“La Crolls” era una fàbrica de rentadores, quina fàbrica era a Reus i que va existir des del 1948 fins el 1984.
L’Àlex Llevat Felius ens ha fet memòria. El seu pare, Paco Llevat Briansó, explica l’origen de l’ acrònim CROLLS el llibre que va publicar el 2002 amb el títol “Plaça Prim, Kilòmetre 0” i on inclou amb diverses histories i anècdotes de Reus dels anys 40 als 70 del segle passat.
En Paco Llevat Rosell va fer un viatge a Bèlgica amb el Reus Deportiu, a meitats dels anys 40, i allí va veure una màquina de rentar automàtica. Cal dir, que aleshores es rentava en els safareigs de les cases o en els públics, amb unes peces de sabó que semblaven llambordins, i amb unes pales de fusta que servien tant per estovar els teixits, com per matar-hi les puces. No existien els sabons líquids, els gels, els sabons en pols ….
Al tornar del viatge, varen fer proves amb els mecànics de la seva fàbrica i van ser positives, i per tant es van animar i van muntar una societat entre cinc reusencs per a fabricar la primera màquina de rentar que es va fer a Espanya. Eren, en Cañadell, que era el seu soci a la fàbrica de teixits; en Ruano i en Solé, que eren els dos mecànics; i en Lozano que era el que les havia de vendre.El nom CROLLS que recollia les inicials deis socis: Cañadell, Ruano, Lozano, LLevat i Solé. Val a dir que llavors la LL era una lletra de l’alfabet catellà i s’escrivia LL i no Ll, com ara.
Les primeres màquines tenien una carcassa rodona molt original, i després ja va ésser rectangular com les actuals, i van tenir molt d’èxit.
La filla del senyor Lozano explica alguna cosa més en una entrevista a Reus Digital de l’any 2010. Sembla que també van comprar una màquina de rentar americana de la marca Bèndix, que els hi va servir de model.
Però el Sr. Ruano es va matar en un accident de i el Sr. Solé se’n va anar a viure a Barcelona, i es va acabar tot l’invent, venent-ho a un conegut industrial barcelonès del ram, el Sr. Luis Maria Roger. Això devia passar cap els primers 1950.
“La Crolls” d’aquells anys ja es trobava instal•lada al Camí de Valls i disposava d’una oficina comercial en un altre indret més cèntric de la ciutat. Només superada pel que fa al nombre d’operaris per la Cooperativa d’Avicultura, el sanatori Pere Mata i Unió Agrària Cooperativa, “la Crolls” de finals dels 60 ja dóna feina a 130 treballadors, segons una Guia sindical provincial de 1966. Xifra que queda petita en pocs anys. Amb el canvi de dècada, la fàbrica de rentadores ja és l’empresa més gran de Reus amb 387 persones assalariades, en una ciutat que no compta amb cap factoria amb més de 500 treballadors.
Els anys 70 són també el període en que la companyia posa en marxa una política de grans inversions i d’expansió internacional de la marca, sempre en mans del nou accionista. Creixement que arriba fins i tot a l’altra riba de l’Atlàntic. En un publireportatge publicat a La Vanguardia l’any 1972 referent a la inauguració d’una factoria de CROLLS a la ciutat mexicana de Puebla es constata l’ interès en posar l’èmfasi en el reusenquisme de l’empresa amb el títol «Un made in Spain nascut i desenvolupat a Reus». A aquest tarannà s’afegeix la voluntat de reivindicar el progrés que l’empresa aporta al territori: «L’expansió de CROLLS en el món, ocupa un lloc important en l’auge industrial de la província de Tarragona».
CROLLS va obrir delegacions regionals que es trobaven a Barcelona, Madrid, Sevilla, Saragossa, Bilbao, La Corunya, Balears i Màlaga, entre d’altres. Paral•lelament, l’expansió física de la companyia va anar acompanyada de l’aposta per nous productes. A banda de rentadores es fabricaven altres aparells elèctrics com ara assecadores, rentaplats i aire condicionat.Efectivament, va ser així, i la marca CROLLS va seguir activa fins molts anys desprès, fins i tot mes enllà del tancament de la fàbrica de Reus l’abril del 1984.
Fruit de la reconversió industrial de la línia blanca que va produir el seu tancament, la marca va ser adquirida per Balay i aquesta es va integrar posteriorment, a partir del 1989 en el grup alemany BSH (avui Robert Bosch), grup que va decidir eliminar la multitud de marques que estaven en la consciència col•lectiva dels espanyols de la postguerra ( Balay, Lynx, Super Ser, Agni, Corcho, Newpol i CROLLS), i va continuar amb Balay y Lynx com les úniques marques per al mercat espanyol.
I aquí es va acabar la L de Lozano i LL de Llevat a CROLLS, quan ja feia més de 30 anys que l’empresa s’havia venut. Per cert, a la Espanya de parla castellana costava molt de pronunciar CROLLS i sempre acabava essent “CROLS”.
Ho podeu comprovar a l’anunci de ràdio que adjuntem, molt representatiu de la marca, amb al cançoneta al final que està encara en la memòria de molts: “… I es una CROLLS”.
Enllaç a l’anunci:
Act. 27-12-2016