En Josep Llevat Vives (descendent dels Llevat del Moster, de la novena generació dels Llevat) era el segon de set germans i el primer baró viu dels tres que varen néixer i va ser l’hereu de Cal Mian. En Vicenç, nascut quatre anys mes tard, el 1798, era el segon noi.
En Vicenç (generació 10) va decidir marxar del poble, i casar-se amb una noia de Montbrió, la Maria Rosa Pedret, amb qui va tenir dues filles i un fill hereu. La noia, però, va morir jove.
Traspassada l’esposa, en Vicenç va prendre en segon matrimoni el 1842 a una noia del veí Mont-roig, la Maria Bargalló Massó, vídua com ell i mare ja de dues filles.
En aquest moment, en Vicenç ja era propietari d’alguns terrenys a Mont-roig i Montbrió, on tenia vinya, cereal, garrofa i oliveres, que li donaven per a viure. Del segon matrimoni dels dos conjugues varen néixer la Maria, la Dolors i el petit i únic noi Francisco (1853) (generació 11). En Francisco, que fou hereu universal de les terres del pare, es casà amb una noia de Falset, poble al que acudia a festejar els diumenges a través de Colldejou, a més de quatre hores de camí.
Aquesta noia era la Carme Bes, amb la que va tenir dues criatures: en Josep i en Mariano (generació 12), traspassant la mare quan el nen petit tot just tenia set anys, el 1896. En Josep, el gran, va casar-se amb la Pepita Fortuny, de Pratdip, i no varen tenir descendència. En Mariano, en quedar orfe de mare, no essent l’hereu i volent estudiar, va passar a viure amb la germana de la seva difunta mare, a Barcelona. Aquesta instal·lació de la família Bes a Barcelona derivava de que tot eren noies a la família i calia diversificar l’obtenció de recursos.
Això li va permetre accedir als estudis de nàutica, d’on va sortir com a copilot i desprès pilot (primer oficial) de la marina mercant (a la fotografia, facilitada per al seva filla). Va embarcar al vaixell Legazpi a Liverpool, on va arribar des de Barcelona amb una maleteta de fusta, fent durant un temps la línea de la Gran Bretanya a Filipines amb aquest vaixell de la “Compañía Trasatlántica”.
Desprès va fer el taxi, per que no li va provar la salut al vaixell, i va establir-se a casa la tia, de nou, a Barcelona, on varen néixer el fill Francisco –que morí nadó- i la filla Maria (generació 13). En esclatar la guerra va tornar a Cambrils, primer, i a Mont-roig, desprès, a tenir cura del seu pare a la casa pairal de la plaça del poble, quan el seu germà Josep va haver de marxar.
I allí, a Mont-roig, es varen quedar fins l’actualitat.
PD. El Legazpi (a la segona fotografía), el vaixell on va treballar en Mariano Llevat, era un vaixell construït a Anglaterra el 1904, que havia navegat en les aigües europees i en les línies al Congo belga. Quan la “Trasaltántica” va guanyar el concurs de les línies a Filipines va adquirir-lo de segona ma el 1910 i va navegar sota el seu pabelló fins que el 1931 va crear-se la “Compañía Transmediterránea”. En l’inici de la seva campanya amb la “Trasatlántica” es quan en Mariano Llevat feia la línia de Liverpool a Filipines, essent aquesta ja una antiga colònia. El Legazpi va acabar els seus dies de presó essent enfonsat per l’aviació nacional a Benicàssim el 1937.
Act.27-12-2016 i 14-8-2017