Mercès a la bona organització dels arxius catalans, hem pogut treballar a l’Arxiu Comarcal del Baix Camp i revisar els vint-i-dos exemplars de testaments emesos pels Llevat i que es conserven, datats des del 1603 i fins el 1802.
Els més interessants son els corresponents als fills del primer Llevat. Ara hem pogut confirmar que eren tres germans, en Pere Joan, en Miquel i en Joan. Potser hi havia noies, però no varen tenir dret a heretar.
Mercès als testaments de l’esposa del Joan de la segona generació, de nom Hierònima Gomis (datat el 1603); de la seva cunyada Thecla (dels 1611, 1616 i 1621) i de la seva jove Catherina (del 1640) ha estat possible eliminar moltes de les suposicions, que en la majoria dels casos s’han confirmat correctes.
Els testaments de l’esposa de Pere Joan, Thecla, que devia tenir una naturalesa malaltissa (ja que en va fer tres en onze anys) evidencia que no tenia hereus, tot i que hi ha una noia Magdalena que es va batejar com única filla seva el 1609. Per cert, en Pere Joan ja va ser rajoler. El primer de la nissaga.
Del segon, en Miquel, ara sabem que el seu únic fill documentat va ser en Miquel, nat el 1599 i casat amb Catherina i que va continuar amb la bòvila del seu oncle. Però possiblement fos un germà seu (Gabriel) de qui provenen els Llevat de Barcelona, dels horts de Sant Beltrán (segles XVII a les primeries del XIX) (veure:http://familiallevat.com/larribada-dels-llevat-a-barcelona-una-hipotesi-versemblant-sobre-les-generacions-tercera-quarta-i-cinquena/).
Del que devia ser el petit de la segona generació, Joan, venim tots els Llevat actuals .
Aquests testaments han servit per a corregir una errada de prou importància. A la tercera generació, ara sabem que els fills d’ en Joan Llevat eren quatre: Thecla –la gran, 1595-; en Joan -1597, casat amb Elisabeth– ; en Miquel –1599, casat amb Sussagna i no amb Catherina, que era la dóna dels seu cosí Miquel, fill de Miquel i Elisabeth– i Pere -1602, sense descendents-.
Així, del Joan Llevat de la tercera generació (de fet seria Joan Llevat Gomis) venen els Llevat Rovira de Badalona; els Llevat Briansó de Reus; la majoria dels Llevat que queden a Almoster; els successors de Llevat Hermanos i de Mosaicos Llevat, els Llevat de Castellvell, Arenys de Mar, de Mont Roig, de Barcelona, de Tortosa i de Puerto Rico.
I del seu germà, Miquel Llevat Gomis, els Llevat Rion i els Llevat Llussà i Llevat Barbarà, d’ Almoster; els Llevat de Torroja, els de Masricart, Sevilla i Saumur (França) i els Llevat de Cuba.
Aquestes correccions seran incorporades a la nova versió de l’arbre genealògic que penjarem en unes setmanes.
La lectura dels testaments es prou interessant i posa de manifest que es donava prioritat a sufragar els costos de la missa i l’enterrament, pels quals el testant triava el nombre de misses i capellans ( “tres misses de sinch capellans, amb lletenies”, “misses de cap d ‘any en l’altar principal”…) i el lloc on volia ésser enterrat, normalment la fossa comuna. Els béns deixats als hereus eren les capes de dol, algunes lliures i alguna capsa o faldilla a les noies. I tots, llevat dels de l’hereu, estaven normalment condicionats a que el receptor dugués una vida religiosa i carnalment correcta i en la majoria dels cassos a que es casés i tinguès descendència.
Act.27-12-2016 i 14-8-2017