El fogatge era un impost directe creat en l’època de Pere III. Fou pactat a les Corts de Barcelona de 1368, després de l’abolició de la gabella de la sal i per tal que aquest nou impost no sols es cobrés en les terres reials, sinó també en els dominis dels senyors laics i eclesiàstics.
L’organització del cobrament dels fogatges i de la confecció dels fogatjaments (el document amb la relació del desglossament territorial) restà en mans de les Corts i aviat de la Diputació del General.
Pel que fa a la forma de cobrament, de vegades s’establia una quantitat per foc (llar o família) i de vegades s’establia una quantitat global que calia dividir pel nombre total de focs comptats a cada poble. Així mateix, de vegades però no sempre, hi foren inclosos els masos rònecs (abandonats sobretot arran de la crisi demogràfica dels segles XIV i XV,) els focs de musulmans i els de jueus.
Els fogatges exigiren fer un inventari de focs, dels que han arribat als nostres dies els dels anys 1358, 1497, 1515 i 1553. Existeixen diversos estudiosos que han fet un buidat sistemàtic de les seves dades, entre qui destaquem en Jordi Olana i l’Òscar Barea. I evidentment en Josep Iglésies i Fort (1902-1986), quins treballs van ser publicats per la Fundació Salvador Vives Casajoana, i editats per en Rafel Dalmau. L’anàlisi de la seva feina, accessible per internet, ens permet identificar els focs (es a dir, les famílies) del Moster en cada moment, i els seus noms de llinatge (actuals cognoms).
Al fogatge de 1358, El Moster no apareix. En el de 1497 sí, i les famílies que l’habiten son les dels Baget, Barberà (els actuals Barbarà), Pàmies i Roig.
Al fogatge de 1515 (el que es recull a la fotografia) s’identifiquen clarament els Pere Pàmies del Mas, Pàmies –dos-, Barbarà (i no Barberà) –dos-; els Joan Barbarà, Roig, Pàmies i Pàmies menor; en Gofreu Barbarà; en Pere Roig; els Antoni Pàmies, Pàmies menor i Baget (o Bages); la vídua Pàmies; en Bernat Pàmies, Joan Pàmies i en Bathomeu (?) Pàmies.
Al fogatge de 1553 s’hi han afegit les famílies “del Forn”, Gascull, Giner, Pàmies “del portal” (del portal de la muralla, possiblement del “portal de baix”), Paladella i Vallet.
Per tant, no surten els Llevat. Es a dir, el cognom Llevat no tant sols no existia al Moster abans del nostre primer Miquel, sinó que no apareix tampoc en aquests fogatges en cap altre poble de cap altre vegueria, inclosa la ciutat de Barcelona, on no s’en troba cap.
Un cognom, sense dubte, d’aparició tardana, justificat per la petita dimensió del Moster en aquella època: només hi vivien 24 famílies (focs o llars) en el moment de l’inventari del fogatge del 1553, amb nou diferents cognoms identificats.
Ens queda el dubte, però, de si el Vallet que apareix el 1553, i que existia també a Capafonts i Fulleda, podria ser el seu antecedent immediat. Sense ésser especialistes a la matèria, sembla si més no curiosa l’aparició, una o dues generacions abans del nostre primer ancestre, i en un poble tant petit, d’un cognom que es exactament un anagrama del nostre. Qui no s’ha confós algun cop al transcriure una paraula i l’ha memoritzada o escrita com un anagrama del so correcte original?.
———————————————————————————————-
El «fogaje» era un impuesto directo creado en la época de Pedro III. Fue pactado en las Cortes de Barcelona de 1368, después de la abolición de la gabela de la sal y con el objetivo de que este nuevo impuesto no sólo se cobrara en las tierras reales, sino también en los dominios de los señores laicos y eclesiásticos.
La organización del cobro de los fogajes y de la confección de los «fogatjaments» (el documento con la relación del desglose territorial) quedó en manos de las Cortes y pronto de la Diputación del General.
En cuanto a la forma de cobro, a veces se establecía una cantidad por «foc» (hogar o familia) y a veces se establecía una cantidad global que había que dividir por el número total de hogares contados en cada pueblo. Asimismo, a veces pero no siempre, se incluían las masías en ruinas (abandonadas sobre todo a raíz de la crisis demográfica de los siglos XIV y XV,), los hogares de musulmanes y los de los judíos.
