El diari La Vanguardia del 29 de setembre de 1907 publicava un anunci sobre la liquidació del primer batalló d’Infanteria de Sevilla, anunci pel qual es cridava els soldats que “no habían reclamado sus alcances”, es a dir, la paga.
En la llista de soldats esmentats varem identificar fa temps un Llevat: Eusebio Salvador Llevat, de “Monrás”. I com en d’altres ocasions, ens varem proposar de trobar la seva branca, per tal d’incorporar-la a l’arbre genealògic de la família.
Aquesta troballa va anar acompanyada posteriorment per d’altres que també semblaven referir-se a Mont-ras, tot i que amb els habituals problemes de cal•ligrafia. Així, a Barcelona, hi havia un Miquel Llevat Hereu, fill d’en Joan Llevat de “Monrás”, que es casava el 1858. I un altre Juan Llevat, fill de Joaquín, de “Monrás” o “Monrós”… però de Lleida (?), que ho feia el 1893.
El primer que ens va estranyar es que hi haguessin Llevat a Mont-ràs, a Girona, al Baix Empordà. Tot i així, la sort era del nostre costat: al Bisbat de Girona conserven, al seu arxiu, els llibres sacramentals de Mont-ràs. Els vàrem anar a consultar i res de res. A l’edifici de la pujada de Sant Martí, al Seminari, vàrem llegir tots els llibres disponibles des del segle XVIII, però a Mont-ràs, de Llevat, ni un.
Seguint la pista de “Monrós”, vàrem deduir que “Monrós”, si es que era aquest el nom i era amb dues “o”, podria ser Mont-Ros, el poble del Pallars Jussà, a tocar de Torre de Capdella. Un altre poble molt petit, que avui tot just té una cinquantena d’habitants. El Bisbat de La Seu ens va confirmar que, tot i en bastant mal estat, també tenen arxivats els llibres de Santa Maria del Boix, l’església del poble, des de mitjans del segle XVIII.
Una consulta a la biblioteca de l’arxiu diocesà de La Seu ens va treure de dubtes. A Mont-Ros si que hi havia Llebots ( i Llebots escrits Llevots), però no Llevats. Els Llebot de Mont-Ros venen dels Llebot d’ Arenys (potser l’actual Arenys de Mar -1-). En Joan Llebot (o Llevot) , que era d’Arenys, es va casar amb la Teresa Hereu, que era de Monrós (l’escriptura del topònim Mont-Ros canvia també segons les èpoques) i la pubilla, Teresa, va nèixer el 1827. Els Llebot-Hereu de Can Orta foren els pares dels Llebot-Monich, dels Llebot-Monrós, dels Caballé-Llebot i els avis del Vilanova-Llebot… i dels Salvadó Llebot.
El tema està clar: Eusebio Salvador Llevat de Monrás, segons La Vanguardia de 29 de setembre de 1907, era en realitat Eusebi Salvadó Llebot de Mont-Ros. Un dels cinc (?) germans nascuts a partir de 1867, possiblement el mes jove.
En resum, no hi ha hagut Llevat ni a Girona ni a Lleida. Un exemple pràctic de les dificultats derivades de la diferent manera d’escriure el català a Catalunya, de la cal.ligrafía… i de la seva desafortunada traducció al castellà. I, ves a saber, si també de les errades del linotipista de La Vanguardia…
(1): Arenys vol dir terreny format de sorra (arena). Hi ha arenys a la vora del mar però també als rius. Podria ser que hi hagués algun lloc anomenat Arenys en un riu del Pallars que no ha arribat fins els nostres dies.