El 8 de març de 1921 tres anarcosindicalistes catalans, Pere Mateu i Cusidó, “Leopoldo Noble” i Ramon Casanellas i Lluch, mataven a trets a Madrid al president del govern espanyol Eduardo Dato. Sobre aquest magnicidi hi ha abundantíssima bibliografia, en part per les seves dramàtiques conseqüències, humanes i polítiques, en part per la component de novel•la que va tenir tot plegat i que hauria pogut formar part d’un bestseller.
El trasllat de Barcelona a Madrid dels autors, en tren i moto (una Indian), les aventures amoroses a la capital, l’amagatall posterior, la troballa dels culpables, la fugida dels que varen fugir…
De fet, fa molt poc temps ha estat publicat un llibre (Episodios extraordinarios de la Historia de España, Mario Garcés Sanagustín, Ediciones B, 2015 ) que torna a parlar del tema des d’aquest punt de vista. El cotxe al qual viatjava Eduardo Dato ha estat molt recentment incorporat al Museu de l’Exèrcit, a Madrid, doncs era adscrit al seu parc mòbil.
L’atemptat contra el president del govern Eduardo Dato, del Partit Conservador, va ser organitzat i reivindicat per la cúpula de tota una organització anarcosindicalista, la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC) de la CNT. En Pere Mateu va ser detingut molt aviat, i va delatar a en Ramon Casanelles i a en “Leopoldo Noble”, que en realitat es deia Lluis Nicolau Fort. El dia 1 d’abril, tots els diaris de l’estat ho publicaven, amb el reclam d’una sucosa recompensa,el que sembrava de dificultats el camí dels fugitius.
Després de quatre mesos sense notícies i de vuit d’ençà de l’atemptat, dia 1 de novembre de 1921, en un gran titular, La Vanguardia informava que els assassins de Dato havien estat detinguts a Berlín. La notícia, però, aclareix que Ramon Caselles ja havia aconseguit evadir-se a Rússia i que els apressats eren Nicolau i la seva esposa. L’endemà, la resta dels diaris destacaren la gran notícia de la detenció i començaren les exigències al govern alemany d’extradir els detinguts per tal de ser deportats i lliurats a la policia espanyola.
És dona la circumstància de que durant aquell mes de setembre de 1921 Andreu Nin, que havia set el secretari general de la CNT fins l’abril de 1921, i Joaquim Maurin, que era en aquells moments el seu secretari general , havien arribat per separat a Berlin provinents d’un viatge a Moscou d’una delegació de la CNT, a on hi havien anat per assistir a un congrés del Partit Comunista de Rússia i per demanar ajuda als soviètics en logística i armes en la seva lluita social a Barcelona juntament amb altres cenetistes. Trotski els havia dit que per rebre ajuda haurien de convertir la CNT en un sindicat marxista. Per tot plegat, Alemanya visqué un intens debat sobre la qüestió, amb pressions exteriors que serien determinants en la resolució final.
El dia 6 de novembre, el corresponsal de La Vanguardia a Reus, detalla la filiació del detingut: “A propósito de Luis Nicolau Fort, conocido por «Leopoldo Noble», detenido uno de estos días en Berlín como uno de los presuntos autores del asesinato del señor Dato, puedo hacer constar que, según resulta de documentos oficiales, dicho individuo nació en Barcelona, en la calle de San Rafael, 31, piso primero, el día 28 de abril de 1895, siendo hijo de Francisco Nicolau Sacall, natural de Reus, y de Magdalena Fort Llevat, de Almoster. Sus abuelos paternos fueron Simón Nicolau, natural de Constantí, y Teresa Sacall, de Bellmunt; y los matemos, Miguel Fort, de Almoster, y Teresa Llevat, de Borges del Camp«. En posteriors edicions, s’informa que es va casar dia 18 de març de 1920 en el Centre Catòlic d’Obrers de la Sagrada Família amb Llúcia Fors, Lucía Joaquina Concepción, “la rubia”.
Nosaltres podem afegir dades a aquesta informació.
Aparentment, la mare de “Leopoldo Noble” devia ser Magdalena Fort Llevat, filla de Miquel Fort Llombart i Theresa Llevat Mariné. No l’hem trobada en els registres, però devia ser la germana d’en Miquel i d’en Joseph, i devia néixer cap el 1860. Va haver-hi una Theresa i un segon Joseph que no varen sobreviure.
El fet de que La Vanguardia parli de que va néixer Les Borges es possiblement la raó per la qual no estava identificada a l’arbre genealògic. La família de la seva mare, pagesa com la del pare, hi venia: l’àvia, Magdalena Mariné, ho era de Les Borges.
Tornant a la situació jurídica, Alemanya va acabant extradint en Lluis Nicolau Fort (Sacall Llevat) a Espanya, però no se’l va poder executar, ja que les lleis d’extradició amb Alemanya ho impedien. Va ser commutada la pena de mort per cadena perpètua, però amb la proclamació de la Segona República va sortir del penal de Dueso i morí a la Guerra Civil espanyola.
A la fotografia, en “Leopoldo Noble” (Lluis Nicolau) i Llúcia Fors, en la imatge publicada pels diaris en el procés de recerca i captura.
Act. 27-12-2016