Ja hem vist, en parlar dels fogatges, que el 1553 el cognom Llevat no existia al Moster. El primer llibre sacramental conservat de la parròquia antiga comença el 1573 i es troba custodiat a l’Arxiu Municipal de Reus. El segon, ja a l’Arxiu Diocesà de Tarragona, el segueix des del 1656.
DE LA PRIMERA A LA TERCERA GENERACIONS.
En el primer dels llibres esmentats, están recollits els neixements i bateijos dels fills de tres Llevat que vivien al Moster en acabar el segle XVI. D’una banda, el matrimoni format per en Joan Llevat i la seva esposa Ierònima Llevada (de cognom de donzella, Gomis) va tenir –si més no- a la Thecla (1594), en Joan (1597), en Miquel (sense data coneguda) i en Pere (1602). De la parella d’en Miquel Llevat i l’ Elisabeth Llevada figura el bateig d’en Miquel Jacintho (1599), i del corresponent a un segon Joan (o Pere Joan, segons alguns testaments) Llevat i la seva esposa Thecla va neixer la Madalena el 1609.
Aquestes dades han estat confirmades posteriorment per la consulta dels testaments conservats en el mateix Arxiu, corresponents a les esposes de la segona generació de Llevat.
Cal recordar que El Moster va tenir pila baptismal per primer cop el 1573, i sembla que es va fer pel perill que representava pels nadons el viatge a Reus.
Ens inclinem a pensar que el pare dels tres germans –de nom Miquel, com el sant a qui està consagrada l’esglèsia del poble – va ser el primer Llevat. Es clar que no era encara major d’edat en el fogatge de 1653 ja que no hi consta. Per tant devia nèixer al voltant del 1550-1560 i devia adoptar llavors el sobrenom (i cognom).
Es rellevant destacar que de tots aquests nens, cap té com a padrí un Llevat: son Pàmies i Paladella. Un señal més de que el cognom era llavors d’aparició recent.
LA QUARTA GENERACIÓ.
La quarta generació està formada pels fills de tots els anterios.
Del Joan i la Ierònima hi estan registrats un total d’onze nets, nascuts entre 1617 i 1634. Set fills d’ en Joan i l’Elisabeth quedaren al Moster, però una noia es casà amb un noi de Vilaplana i se n’hi anà a viure.
Del Miquel i l’Elisabeth en coneixem el seus fills Miquel i Francesch Gabriel. En Miquel fill es casà amb la Catherina i el Francesch Gabriel amb Elisabeth Sans, el que donà lloc a la família Llevat de Barcelona.
La Madalena, filla d’en Joan i la Thecla, aparentment va ser filla única, ja que la mare sembla era molt malaltissa, doncs el primer dels seus tres testaments data de dos anys desprès del neixement de la nena i ja la descriu postrada al llit i en perill de mort.
ON VIVIEN EL 1636.
El 1636 hi havien al poble tres “Can Llevat”.
A la casa pairal vivien en Joan major (vidu ja de Ierònima) amb el seu fill Joan menor (Joan Llevat Gomis) i la seva jove Elisabeth i en Joan petit fadrí, que havia nascut el 1619 i que ja era conssiderat adult per anar a missa. No figuren esmentats els altres germans Francesc, Ierònima, Magdalena, Isidre i Miquel, menors d’edat si vàren sobreviure.
En Miquel (germà de l’anterior Joan major i oncle dels seus fills) i la Catherina (fill, germà i oncle dels anteriors) vivia en una casa apart, “Cal Llevat rajoler”.
N’hi havia encara una tercera («Ca la Vídua Llevada»), la que habitaven la vídua d’en Miquel Llevat Gomis (fill de Joan major tambè i traspassat el 1633), la Sussagna, amb el seu fill Miquel Joan, que nascut el 1623 ja tenia 13 anys i tambè anava a missa. No així els seus germans petits Miquel Lluch i Josep, tres i cinc anys més joves.
