Els Llavat de Tortosa: els vaquers de la familia Llevat

La branca Llavat (abans Llevat) de Tortosa es una de les més àmplies de la família, doncs el 2017 es composa de 41 membres, 20 Llavat de primer cognom i 21 de segon, que viuen a Tortosa, Barcelona, Sant Cugat, Mojácar, Atenes, Hamburg, Freiburg (i.B.) i Kassel.

Els Llavat de Tortosa venen d’ Almoster, com no podia ser  d’altra manera. En Joaquim Llevat Fort (generació 10) havia nascut a Almoster el 1850 essent el setè en una família de vuit germans de Cal Gaietano. Als 23 anys, quan era fuster, s’hi va casar amb una pubilla d’ El Morell, la Rosa Torres i Sendra. La parella s’instal·là al Morell on tingueren dos fills: en Josep (1875) i el Manuel (1891), i entre ells una filla, la Rosa, que fou monja de clausura.

Feien de  pastors. En Josep i el seu pare Joaquim tenien bestiar i una carnisseria al Morell. En Manuel era setze anys més jove.

Però, segons s’explica per tradició oral, coincidí que en aquella època es construïa la línea del ferrocarril dels directes de Madrid, de Roda a Reus. Per alguna raó, els qui construïen la línia (entre d’ells un altre Llevat: el contractista Bonaventura Baceda Llevat, de La Selva), tenien interessos en un altre negoci de carn i aprofitaren la seva influencia per a fer plegar als pastor pare Joaquim Llevat Fort i fill Josep Llevat Torres. Ambdós,  –seguint la recomanació d’un bon client- agafaren la família i marxaren cap al sud, a Tortosa, on els havien promès un hort on fer d’arrendadors, l’hort d’en Passanau (a Ferreries, a l’altra banda de l’Ebre). Sabem que el primer fill  d’en Josep Llevat Torres i la Matilde –de nom Josep, que va morir als 19 anys de tuberculosi- havia nascut al Morell el 1904 i que el segon – Agustín– ja va néixer el 1906 a Tortosa, per tant el viatge es devia fer en aquest interval.

Allà a Tortosa va arribar en Josep Llevat Torres, quan tenia 30 anys, amb la seva dona Matilde Ferran, el nen Josep acabat de néixer, els seus pares, en Joaquim (que en tenia 55) i la Rosa, així com el seu germà molt més jove, Manuel (de 14 anys). Quan va poder estalviar, fa reprendre el seu ofici   i  va fer de vaquer, no sense dificultats.  La seva figura devia ser la d’una persona hàbil i intel.ligent amés de  treballador, doncs no es difícil seguir la seva trajectòria a través de la premsa local de l’ època, ja que sovint parlen d’ ell els periòdics tortosins “El Restaurador”,  el “Correo de Tortosa” i l’“Heraldo” .

El 1913 va morir el seu pare, Joaquim Llavat Fort (en realitat Llevat), que era el propietari formal de la vaqueria Passanau. El 1918 el seu fill gran Josep Llavat Ferran destacava pel seu bon comportament com estudiant al “Colegio de San Pedro Apóstol “ de los “Hermanos de las Escuelas Cristianas”, i quan va morir jove, el 1923, va ser objecte d’un homenatge pels seus companys de la “Congregación de Maria Inmaculada y del Beato Gil de Frederich”, que li portaren el viàtic i la extremaunció al llit de mort.  En Josep era un gran aficionat al billar, que era el seu entreteniment preferit, ja que les seves condicions físiques no li permetien fer esport.

El mateix any 1923 un anunci destacat recomanava la llet de vaca “procedente de la granja Morell” (era el nom comercial) “que se ordeña a la vista del público tres veces al dia y se reparte a domicilio en coche”. El 1924 els diaris es feien ressó de la mala salut de Matilde Ferran, “esposa del industrial y buen amigo José Llavat”.., fins i tot fent esment a que “el carro del acreditado lechero José Llavat se nota a faltar de nuestras calles porque está en reparación”. Era una tartana que es va fer construir expressament i que diàriament recollia la llet de les tres botigues que hi tenia a la ciutat.

Tot i així,  per tres vegades, el mateix diari recollia, en aquelles dates, fets administratius relatius al negoci i encara que sempre es tractava de la mateixa persona i de la mateixa vaqueria (emplaçada al carrer Sant Roc, 30), quan el diari hi feia referència per raons oficials el tractava, diferencialment, com José Llevat i no Llavat.

El 1926 el seu tercer fill Manuel Llevat Ferran,  rebia el “Banderín de los lobatos exploradores de España”, superat l’examen quan tenia 12 anys, en presència de les autoritats de l’època. I el 1935 els diaris es lamenten de que José Llavat Torres ha caigut malalt, malaltia que el feria traspassar poc després. En la mateixa època un  dels seus fills jugava a futbol amb l’equip de la Peña Cervantes (en Joaquin),on era conegut con Llevat (amb e).

