A la generació sisena de la família, trobem els fills d’ Isidre Llevat i Thecla Trilla. En varen ser onze: l’Isidre (1682-1750), en Pere Joan (1684-1766), en Joseph (nascut el 1688 i traspassat als 19 anys), la Maria Rosa (1690-Reus?), en Gabriel (1693-1757), en Joan (1694-?), la Gertrudis (1696-?), la Thecla (1697-?), en Blai (1699-1781), l’Anna Maria (1702-?) i en Miquel (1706-1713).
En Blai va ser batejat a Sant Miquel del Moster el 2 de febrer de 1699 i va rebre, com era habitual, tres noms: Blai, Marian i Miquel. No sabem de quin parent -si és que ho era- va heretar el nom de Blai i el de Marian, però si que, al llarg de la seva vida, se’l va conèixer com a Mariano.
Així ho testimonien tots els documents que hem trobat. El primer del 4 del mes d’octubre de 1733 (tenia 34 anys) quan compra la casa del que ara es el carrer del Portal número 10 a Andreu Sugrañes (escriptura en llatí), veïna de la casa d’en Miquel Gassull. Casa que n’Enric Llevat Sánchez explica que potser va ser l’origen de cal Mian, en el llibre de l’Antonieta Prats, i que, com veurem, sembla tenir tota la raó.
També consta Mariano en totes les escriptures de compra venda de terrenys plantats de vinya i avellaners, figueres i ametllers, amb els que va anar augmentant el seu patrimoni. Hi ha compres el 1735 (a Felip Baget), el 1736 (a Jacinto Esteva), el 1750 (al Solsenyó, a Pau Sánchez), el 1751 (tres operacions, a Miquel Llussà i a d’altres), el 1761 (a Maria Magrinyà), el 1763 (a Magdalena Estradé), el 1764 (a Magdalena Miró) i el 1767 (a Joseph i Joan Monner).
Les escriptures ens descobreixen, doncs, que Blai va ser en la pràctica diària Mariano, o Marian, com figura en la del 1761, on signa com Marian Ramón. Per cert, en la darrera de les operacions, la parcel.la ja va també a nom del seu fill primogènit Joseph (generació setena), que tenia en aquella data 33 anys.
D’altra banda, històricament, el sobrenom Mian apareix, per primer cop, justament en nomenar al seu fill Joseph Llevat Vidal quan mor el 1804. El llibre de registre de la parròquia el nomena com “Lo Mian”.
Torna a aparèixer el sobrenom al llibre de visura de la quadra del Moster de 1843, dues generacions més tard, quan fa referencia a que, a la casa del carrer del Portal de la que hem parlat, hi vivia El Mianet. De fet, aquest Mianet del 1843 no podia ser més que un Marian Llevat (1794-?) (generació novena), fill probablement adoptat de Vicenç Llevat Monné, ja que sabem que el fill primogènit , en Joseph Llevat Vives, besnet de Blai Marian Llevat i net del primer Mian, vivia sens dubte a la casa aïllada del Quarter del Sud en aquelles dates. No tenim notícies de que El Mianet tingués descendència.
Els fets del crim de Cal Mian, al Quarter del Sud, el 1854 tornen a anomenar Josep Mian a qui era Josep Llevat Vives, i, des de llavors, tota la branca de la família Llevat d’aquella casa i posteriorment del carrer Major número 1 ho ha estat: els Llevat Vives, Rabascall, Mariné, Badia, Grau i, actualment, Vallespinosa.
El més versemblant, per tant, es que Mian vingui del primer Blai Marian o Mariano de 1699, reforçat pel segon Marian de 1794. Es fàcil imaginar en els llavis d’un nen un síncope de Marian, eliminant les lletres segona i tercera, especialment per la difícil pronuncia de la “r”.
Es una hipòtesi que explicaria per què tants Llevat son de Cal Mian sense saber, si més no fins ara, exactament per què…