potser sigui també una Llasat, cognom comú a Tortosa;
• Amadeu Llevat Bordes, que vivia a Benimamet el 1922 on va robar al seu pare i que fóu sotmès a Consell de Guerra per robatori el 1925, sense més dades;
• Pedro Llevat Pallerols, agredit a Barcelona el juny de 1918, sense més dades;
• José Manzano Llevat, que feia el Servei Militar a Cartagena el 1924, sense més dades;
• Tomás Eralo Llevat, ciutadà de Madrid, on vivia al Paseo de las Delicias 14, i que va ser premiat per la loteria l’any 1916;
• Javier Banús Llevat, esmentat en un llistat de liquidacions d’Hisenda de Reus el 1933, però que no apareix en cap document sacramental ni del cens;
• Juan Rosell Llevat, soldat d’ Infantería del Regimiento Menorca, número 71, el 1919   (BOE), nat cap el 1900 però no trobat a l’índex de registres de l’Arxiu Contemporani de Barcelona entre els anys 1898 i 1901;
• José Llevat (sense més dades) resident al Masnou però que va ser detingut a Barcelona quan vivia en una pensió del carrer Sant Ramón el 1935;

De, possiblement, la catorzena generació:

• Maria Llevat Urgell, que consta nascuda a Barcelona l’any 1923, quin certificat no ha estat trobat al Registre Civil;
• Lluis Rovira Llevat, que va demanar llicència d’obres menors a Tarragona el 1968, però quin expedient no està trobat per l’Ajuntament;

Tots els altres Llevat localitzats, o han estat ubicats a l’edició de l’arbre genealògic de setembre de 2017 o han resultat ser Llebot i no Llevat.

Llebot i Llevat son cognoms d’etimologia i orígens completament diferents. S’han trobat en diferents documents un total de 44 individus. Un cop investigats i localitzats els documents corresponents als Registres Civils respectius, han resultat que no eren Llevat sinó Llevot o Llebot. Entre ells tots els Llebot de Peralta de la Sal i de Bot.

(actualitzat el 28-7-2020)

A lo largo de distintas entradas hemos ido desgranando la historia de la familia. Las circunstancias han hecho que la nuestra sea una familia pequeña, que ha tenido, a lo largo de 450 años, poco menos de 2400 miembros.

Pero, además, que se haya desarrollado básicamente en núcleos geográficos muy concretos: en Moster/Almoster y su zona de proximidad; en Barcelona, en un núcleo muy reducido en el entorno de la parroquia de San Justo y Pastor y frente a la puerta de Santa Madrona…. y en Cuba en una isla pequeña, como es la Isla de Pinos.

Avui, tant a Arenys de Mar com a  Sitges hi habiten alguns membres de la família Llevat (veure https://familiallevat.com/els-llevat-darenys-de-mar/). A primers del segle XIX també hi visqueren part dels seus ancestres. Això és el que sabem d’ells.

A finals del segle XVII es casaven al Moster en Joseph Llevat Monner (nat al poble el 1763) i la  Gertrudis Alabert, que era de Reus. Aquest matrimoni pertanyia  a la generació 8.

En Joseph feia de pagès i venia de la família Llevat Trilla, que encara avui es ben coneguda al poble. Era el quart d’onze germans, però només en visqueren cinc:  dos nois i tres noies.  El germà gran (Vicenç) donà origen a la família de Cal Mian i es sap que dues germanes es casaren i anaren a viure a Vila-seca (Francisca) i Alcover (Maria).

En Joseph i la Gertrudis portaren al món dues noies, nascudes a la seva casa del poble. La Paula Raymunda (1803) i la Maria (1806). Cal entendre que les nenes varen créixer en una època convulsa:  del 1808 al 1814 tenia lloc la guerra de la Independència contra els francesos, que afecta de ple les terres del Baix  Camp i de quins estralls hi ha abundant referència al Moster, fins que Fernando VII va ser reposat al tron el 1814. Però després el conflicte seguí amb el sexenni absolutista i la seva repressió, fins que Riego el 1820 obligà el Rei a respectar la Constitució. Desprès es produirien les condicions que abocarien a la guerra carlista, entre els partidaris del Rei o del seu germà Carles, que esclatà el 1833.

