Els arxius ben conservats son una font d’informació inesgotable. Si no fos per l’Arxiu Arxidiocesà de Tarragona hauria estat impossible reconstruir la historia dels Llevat. Però no és l’únic.
L’Estat Espanyol té bastant ben organitzats els arxius que gestiona. Existeix un portal d’Internet que dóna accés a tots els inventaris i molts dels documents estan digitalitzats. I pels que no ho estan, proporcionen un servei de tramesa digital. Aquest portal, anomenat Pares, permet accedir a l’Arxiu de la Memòria Històrica, que està a Salamanca; a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, que està a Barcelona; a l’Arxiu Històric Nacional, que està a Madrid i a l’Arxiu General de les Índies, que està a Sevilla, entre d’altres.
El fet de que els arxius siguin en pergamins que tenen quasi cinc segles i que estiguin escrits en català, llatí i castellà amb una lletra sovint difícilment inteligible no facilita seguir el contingut. Però es suficient per a entendre’l genèricament i identificar i ubicar en el temps els principals protagonistes.
En qualsevol cas, navegar per aquests arxius ens ha permès descobrir alguns curiosos documents vinculats a la historia dels Llevat i completar algunes mancances del nostre arbre genealògic.
Per exemple, ens ha encaminat cap a la consulta, en sala de lectura de l’Arxiu de la Corona d’Aragó al carrer Almogàvers de Barcelona, de les causes que es conserven de l’Audiència de Barcelona del final del segle XVII i primeries del segle XVIII. Mercès a aquesta documentació hem pogut completar molt la visibilitat que teníem de la branca dels Llevat que va arribar a Barcelona. D’aquesta branca hi havia poca informació i –com veurem en una entrada posterior- pensem de va desaparèixer fa menys de 30 anys, cap el 1980 (veure http://familiallevat.com/els-llevat-de-barcelona/ i http://familiallevat.com/larribada-dels-llevat-a-barcelona-una-hipotesi-versemblant-sobre-les-generacions-tercera-quarta-i-cinquena/).
Ara podem confirmar que en Josep Llevat (dates no conegudes, generació cinquena) –casat amb Maria Via- era pagès a Barcelona, a la porta de les Drassanes, fóra muralla, on sabíem que havien nascut els seus fills, batejats a Sant Just i Pastor. Ens ho confirma la documentació del recurs presentat davant l’Audiència. En aquest recurs (de 1738) un serraller anomenat Francisco Costa reclama contra la sentència que li dóna la raó en un plet econòmic.
Uns anys abans, el mateix Josep Llevat, “hortelano”, havia acudit a la Comandancia d’Enginyers “con la pretensión de ampliar la casa que posee fuera de la Puerta de Santa Madroina, junto a la orilla del mar…”. L’autorització li va ser concedida l’abril del 1731 amb la condició de “que no levante más de la que edificare lo que está lo demás, que con el permiso del Conde de Montemar de 16 de enero de 1725 construyó entonces”. La petició coincideix amb el naixement del seu sisé i darrer fill, Jordi.
També hem trobat un lligall amb el recurs de Guillem Ivorra, ciutadà baró de Sant Vicenç, contra Bernat Llevat (Barcelona, 1665-1731, generació cinquena), el germà més gran de l’anterior. En aquest recurs, datat el 1696, es tracta de la propietat d’un hort que el primer ha estat condemnat a cedir al segon, prop de les “Atarasanes”. Recordem que els Llevat vivien als antics horts de Sant Beltran.
Hem descobert l’existència d’ en Jaume, possiblement oncle dels anteriors, i per tant de la quarta generació, que no coneixíem, que sembla que era ubicat aigües amunt del riu, a Cornellà, i que feia de pagès. Ho hem vist a la causa d’en Joan Baptista Salvat, de Berga, contra Jaume Llevat, que es del 1677.
De la mateixa època i sense data, s’ha identificat una escriptura de propietat per la qual en Feliu Salvador, pagès de “Sanboy” i la seva esposa Mariàngela Salvador atorga un hort a Narcìs Llevat (Barcelona 1696-1749, generació sisena) pel qual cobra “quaranta lliures barceloneses pagadores per Sant Joan de juny i per Nadal i, per l’entrada, un parell de pollastres”. L’hort era a la vora de casa seva, “prop del portal de la Drassana”.
No deixa de ser curiós veure com els Llevat desenvolupaven la seva activitat al llarg del riu, des de les maresmes de Sant Beltran, front a les drassanes de Barcelona i fins a Cornellà i Sant Boi. Més encara quan, més tard, apareix a mitjan del segle següent, un “Baudili” (Boi) Llevat…
Act. 14-8-2017