On vivien els Llevat de Barcelona abans de l’enderroc de la muralla (1650-1850)

Hem parlat altres cops dels Llevat de Barcelona. Aquesta entrada pretén recollir gràficament la historia dels Llevat a la ciutat comtal des de 1650 fins a l’ enderroc de les muralles.

Ja sabem (veure http://familiallevat.com/larribada-dels-llevat-a-barcelona…/) que el primer Llevat devia arribar cap el 1620 i que era de la generació tercera.

És impossible traçar la seva ubicació a Barcelona. De fet, nomès tenim registres a partir de la generació dels seus néts, la cinquena.

En el mapa es veu que la parroquia de tots ells va ser sempre l’esglèsia de Sant Just i Pastor i que els seus habitatges eren fóra muralla, als Horts de Sant Beltran, però també dins la ciutat amurallada del cantó del Portal Nou, al Nord de Santa Caterina, i del cantó del s Portals de Sant Antoni i de Sant Pau.

Els Llevat de Barcelona eren pagesos i hortolans. Tot i així, ja en la cinquena generació hi havia un escudeller, al carrer dels Còdols. Un dels primers teixidors de lli va ser cap el 1716 en Francesc Casamitjana, marit de la Eulària Llevat, de la generació sisena. A la setena, en Joan Llevat Recolons era també teixidor el 1714 i importava cotó de l’ estranger. A la vuitena generació, el seguí el seu fill hereu Lluís, mentre el altres germans feien de semoler (Josep Francesch); distribuía mercadería portada pels vaixells al port, possiblement fent de carreter (Francesc Joseph); o de baster (Salvador). Apareix el 1817 el primer jornaler (Olegari Llevat Calvillera), mentre la seva germana Maria era revenedora al passeig del Born, tots dos de la vuitena generació. Ja a la novena hi havia un paleta (Josep Llevat Pumpido), un altre carreter (el seu cunyat Joan Manner), un semoler i «maestro de primera educación» (Jayme Llevat, tenia l’escola a casa seva, al carrer Filateres), un pastisser (Antonio Llevat, al carrer de Sant Pere més baix)… –possiblement- un metge! (Lluis «Llabat»).

Com sabem, cap de les branques d’aquesta familia de Barcelona ha arribat als nostres dies. En canvi, cap el 1829 es casaven a la Catedral de Barcelona i s’ instal.laven a la ciutat en Joan Antón Llevat Roselló amb l’ Antònia Vives, ell del Moster i ella de Valls. Però això es ja una altra història.