En aquest context, es difícil imaginar com l’Estat tenia organitzat el control de fronteres. Però el cert es que la Paula Llevat Alabert (ja escrit Alavert) es va casar al Moster el 1825 amb un militar, en Joan Natjas ( o Nachas o Natges), de Barcelona. Joan Natjas era vidu de Vicenta Ciurana i era tinent de les tropes destacades a Reus pera  tenir cura del Port de Salou. El casori fou al Moster el 8 de novembre.

Poc desprès, el marit devia ser destinat al Port d’Arenys. Allà nasqué la primera i única filla de la parella, Catharina Natjas Llevat, el 1827. I en aquella època de no poques dificultats, el marit i pare devia morir, el que féu que la mare Paula es tornés a casar.

Ho va fer amb un mosso que feia de depenent a Barcelona, a finals del 1828, a Santa Maria del Pi i quan ella s’havia instal·lat a Sant Martí de Provençals. De la nova família va néixer, a Sitges, un nen, en  Simón, Francisco, Manuel Chavarri Llevat el 1831. D’en  no ha estat possible trobar més descendència.

Del Moster a Arenys, Sant Martí de Provençals, Barcelona i Sitges, la vida de la Paula Llevat Alabert il·lustra les dificultats per a  viure, en aquests anys convulsos, als que marxaven de la casa pairal.

 

Molts amics ens han preguntat sobre detalls del treball de recerca. Aquí trobareu les fonts consultades.

Muchos amigos nos han preguntado sobre detalles del trabajo de investigación. Aquí encontraréis las fuentes consultadas.

Many friends have asked us about details of the research work. Here you will find the sources.

De nombreux amis nous ont demandé des détails sur le travail de recherche. Ici vous trouverez nos sources.

CIVILS

Ajuntament d’ Almoster ;

Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona;

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona;

Reial Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona;

Archivo Nacional de la Memoria Histórica de Salamanca;

Archivo de Indias, en Sevilla;

Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès;

Arxiu Comarcal del Baix Camp a Reus;

Arxiu de la Diputació de Tarragona a La Canonja;

Arxiu de la Diputació de Barcelona;

Arxiu Municipal de Tarragona;

Archives du Département des Pyrénées Orientales, à Perpignan ;

Portal de genealogia de la “Iglesia de Jesucristo de los Santos de los Últimos Días”(mormons)www.familysearch.com;

Portal de genealogia www.myheritage.es ;

Portal de genealogia www.ancestry.com ;

Portal de archivos españoles www.pares.es;

Portal de consulta de prensa comarcal de la Xarxa d’Arxius de Catalunya (http://xacpremsa.cultura.gencat.cat);

Portal de consulta de premsa histórica de la Biblioteca de Catalunya (http://www.bnc.cat/digital/arca/index.html);

Portal de consulta de premsa histórica de l’Ajuntament de Tarragona (http://www.tarragona.cat/…/hemeroteca-1/premsa-digitalitzada );

Registres Civils espanyols a través de
www.mjusticia.gob.es/…/servicios…/certificadocertificacion ;
en particular, Registre Civil de Reus, La Selva, Barcelona, Bonansa, Tortosa, El Morell i Bot.

Bases de dades estadístiques del INE (España) a través de http://www.ine.es/apellidos/inicio.do ;

Bases de datos estadísticas de Argentina a través de http://www.barcoseinmigrantes.com/ingresos-argentina.html ;http://cemla.com/buscador/
y http://www.entradadepasajeros.com.ar/pasajeros.htm ;

Hemeroteca digital de La Vanguardia;

Hemeroteca digital del Diario ABC;

Hemeroteca digital del Boletín Oficial del Estado.