Es de suposar que en algún lloc havien de viure tambè en Joan o Pere Joan Llevat, la Thecla i la seva filla Madalena (si va sobreviure), tot i que no l’hem localitzada.
En canvi sí consta una casa, la de la Sra. Àngela Paladella, on están registrats (duplicats) els tres Joans avi, pare i fill als que hem fet referencia al principi del paràgraf, persona que era amès padrina de l’hereu Joan. Això podría donar a pensar que els Llevat eren empleats seus, i/o que ella mateixa els donà el sobrenom i que fóu padrina del net gran del primer Llevat. Però son nomès suposicions tot i que sabem que en aquella època sovint s’adoptaven nens (els anomenats «fills incògnits»), als quals es donaven sobrenoms que poc tenien a veure amb els cognoms dels pares adoptius.
LES GENERACIONS SEGUENTS.
En el llibre de matrimonis més antic de la prioral de Sant Pere de Reus, que comprèn el període entre abril de 1595 i setembre del 1644, en la seva plana 182 hi podem llegir que el 6 de setembre de 1641 en Miquel Llevat, rajoler, es casà amb la Thecla Pàmies (veure més amunt). La nota ens indica que els pares d’en Miquel eren en Joan i la Catherina, del Moster. I que els de la Thecla (dita Cabrera per ser vídua del pagès Jaume Cabrer) eren en Francesch Pàmies i la Catherina de Castellvell, poble de rajolers.
Poc després, el 1649, en la mateixa església de Reus, consta també el matrimoni d’en Joan Llevat (cosí segon de l’anterior) , “de davant de l’església”, també del Moster i de la Maria Felip. Tot porta a pensar que fins a mitjans del segle XVII en l’església antiga del poble, per tant, no es celebraven masses matrimonis i que la gent baixava a Reus.
Pel que fa a la quarta generació, ja hem parlat d’en Miquel, el rajoler, casat amb la Thecla Pàmies el 1641. I d’en Joan Llevat “de davant de l’església” casat amb la Maria Felip el 1649. Els llibres de naixements ens posen en evidència l’existència d’un altre Joan, dit “del pi” que estava casat amb una esposa quin nom es recull amb tres diverses versions segons els baptismes: Agna, Agnès o Anna i que no era altre que el net de Joan Llevat major i el fill hereu de Joan Llevat Gomis. Ja hem comentat alguns cops que no hi havia normes ortogràfiques, que la gent no sabia ni llegir ni escriure i que un mateix nom, transmès oralment, podia deformar-se en ser portat als llibres per un escrivent.
Per tant, ens inclinem a pensar que Agnès (que figura com a mare de tres dels fills) era la mateixa persona que Agna o Anna (cadascuna apareix amb un fill addicional), i amb qui es va casar en Joan «del pi» al poble el 1642. També sabem que Agnès (o Agna), que era de la família Vallet, va morir el 1676.
Pel que fa a la cinquena generació, les coses comencen a estar bastant més clares. El Joan “del pi” va tenir al Joan menor (casat amb Engrasia Rosselló el 1676); la Elisabeth (casada al Moster el 1668 amb Joan Caralt però traspassada el 1673); a l’Anna Maria ( 1658-1660); al Miquel (1651); a la Madalena (1653); a l’Isidro (1655); al Joseph (1660-1697, casat amb Sussagna Tell d’Alcover); a la Paula (1662-1674); a l’ Isidre (casat el 1682 amb la Thecla Trilla i traspassat el 1729) i a la Maria (1667-1669).
En la mateixa generació hi hauria els fills d’en Joan (nat Miquel Joan) Llevat “major de davant l’església” i la Maria Felip: en Joan i la Susagna (que prendria el nom de la seva avia).
Act. 12-3-2016; 27-12-2016; 14-8-2017
Veure també: http://familiallevat.com/una-gran-troballa-el-llibre-sagramental-del-moster-que-mancava-1573-1656/