Al llarg dels seus 450 anys d’història, hi ha hagut bastants membres de la família que han fet d’alcalde. Tots, llevat d’un, d’El Moster/Almoster. No podia ser d’altra manera.
Mercès a l’encomiable tasca de recerca de l’antiga Secretaria de l’Ajuntament –Engràcia Francisco París- podem reconstruir quins han estat els Llevat que han portat la vara des de mitjan del segle XIX. I n’hem identificat quinze.
Les dades disponibles dels llibres d’actes del consistori comencen el 1846, es a dir tot just aprovada la “Ley del Gobierno Municipal” del 1845, llei que preveia el nomenament dels alcaldes de les poblacions de menys de 2000 habitants par part del Governador Civil, mentre la meitat més un dels regidors eren votats en les eleccions que es celebraven cada dos anys. Recordem que Espanya es trobava sortint de la primera guerra carlista i que tenia a Isabel II com a reina i que Almoster -que en aquestes dates deixà de ser definitivament El Moster- comptava uns 500 habitants.
El primer Llevat que, en aquest període, va assumir l’Alcaldia va ser en Josep Llevat i Ollé. Hi ha alguns dubtes sobre la branca a la qual pertanyia, perque alguns documents indiquen que era de Cal Mian, quan en aquesta branca de la família no hi hagué mai cap Llevat Ollé i si Llevat Monné (o Moner). Els únics Llevat Ollé que trobem son els deu germans fills del segon matrimoni de Joan Llevat Marca amb Antònia Oller (o Ollé) (Sant Miquel, El Moster, 1797), es a dir els Pau, Raimunda, Josep, Miquel , Dionís, Francisca, Antònia, María, Rosa i Joan. En Josep hauria nascut a El Moster el 1804 i hauria tingut dos fills amb la Josepha Pàmies. Per cert que aquesta es una de les dues úniques branques de les que podrien haver-hi encara alguns Llevat no ubicats a l’arbre.
En Josep Llevat Ollé va ser alcalde entre 1852 i 1854, quan va ser substituït per Josep Llevat Vives, aquest sí de Cal Mian (El Moster, 1823- Almoster, 1890), que exercia en el moment que es va produir el Crim de Cal Mian (veure http://familiallevat.com/el-crim-de-cal-mian/). El primer tinent d’alcalde i regent de l’Alcaldia era un altre Llevat, en Josep Llevat Voltas, de Cal Fariner (El Moster, 1823- Almoster, 1890). Alcalde i Tinent d’Alcalde compartien rebesavi.
La família de Cal Mian era juntament amb la família de Porta una de les més il·lustres del poble en aquella època. No es d’estranyar per tant que ambdues aportessin la majoria d’alcaldes fins a la primera meitat del segle XX. Si en Josep Llevat Vives fou alcalde des del 1854 i fins el 1855, el seu fill, Josep Llevat Ravascall (El Moster, 1929 – Almoster, 1887) exercí com a tal entre 1872 i 1877 i el seu nét Josep Llevat Mariné (Almoster, 1868-1935)ho féu durant sis mesos de l’any 1930.
El 1863 trobem d’alcalde durant tres anys a en Miquel Gassull Llevat ( El Moster, 1821 – Almoster, 1902), de cal Boter, i just després a en Joan Llevat, potser Llevat Martorell. Aquest darrer havia de ser el segon Joan de la família (El Moster, 1824-Almoster, 1886; casat amb Rita Font), ja que el primer i primogènit sembla que es va casar amb una noia de La Selva (Theresa Gassull) i no ens consta que es quedés al poble. Val a dir que aquesta dada no es pot confirmar i que en aquella època vivien també al poble en Joan Llevat Plana, de Ca l’Esquerreret ( El Moster, 1924-?; casat amb Maria Teresa Sánchez Llevat) i en Joan Llevat Mariné (El Moster-1825-?; casat amb Teresa Martí).
A partir del 1876, ja amb Alfons XII i en plena Restauració Borbònica desprès del sexeni democràtic, Cánovas del Castillo promou l’elecció d’alcaldes per sufragi restringit per part d’uns electors determinats i que els alcaldes només puguin ser els grans contribuents del poble, actuant aquests com a Delegats del Govern. Llavors els alcaldes d’ Almoster passen a exercir en períodes molt més llargs. En aquesta època en Miquel de Porta ho seria durant 26 anys (de 1881 a 1905, quan plegaria com a conseqüència dels canvis introduïts per Antonio Maura en els governs locals).
També sabem que ho va ser durant un temps en Miquel Llevat Sànchez (casat amb Dolors Barbarà Font, de Ca l’Esquerreret), ja que figura la seva renùncia en la premsa de primer de Novembre de 1911, i tot i que consta en la relació de la que es disposa a l’Ajuntament.
El substitueix el 1906 i fins el 1909 en Miquel Llevat Llevat (Almoster, 1860), del que hem parlat ja en dues ocasions (veure http://familiallevat.com/noticies-dels-llevat/ i http://familiallevat.com/les-quatre-families-llevat-llevat-que-han-existit-des-del-1560/).
Ja el 1914 arriba a l’Alcaldia en Cosme Llevat Fort, d’una branca que no té continuïtat al poble i quins nets son la Pepita i l’Àngel Llevat Rovira, actualment a Badalona. S’hi està fins 1916.
En Josep Sugrañes Llevat (Almoster, 1873-?) ho és del gener de 1916 fins el gener de 1918. I en Josep Llevat Català (Almoster, 1870-?; avi de la Carmeta, en Félix i en Josep Llevat Gassull) esdevé alcalde interí entre 1925 i 1930.
La inestabilitat política en que entra el país a partir de finals dels anys 30 es trasllada també al poble. En Miquel Llevat Cogul (Miquelet de Cal Fariner, net d’en Josep Llevat Voltas, ja esmentat) presideix el Comitè del Front Popular Antifeixista el 1936 i un tal Josep Maria (?) germà seu (del que no teníem coneixement i que per tant figura a l’arbre genealògic) figura com alcalde els dos anys anteriors. En Joan Llevat Vilafranca (Almoster, 1908- ?, 1939) el substitueix el 1938, i lamentablement mor a la guerra.
Acabada aquesta, el nou règim estableix una Comissió Gestora que presidiria entre 1944 i 1948 en Josep Llevat Barbarà (Almoster, 1907-1975, pare del Josep i la Maria Llevat Gavaldà).
Restablerta la democràcia el 1979, l’únic alcalde Llevat (1987-1991) ha estat en Josep Llevat Altés (Almoster 1938-Reus, 2006), pare de l’Esther, en Carles i de la Sílvia Llevat Vilarrubí.
Com és sabut, fóra del poble, a Reus, en Paco Llevat Briansó (Reus, 1941) fou alcalde del 1973 al 1977. Com ell mateix diu, “el darrer alcalde del franquisme, el que no vol dir el darrer alcalde franquista”.
A les fotografies, els tres alcaldes Llevat dels darrers setanta cinc anys. A la primera, en Josep Llevat Barbarà el dia de la inauguració del “ Ateneo Agrícola”, el 1946 (dret, rebent el capellà, amb la vara a la ma). A la segona, en Paco Llevat Briansó el dia que va prendre possessió de l’alcaldia de Reus, el 1973. I a la darrera, en color, en Josep Llevat Altés al terrat de l’antic Ajuntament d’ Almoster, cap el 1987.
(fotografies cedides per les famílies)
Act. 27-12-2016 i 1-7-2017