Los fogajes exigieron hacer un inventario de hogares, de los que han llegado a nuestros días los de los años 1358, 1497, 1515 y 1553. Existen varios estudiosos que han hecho un vaciado sistemático de sus datos, entre los que destacamos Jordi Olano y el de Óscar Barea. Y evidentemente Josep Iglesias i Fort (1902-1986), cuyos trabajos fueron publicados por la Fundación Salvador Vives Casajoana, y editados por Rafael Dalmau.
El análisis de su trabajo, accesible por internet, nos permite identificar los hogares (es decir, las familias) del Moster en cada momento, y sus nombres de linaje (actuales apellidos).
En el fogaje de 1358, El Moster no aparece. En el de 1497 sí, y las familias que lo habitan son las de los Baget, Barberá (los actuales Barbarà), Pàmies y Rojo.
En el fogaje de 1515 (el que se recoge en la fotografía) se identifican claramente las de Pere Pàmies del Mas, Pàmies -dos-, Barbarà (y no Barberà) -dos-; los de Joan Barbarà, Roig, Pàmies y Pàmies menor; el de Gofreu Barbarà; Pere Roig; las de Antoni Pàmies, Pàmies menor y Baget (o Barcelona); la viuda Pàmies; Bernat Pàmies, Joan Pàmies y el de Bathomeu (?) Pàmies.
En el fogaje de 1553 se han añadido las familias «del Forn», Gascull, Giner, Pàmies «del portal» (del portal de la muralla, posiblemente del «portal de abajo»), Paladella y Vallet.
Nada de Llevat. Es decir, el apellido Llevat no sólo no existía el Moster antes de nuestro Miquel, sino que no aparece tampoco en estos fogajes en ningún otro pueblo de ninguna otra veguería, incluida la de la ciudad de Barcelona, donde no se en encuentra ningún Llevat.
Un apellido, sin duda, de aparición tardía, justificado por la pequeña dimensión del Moster en aquella época: sólo vivían 24 familias ( hogares) en el momento del inventario del fogaje del 1553, con nueve diferentes apellidos identificados.
Nos queda la duda, sin embargo, si el Vallet que aparece en 1553, y que existía también en Capafonts y Fulleda, podría ser su antecedente inmediato. Sin ser especialistas en la materia, parece cuando menos curiosa la aparición, una o dos generaciones antes de nuestro primer ancestro, y en un pueblo tan pequeño, de un apellido que es exactamente un anagrama del nuestro. ¿Quién no se ha confundido alguna vez al transcribir una palabra y la ha memorizada o escrita como un anagrama del sonido correcto original ?.
———————————————————————————————-
The «fogatge» was a direct tax created at the time of Pere III. The organization of the collection and the preparation of «fogatges»,so called » fogatjaments» (the document regarding its territorial breakdown) forced to do a huge inventory of the families living in Catalonia.
The inventories of families (houses, so called «focs», fires) which have survived are the ones of the years 1358, 1497, 1515 and 1553.
In the one of 1358 Llevat surname does not appear anywhere, nor El Moster. In 1497 inventory El Moster already exists, and its anhabited by the families Baget, Barbera (current Barbarà) Pàmies and Roig.
In 1515 inventory (the one in the picture) it is easy to identify the families Pere Pàmies del Mas, Pàmies -two- Barbarà (not Barberà) -two-; the one of Joan Barbarà, Roig, Pàmies, Pàmies «minor»; Gofreu Barbarà; Pere Roig; Antoni Pamies, and Pàmies «minor», Baget (or Bages); widow of Pàmies ; Bernat Pàmies and Joan Pàmies and finally Bathomeu (?) Pàmies.
In 1553 some new families appear: «del Forn»m Gascull, Giner Pàmies «del portal» , Paladella and Vallet.
Then, the surname Llevat did not exist in 1553. Not only it did not exist at El Moster before our Miquel, but even more: the surname Llevat does not appear neither in these «fogatges» inany other town in Catalonia, nor in the city of Barcelona.
A sur name undoubtedly that appeared very, due to the El the small size of Moster at that time: only 24 families lived there during the inventory of 1553, with nine different surnames identified.
We left wondering, however, if Vallet, that appaeared in1553, and also existed in Capafonts and Fulleda, could be his immediate predecessor. Without being experts in the field, it seems strange, at leas,t the appearance -one or two generations before our first ancestor, and in a so small village- of a surname that it is exactly ita anagram. Vallet vs/ Llevat. Coud it be a confusion of somebody or even a mistake in the inventory?
Actualitzat – Actualizado – Updated 5-6-2017