En Josep Llevat Mariné (Almoster 1868, Almoster 1925) (generació 11) i en Josep Maria Llevat Badía (Almoster 1898, Reus 1972) (generació 12) , de Cal Mian, eren net i besnet del que va ser alcalde del poble, en Josep Llevat Vives.
En aquesta branca, a la novena i desena generació hi hagué només els nois hereus, essent tota la resta dones. Així, en Josep Llevat Rabascall, fill de l’alcalde Llevat Vives i avi d’en Josep Maria Llevat Badia, tenia tres germanes menors, de la quals nomès va sobreviure la mitjana. Ell, continuant la tasca del seu pare, va acumular una gran quantitat de terres, passant a ser conssiderat “propietari” i abandonant el conreu directe, la pagesia.
I en Josep Llevat Mariné, el seu fill, era el mitjà de tres germans vius dels cinc que varen nèixer, i la gran (Maria Teresa) i la petita (Magdalena) eren tambè noies.
De la posició en aquella època de la família Llevat Mariné en dóna una idea el fet de que la missa d’ enterrament de la mare, Maria Mariné, el 1921, va ser concelebrada per 40 capellans o que el casament del seu fill, el 1883, esgotà el peix de tot Reus, que es pujà per a l’àpat de celebració. També el fet que la família adoptà un nen sense braç, al que donaren el sobrenom de Petit Mian, i al que proveïren d’una casa al carrer del Forn 14. O que es deia que es podia creuar el terme del poble (certament petit…) sense abandonar les seves propietats.
El fill, Josep Llevat Mariné, gran treballador, estudià intern a Tarragona. La que va ser la seva dóna Rosa Badia (germana d’un amic d’estudis de Tarragona), no volent viure a la casa de baix (la casa pairal que havia viscut el crim de Cal Mian) va demanar al marit que li construís una casa nova al centre del poble, i així a primers del segle XX es va edificar de nova planta la casa del carrer Major número 1 -sobre un antic magatzem-, casa que tenia tots els ets i uts de l’època: la primera del poble amb paviment de mosaic hidràulic policrom, la primera banyera,… i on ella va viure fins el 1950 que va morir.
En Josep Maria Llevat Badia fou el fill únic -i també baró, per tant- dels Llevat Mariné, després de la mort del nadó que el va precedir i que portava el seu mateix nom. Fou enviat a estudiar intern als Jesuites de Barcelona. Disposà del primer cotxe del poble, un Fiat adquirit el 1927, que va ser requisat durant la guerra. I abans d’una moto Indian, vermella, amb sidecar, que conduïa de jove, als anys 20. Es casà el 1927 al Santuari de Misericòrdia, amb Elvira Grau Pla i amb ella es traslladaren a viure a Reus. Elvira Grau Pla era la filla mitjana de les tres que varen tenir els industrials i comerciants de Reus Miquel Grau Cabré (d’origen de Riudecols) i Elvira Pla Alberich (família amb arrels a Horta però a Reus des de cent cinquanta anys abans).
El traspàs del seu pare,el 1935 i amb 67 anys,va fer que en Josep Maria Llevat Badia hagués de prendre la responsabilitat de gestionar el patrimoni, part del qual ja li havia cedit el seu pare anys abans. D’aquella època provenen els vins rancis, mistela i vi de taula «especial Queri», el.laborats amb el raïm del mas del mateix nom.
Ho féu amb diligència, assumint a més càrrecs de representació sectorials. Així esdevingué representant comarcal al Consell General de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, President de la Cámara Agrícola de Reus, i Conseller Delegat de la Secció Agrària de la Lliga Catalana quan va esclatar la Guerra Civil. De la seva rellevància local dona idea el fet que La Vanguardia del 28 d’agost del 1931 recull textualment que “la família Llevat Grau ha tornat a viure a la seva casa de Reus desprès de passar la temporada d’estiu al poble”. Per uns mesos va ser regidor del Consistori Municipal de Reus, representant la Lliga, el 1935.
Desafortunadament la seva significació local i política li costà haver de passar la guerra amagat i haver de reconstruir completament l’explotació familiar en acabar, ja que una part va ser col.lectivitzada i la resta abandonada els anys anteriors. Entre el 1940 i el finals dels anys 60 dels segle XX compaginà la seva vida familiar a Reus amb la recuperació i gestió de les terres al poble, en una etapa en que el conreu de l’avellana passà de ser un bon negoci a haver-se de substituir per cultius més eficients.
A les fotografies, en Josep Llevat Mariné amb la seva esposa i llur fill en Josep Maria Llevat Badia, i detall de la collita d’avellana del 1946 de Cal Mian. Entre el 17 de setembre i el 10 d’octubre del 1946 les diferentes colles recolliren 517 sacs i 17.595 kilos d’avellana.Definitivament, eren altres temps…
Act- 27-12-2016 i 14-8-2017