RELIGIOSES

Arxiu històric de l’Arquebisbat de Tarragona, a Tarragona;

Arxiu del Bisbat d’Urgell , a La Seu d’Urgell ;

Arxiu de la Diòcesi de Girona, a Girona;

Arxiu de la Diòcesi de Tortosa, a Tortosa;

Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona;

Arxiu de la parroquia de Santa Maria del Pi, a Barcelona;

Arxiu de la parroquia de Sant Just i Pastor, a Barcelona;

Archivo de la Iglesia Parroquial de San Nicolás de Bari, en Nueva Gerona;

Archivo de la Iglesia Parroquial de San Juan de los Remedios;

Archivo de la Iglesia Parroquial de Cárdenas.

Amés de a majoria dels membres vius de la familia Llevat, que han aportat dades, records i documents sobre llurs branques.

Además de a mayoría de los miembros vivos de la familia Llevat, que han aportado datos, recuerdos y documentos sobre sus ramas.

In addition to the majority of the alive members of the Llevat family, who have provided data, memories and documents about their branches.

En plus de la majorité des membres vivants de la famille Llevat, qui ont fourni des données, des souvenirs et des documents sur leurs branches.

En la familia Llevat cubana existen dos distintas ramas Llevat Pantoja, ambas en la generación 13.

Una de ellas la forman los cinco nietos de Pedro Feminiano Nolasco Llevat Blanco, cuyo segundo hijo Wifredo (Isla de Pinos, 1916) se casó con Adelina Pantoja González. Sus descendientes, en la generación 14, son los Llevat Sánchez, Licourt Llevat, Rosales Llevat, Enríquez Llevat, Llevat Rodríguez y Guerrero Llevat, en La Habana, Nueva Gerona, Santa Cruz del Norte, Houston, Gran Caimán, etc.

Primos hermanos de los anteriores son otros hermanos Pantoja Llevat.

La otra rama es la de los tres hermanos Llevat Pantoja nietos de Victoriano Llevat Gutiérrez: Ismael, Dania y José Luis. Su padre es Herminio Ramón Llevat García, el hijo mayor, que se casó en Nueva Gerona con Eva   Lorenza Pantoja González en 1942.

Ambos tienen como bisabuelos a dos hermanos Llevat Lugo, los primeros a Francisco y los segundos a Eustaquio. Y su tatarabuelo común es José Antonio Llevat Bescoy, casado con Teresa. De esta boda ya hemos hablado en la entrada https://familiallevat.com/la-historia-de-la-familia-llevat-de-cuba-desde-su-llegada-a-la-isla-hacia-1800/ .

Por tanto, las dos familias Llevat Pantoja vendrían a ser algo así como primos terceros.

Se da la circunstancia de que la familia de Victoriano Llevat Gutiérrez, tanto  sus nietos Llevat Pantoja como las otras ramas (Llevat Hernández, Hernández Llevat, etc) estaban en la creencia de que el abuelo Victoriano había venido de España. Sin embargo, a raíz del trabajo de búsqueda de la familia Llevat, se ha demostrado que el padre de Victoriano era uno de los hermanos Llevat Lugo y que Victoriano nació en La Habana el 23 de diciembre de 1875, casándose en la isla el 14 de abril de 1910.

 Victoriano murió en la isla faltando sólo 51 días para cumplir los cien años, en 1975. Sus nietos le recuerdan como un gran trabajador, que creció cortando leña y haciendo carbón y luego puso en marcha una carpintería con su segundo hijo (Isla de Pinos, 1947). La carpintería fue intervenida en la revolución castrista, revolución que llevó a la cárcel por disidente al hermano mayor de Ismael, Herminio, que ya hemos visto es el padre de los tres hermanos Llevat Pantoja.

Muy recientemente ha llegado a España José Luis, el menor de los tres, que ha tenido la gentileza de contactarnos. Desde hace unas semanas ha dejado el reparto 10 de Octubre de La Habana y se encuentra en Brenes, cerca de Sevilla. A él le damos las gracias por la información facilitada y a todos les deseamos lo mejor.

En las fotografías, José Luis Llevat Pantoja, su hijo José Ricardo Llevat Díez, su hermana Dania Llevat Pantoja y su media hermana Miriam Llevat Hernández (con     gafas).