Com ens recorda en Jaume Cristià Llevat al seu estudi “Descendents de Llevat Cardenyàs i Història de Mosaics Llevat” (veure: http://familiallevat.com/wp-content/uploads/2016/06/160605-Descendents-de-Llevat-Cardenyas-i-historia-de-Mosaicos-Llevat-de-Reus-JCLL.pdf ), el primer de la saga coneguda fins ara va ser Isidre Llevat del Almoster i nat aproximadament el 1725 (generació 7). Es va casar amb Rosa Cardenyàs de Castellvell a on varen anar a viure i es dedicaven a la pagesia. Varen tenir un sol fill que va ser l’ Isidre Llevat Cardenyàs (Castellvell 1761-1811, generació 8). L’ Isidre Llevat Cardenyàs va casar-se amb Maria Rosa Sugrañes (de Castellvell) el 19 de gener del 1789, on continuaren residint i fent de pagès.
Varen tenir tres filles i un fill. El fill va ser l’ Isidre Llevat Sugrañes nat a Castellvell el 1.780 i traspassat als 61 anys el 1.841 (generació 9). Es va casar el 1800 amb Maria Teresa Sugrañes Aymamí també de Castellvell. Aquest va ser ceramista rajoler i començà una llarga descendència de ceramistes.
Cal tenir en compte que durant algunes generacions es van produir encreuaments dins les famílies Llevat i Sugrañes i viceversa, tant a Castellvell coma Almoster. S’han identificat molts individus amb els cognoms Llevat – Sugrañes, el que fa difícil establir correctament les filiacions.
Les dades recopilades indicarien que en Isidre Llevat Sugrañes i Maria Teresa Sugrañes Aymamí varen tenir diversos fills, entre ells en Joseph Llevat Sugrañes casat el 1833 a Castellvell amb la Llongarda Sugrañes Monné (generació 10). I que, al seu torn, aquest matrimoni va portar al món –entre d’altres- al seu fill Joseph Llevat Sugrañes, nat a Reus el 1838 (generació 11). Aquest Joseph (o Joseph Isidre) Llevat Sugrañes (Reus, 1838-1923) sabem que es va casar amb Maria Sotorra Ferré el 1864 a Reus.
Veiem doncs que la família Llevat Sugrañes-Sugrañes Monné va anar a viure a Reus. Les raons d’aquest trasllat tenen possiblement a veure amb el fet de que els Sugrañes, de la família de la dona, tenien una fàbrica de rajoles a prop de Reus, a la actual Carretera de Castellvell, a mà esquerra (enfront d’ on desprès s’ instal·laria la fabrica de mosaics, veure http://familiallevat.com/del-1885-al-1978-la-interessant-historia-de-la-fabrica-de-mosaicos-ceramicos-de-isidro-llevat/ ) , coneguda com la “bòvila Sugrañes”.
En Josep Llevat Sugrañes i la seva esposa Maria Sotorra decidiren traslladar-se a viure a Barcelona –a l’actual Gran Via, a l’esquerra de l’Eixample- però mantenint l’activitat de la bòvila i les seves propietats a Reus . Des de Barcelona, es va ampliar el negoci, conjuntament amb els seus fills –els Llevat Sotorra, generació 12-, construint una bòvila a Sants (al carrer Guitart) i aprofitant els seus coneixements del negoci de la construcció -del que era un proveïdor rellevant- per a establir la societat contractista d’obres “Llevat Hermanos”, avui dia encara operativa. També va constituir una segona bòvila a Horta i una bòvila i una filial a Vilafranca.
“Llevat Hermanos” va començar el 1910 quan el fill gran, en Josep Llevat Sotorra, tenia 40 anys i el seu germà Antón en tenia 37. Una de les primeres obres que va fer va ser la construcció de la doble via del ferrocarril de la Companyia MZA (Madrid-Saragossa-Alacant) entre Sitges i Vilanova. MZA va ser sempre un bon client de l’empresa, doncs a aquesta obra en seguiren moltes altres, entre d’altres la coberta de l’estació de França. El 1916 “Llevat Hermanos” ja era molt activa a Barcelona, on en Josep Llevat Sotorra era conegut com “el Reus”. Feien obres de tot tipus: va aconseguir les d’ampliació del port de Vilanova, la construcció de quasi cinc mil nous nínxols al cementiri de Sant Andreu, col·locava ascensors a les cases de l’Eixample, va treballar a Montjuïc pera l’exposició universal de 1929, feien carreteres (com de la Llacuna a Sant Joan de Mediona) i obrien carrers (passeig Maragall i de Fabra i Puig) i construïen el nou clavegueram (a la carretera de Sants, al carrer Tarragona, al carrer París, entre d’altres). Feren també de promotors de vivendes. S’ocuparen també de la factoria de Campsa a Tortosa, el 1934, quan ja treballaven a “Llevat Hermanos” els seus fills, els Llevat Balada (Josep i Francesc, nats a Reus el 1902 i el 1910, de la generació13).
Tot plegat va fer de la família Llevat Sotorra un gran grup industrial al voltant de diverses firmes comercials: HIJOS DE LLEVAT, JOSE LLEVAT SUGRAÑES, LLEVAT HERMANOS, LLEVAT Y COMPAÑIA, i les de les seves germanes: Societat en Cooperativa Antonio Demestre (agent de duanes i consignatari a Port Bou) i Juan Coma Clapés.
Com hem dit, després dels Llevat Sotorra vingueren els Llevat Balada, a continuació en Francesc Llevat Molins (generació 14) i en Francesc Llevat Monteys (generació 15): ambdós mantenen en els nostres dies la societat operativa. Quatre generacions de contractistes, sis generacions vinculades a la construcció i set des del primer Llevat ceramista.
Cal dir, amés, que el 1924, Josep Llevat Sotorra va encomanar a Domènec Sugranyes un mas a la Munta i Baixa, de Reus, on es concentraven diversos masos senyorials, dels quals han sobreviscut els de Miarnau, Llevat i Sabater, mentre l’arquitecte estava construint el xalet Loperena de Salou, amb el qual comparteix algunes analogies.
El mas s’insereix dins el corrent noucentista dels deixebles de Gaudí, de qui Sugranyes va ser marmessor, amic fidel i deixeble. Precisament a l’interior del mas de Llevat, hi reprodueix la peculiar tècnica gaudiniana dels sostres amb combinacions de volta catalana.
Aquest mas va ser bombardejat el mes d’abril del 1937 i actualment es troba en bon estat i conservat com a residència geriàtrica particular.
Les fotografies corresponen a les obres del col·legi annex a l’ermita del Roser, de Reus, iniciades el 1955; a les obres de construcció de l’hotel Cap Sa Sal, el 1960 (amb corbata, Francesc Llevat Balada) i, finalment, a les obres de construcció d‘un pont al Montseny (amb la primera cimbra metàl·lica usada a Catalunya).