A les primeres consultes a l’Arxiu de l’Arquebisbat de Tarragona s’havia trobat una referència a la Paula Raymunda Maria Llevat Torroja, quins pares eren en Miquel i na Raymunda, i que va ser batejada a La Selva. La curiositat de la partida era que feia referència a que els pares vivien a l’Hostal del Llevat.
Aquesta nena no es esmentada a l’entrada sobre els Llevat de La Selva (veure http://familiallevat.com/els-llevat-de-la-selva-del-camp/) , que sí fa referència a les altres branques, perquè era pendent de comprovar la seva certitud. No es que dubtem dels llibres sacramentals, però es que no hi havia enlloc ni referències a l’Hostal del Llevat, ni a la Raymunda Torroja. I el fet que el pare es digués Miquel no posava fàcil identificar-lo.
La comprovació ha vingut a través de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, de Barcelona, que conserva la documentació original del procés de sol·licitud del permís per a l’establiment de l’hostal, el 1771.
Resulta que en aquest any en Miquel Llevat Massades (generació 7) va donar poders a la seva dóna Raymunda Marca, per tal que “en el manso o casa propia sita en el término de La Selva…se deje construir un mesón para los transitantes, en el término de esta villa a una distancia de una hora de ella, inmediata al camino de esta villa a la de Reus”.
L’argumentari indicava que “entre Alcover y Reus se cuentan más de tres horas de camino sin que se halle otro mesón o casa de hospedaje” y que “aunque es así que en dicha población –La Selva- se han acostumbrado sus regidores a dar facultad a uno que otro para tener mesón en su casa alquilada por un precio módico como de seis o siete libras, poco puede llamarse mesón de nombre por no encontrarse en la circunstancia necesaria para personas ni acémilas”.
L’Hostal del Llevat, emplaçat en una peça de terreny de vint jornals, segons es detalla, era a l’extrem del terme de La Selva a tocar de Reus i va ser finalment autoritzat el 18 de gener de 1772, amb llicència per a “hosperdar personas y ganado, dando de comer y beber, vendiéndoles todo lo que necesiten”. En aquella època en Miquel Llevat Massades tenia ja 68 anys.
El darrer fill d’en Miquel i la Raymunda Marca –que era de Reus- va ser batejat a Almoster el 1771 i la Paula Llevat Torroja, filla d’en Miquel i la Raymunda Torroja, va ser batejada el 1774 a La Selva. Deduïm que, entretant, va traspasar la primera Raymunda -ja segona esposa- i en Miquel, vivint a l’hostal i amb prop dels 70 anys, va deixar embarassada i es va casar per tercer cop amb una noia molt més jove que ell que va tenir la Paula, la darrera filla seva. Cap dels padrins de la Paula, que eren de Constantí, eren parents directes del matrimoni anterior del seu pare.
Avui resulta difícil imaginar-se on era exactament l’Hostal del Llevat, ja que el llindar del terme de La Selva amb el de Reus intercepta per dos cops el camí reial de Lleida a Reus. Ens inclinem a pensar que es trobava a la posició més nord-oriental, que es correspon a l’hora de camí des de La Selva.
Apart de tot això, els documents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó han permès identificar que el Miquel Llevat Massades va ser “regidor perpetu” d’Almoster i que va exercir com a membre del Regiment (màxim òrgan de govern municipal), si més no, entre els anys 1748 i 1752. Molts anys més tard, el 1779, el nou Batlle del poble, regidors i síndics li varen reclamar 290 lliures de deutes derivats de la rendició de comptes de la seva etapa de gestió municipal… 25 anys abans!.
Reclamació que va acabar amb sentencia el 4 de juny del 1782, emesa a Barcelona per Dn. Manuel Terán, Barón de la Linde, Caballero de la orden de Santiago, “sin perjuicio de apelación ante el Supremo Consejo de Castilla”, amb ell ja difunt, doncs va morir el 1780.
Pels que diuen que ara la justícia va lenta…
A les imatges, la possible ubicació de l’Hostal del Llevat sobre una fotografia orbital actual; un fragment del mapa de la comarca “Plan of the Camp of Tarragona for Mr. Tindal’s Continuation of Mr. Rapin’s History of England» , editat a Londres el 1744 per John i Paul Knapton; i una ampliació de la “ Nueva descripción geographica del principado de Catalunya”, datada a l’època -1769- quin autor es Josep Aparici i que es conserven, tots dos, a l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
Act. 30-12-2016