Tot plegat demostra que José Llavat Torres era una figura rellevant a la Tortosa dels trenta primers anys del segle XX i ho corrobora el fet de que poc  a poc va esdevenir un gran propietari ramader, ofici que va transmetre als seus fills:  Josep (1904), Agustí (1906), Joaquim (1909), Manuel (batejat Fernando)(1913) i Eduard (1921). El primer va traspassar com hem vist als 19 anys. El segon s’establí a Tortosa –on continua part de la seva família- i la resta a Barcelona .

L’hort de Passanau i les vaqueries de Tortosa varen passar a l’hereu Agustí Llavat. La vaqueria del germà Manuel Llevat Torres (que no va tenir fills) era al carrer Saragossa,  de Barcelona, i va passar per dificultats durant la guerra, quan es va haver de traslladar al Prat, on va ser víctima dels problemes de l’ època, venent-se després al seu nebot i fillol Manuel Llavat Ferran. En Joaquin Llavat Ferran va instal.lar també una vaqueria al carrer de Santaló, a Barcelona,  i l’Eduard Llavat Ferran es va establir a Sarrià, on tenia la vaqueria Llavat del carrer Bonaplata. Tots els fills heretaren la professió del pare.

El canvi de Llevat per Llavat es devia produir per voluntat de Josep Llevat Torres abans de 1920. De fet, els documents trobats als registres civils demostren que els membres de la generació 11 (Josep, Rosa, Manuel Llevat Torres)  varen ser batejats al Morell com Llevat i que es varen  enterrar a Tortosa com Llavat. Els quatre germans de la generació 12, la següent,  que arribaren a adults, en canvi, varen ser ja batejats a Tortosa com Llavat Ferran entre 1906 i 1921 (Agustí, Joaquim, Manuel i Eduard), tres es casaren  com Llavat (fins el 1940) i un com Llevat (Eduard, aquest el 1949), traspassant ja tots com Llavat, entre 1970 y 1990. Tots els de les generacions posteriors , fins als mes joves de la generació 15, son ja Llavat.

Es de destacar que, en general, les partides de naixement dels Llavat Ferran a Tortosa estan farcides d’errors. L’edat del pare  oscil·la de 12 anys amunt o avall segons els fills i el cognom del pare i de l’avi figuren con Llavat quan –sense cap mena de dubte-  eren Llevat nascuts al Morell i al Moster. Per tant, tot sembla indicar que es en aquestes partides on el pare Josep Llevat Torres els canvia el cognom tot i que, com hem vist, el fill més jove Eduard es va resistir al canvi i es va inscriure com Llevat en el seu matrimoni, fet que recorda la tradició oral de la família. L’ Eduard sembla contrastar amés per la seva activitat política en les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (la branca  juvenil del PSUC) durant la guerra civil.

Tot i així, el tema del cognom no era clar ni de lluny, doncs com hem vist la premsa de l’època parla encara de Llevat el 1927; també el 1930 i successius en tractar de l’equip de futbol ; i en el 1937, quan en Manuel Llevat Torres va tenir un problema amb uns obrers al Prat i a la seva vaqueria de Barcelona.

Els descendents de la família Llavat que va anar del Morell a Tortosa al tombar del segle passat son les actuals famílies Llavat Garcia (i Boadas Llavat i Llavat Carles); Llavat Alfara (i Cerra Llavat); Llavat Ferrer (i Bachmann Llavat, Navarro Llavat i Pijoan Llavat) i Llavat Delclós (i Llavat Ruiz, Llavat Jerez i Llavat Piera).

Cal advertir, per últim, que per casualitats difícils d’explicar, en Francisco Llavat –de la branca Llavat de Puerto Rico, Mayagüez i fill de Llevat de La Selva – també va passar per Tortosa, però molt abans. En els anys 1881-1882, en Francisco Llavat Piera era un jove americà que estava a Espanya promovent la instrucció laica. Consta que va donar conferències a Barcelona i que va obrir, precisament a Tortosa, “clase de teneduria de libros y cálculo mercantil” segons recull  la premsa local de l’ época. Una casualitat.

A les fotografies, en Josep Llevat Torres i la Matilde Ferran Fortuny, quan encara estaven al Morell. L’altre, els quatre germans Llevat Ferran. I algunes de les reproduccions de les partides de naixement i de matrimoni de tots plegats.

Mercès a Agustín  Llavat García, Maria i Agustín Llavat Carles, Matilde Boadas Llavat, Matilde Llavat Ferrer, José Luis Llavat Delclós i Clàudia Llavat Jerez per la informació facilitada.

Actuakitzada/Updated 30-1-2018