Ja hem parlat en diverses entrades dels Llevat de Barcelona. Hem recollit informació dels arxius durant pràcticament un any i, finalment, podem bastir una hipòtesi bastant versemblant de com s’hi varen instal.lar i com va créixer la família. Tot i que, a diferència de la família del Moster, no ha estat possible reconstruir completament la cadena de la família de Barcelona entre les generacions tercera i sisena.
No repetirem el contingut d’entrades anteriors (vegeu http://familiallevat.com/a-la-recerca-dels-llevat-de-barcelona/ , http://familiallevat.com/els-llevat-hortolans-a-barcelona-mes-histories/, http://familiallevat.com/els-llevat-de-barcelona/), tot i que volem advertir que les hem actualitzat per tal de fer-les consistents amb les troballes més recents.
El primer Llevat de Barcelona del que hi ha constància es en Francesc Gabriel Llevat, casat a la Catedral de Barcelona el 20 d’octubre de 1626 amb Elisabeth Sans, vídua de Lluch. Encara que a l’anotació figura “de Barcelona”, tot fa pensar que en Francesc era fill del Moster. I que el seus pares podrien ser en Miquel Llevat (hereu) i la Elizabeth, i el seu avi el primer Llevat, en Miquel Llevat, nat cap el 1550. Per tant, seria membre de la tercera generació.
En Francesc podria ser un dels germans petits de la resta de la família que va quedar al Moster (Miquel Llevat –casat amb Catherina- en seria l’hereu; Pere en seria el segon i ell, potser, el tercer). El fet de que la seva esposa es casés en segones núpcies dona una certa idea de que es devia casar gran: no havia de ser fàcil per un noi del Moster aparèixer i organitzar-se la vida a la Barcelona de les primeries del segle XVII.
A la següent, la quarta generació, hem identificat cinc barons a Barcelona, que suposem nascuts entre 1620 i 1635 aproximadament. No podem assegurar que fossin fills de l’anterior, però tot fa pensar que si. Hi havia un Miquel, nom que sembla confirmar la vinculació al poble, i que feia de rajoler: seria el quart Miquel Llevat, cadascun d’ells hereu de les seves generacions respectives . Un altre sense nom conegut que es casà a la Catedral el 1642 amb la Joana, vídua de Pere Hostalrich. Un Joseph, casat amb Eulària, que feia de pagès a la Torre Roja, a Sant Climent de Llobregat. També en Jaume, pagès a Cornellà, al que ja havíem fet referència arrel d’un conflicte que consta als Arxius de la Reial Audiència. I, finalment, en Joan casat amb la Joana Font el 1650, i que pertanyia a la parròquia de Santa Maria del Pi. Lamentablement els registres que es conserven no son directament els dels llibres sacramentals sinó transcripcions parcials procedents de fonts diverses i no es possible vincular els membres de la quarta generació ni entre si ni amb les anteriors o posteriors. Si permeten, en qualsevol cas, confirmar que alguns dels Llevat s’establiren a la vora del riu Llobregat (Cornellà, Sant Climent), on hi devia haver aigua abundant per a regar els conreus.
A la següent, la cinquena generació, a Barcelona, hi hauria identificats un total de set membres, quatre fadrins i tres donzelles i que devien néixer entre 1650 i 1675. Entre els fadrins, l’Esteve, escudeller i que es va casar dos cops, vivint al carrer del Còdols, segon es registra en el llibre de compliment pasqual de la seva parròquia, la de Sant Just i Pastor. A continuació semblaria venir en Miquel (el cinqué Miquel Llevat), nascut cap el 1660, i també amb dos matrimonis: el primer amb la Joana Cedesses i el segon amb la Maria Duràn. Del primer va tenir cinc fills, amb els que vivia al carrer de Sant Climent portal 12, mentre feia de pagès als horts de Sant Beltrán. El 1665 va néixer en Bernat, hortolà que es va casar amb Paula Carabén, amb qui vivia intramuros al carrer de Sant Climent amb el seu germà, tot i que de gran es va traslladar als horts de Sant Beltran; en Bernat i la Paula varen tenir onze criatures i a elles haurem de dedicar una entrada particular. Al voltant de les mateixes dates devia néixer en Salvador, casat amb la Maria Agna i pare d’en Salvador Llevat jove amb qui vivia també als horts de Sant Beltran. Les donzelles de la cinquena generació identificades foren la Eulària, casada amb Andreu Graner; la Theresa, casada amb Francesc Comes, tots dos matrimonis a la Catedral el 1681 i la Maria, casada el 1698 amb en Francesc Gra, i que vivien paret amb paret als horts al costat d’en Bernat, tocant al mar.
Semblaria que Miquel, Bernat, Salvador i Maria podrien ser germans ja que vivien plegats, però no tenim dades de la Eulària i la Theresa. Tampoc podem saber quin dels quatre Llevat de la generació quarta podria ser el seu pare. Si descartem els de Cornellà i Sant Climent (Joseph i Jaume) ens queden en Miquel, en Joan i el tercer del que no en sabem el nom. Ens inclinem a pensar, per les dates aproximades, que seria en Joan, que es el que es va casar mes tard i quina parròquia era Santa Maria del Pi, molt propera a la de Sant Just i Pastor. Però es estrany que cap fill porti el seu nom…
A partir de la generació sisena, els Llevat es multipliquen i ja n’hi ha 27 de localitzats, molts d’ ells ja amb continuïtat a través en les corresponents branques de l’arbre fins els segles XIX i XX . Per cert, a la generació sisena segueix la sèrie, doncs hi ha dos Miquel, un nom que es repeteix des de la primera i que arriba de manera pràcticament ininterrompuda als nostres dies.
Però d’aquesta sisena i successives generacions dels Llevat a Barcelona ja en parlarem una altre dia. I tindrem alguna sorpresa.