Mercès a l’Antonieta Prats i a la seva meticulositat, i a la tasca duta a terme a través de les xarxes socials, hem pogut localitzar el primer llibre sagramental de l’antiga parroquia del Moster.

Recordem que els llibres sagramentals van apareixer després i a conseqüencia del concili de Trento (1563), pero els llibres d’obits no van comencar a ser obligatoris fins el ritual romà de 1614. Per tant podem suposar amb poc marge per a l’error que no hi ha informació anterior al llibre del qual parlem.

Veure també: https://familiallevat.com/els-llevat-dalmoster/

L’arribada de la família Llevat a Torroja es produeix de forma ben circumstancial. Resulta que els ancestres dels actuals Llevat del poble de Torroja de Priorat cal buscar-los en el matrimoni d’en Pau Llevat Ferrer i la Maria Sugrañes Llevat (de la generació 9).  En Pau procedia dels Llevat Trilla, Llevat Llonga i Llevat Trill (per cert, aquí es veu clarament com els fills de “la Trilla” veuen mudar el seu cognom a “Trills”). La Maria procedia dels Llevat Malvany, Llevat Massades i Llevat Marca. Eren parents molt llunyans i tots havien fet de pagès.

En Pau i la Maria es casaren cap el 1823 i tingueren onze fills (de la generació 10). Eren la Josepha (Moster, 1824-1854); en Pau (Moster, 1831; del que sabem que va anar a la campanya de Cuba amb el general Prim però que devia tornar); una possible segona Josepha que va morir albat; en Joseph (Moster,1834; casat amb la Maria Figuerola, quin pare era del Morell i mare de La Selva); Miquel (Moster, 1836; casat amb la Josepha Samsó de Maspujols i que vivien a Reus); Joan (Moster, 1838; casat amb la Maria Gassull, del poble); Rosa (Moster, 1840); Maria Theresa (Moster, 1843; casada amb un germà de la seva germana política, en Manuel Samsó Carbó, de Maspujols); l’Antón (Moster, 1845; casat amb la Carme Salvadó, de Reus); la Dolors (Moster, 1848, que va morir de tisis i s’havia casat amb en Pau Sànchez) i el Llorenç i l’Antònia, que no varen sobreviure més d’un any,

El quart, en  Joseph, va tenir quatre descendents: en Joseph, en Miquel, en Pau i l’Antón Llevat Figuerola, nats entre 1868 i 1878 (de la generació 11). El primer va morir nadó; el segon es va casar amb la Carme Sugrañes Llevat i sembla que varen anar a viure a Barcelona, on se’ls perd la pista; el tercer –en Pau- es casà amb la Teresa Blasi de La Selva i finalment, el mes jove, l’Antón, es va casar amb la Maria Juanpere Cabrè de Reus a Sant Pere de Reus l’agost de 1906. Val a dir que en els arxius de la Diputació de Tarragona figura també el que podria ser un germà seu, Joan Llevat Juanpere, que va ser absolt en Consell de Guerra el juliol del 1940 a Tarragona.

Aquest matrimoni, tingué dues noies (la Teresa i la Conxita) i un noi  (en Josep, Reus 1920) (generació 12). Com que la Maria, la seva mare, va morir quan ell tot just tenia 4 anys, el 1924, i el seu pare ho va fer el 1929, en aquest any el va adoptar una tia que vivia a Torroja, on va créixer.

Allà a Torroja en Josep es va casar amb la Roser Sabater Guillamat, el 1952. Tingueren un fill únic, en Miquel Àngel. La seva família continua al Priorat: a Torroja i a Porrera; i al Baix Camp, a Maspujols i La Selva.

Act. 27-12-2016 i 14-8-2017

Ja hem vist, en parlar dels fogatges, que el 1553 el cognom Llevat no existia al Moster. El primer llibre sacramental conservat de la parròquia antiga comença el 1573 i es troba custodiat a l’Arxiu Municipal de Reus. El segon, ja a l’Arxiu Diocesà de Tarragona, el segueix des del 1656.

DE LA PRIMERA A LA TERCERA GENERACIONS.

En el primer dels llibres esmentats, están recollits els neixements i bateijos dels fills de tres Llevat que vivien al Moster en acabar el segle XVI. D’una banda, el matrimoni format per en Joan Llevat i la seva esposa Ierònima Llevada (de cognom de donzella, Gomis) va tenir –si més no- a la Thecla (1594), en Joan (1597), en Miquel (sense data coneguda) i en Pere (1602). De la parella d’en Miquel Llevat i l’ Elisabeth Llevada figura el bateig d’en Miquel Jacintho (1599), i del corresponent a un segon Joan  (o Pere Joan, segons alguns testaments) Llevat  i la seva esposa Thecla va neixer la Madalena el 1609.

Aquestes dades han estat confirmades posteriorment per la consulta dels testaments conservats en el mateix Arxiu, corresponents a les esposes de la segona generació de Llevat.

Cal recordar que El Moster va tenir pila baptismal per primer cop el 1573, i sembla que es va fer pel perill que representava pels nadons el viatge a Reus.

Ens inclinem a pensar que el pare dels tres germans –de nom Miquel, com el sant a qui està consagrada l’esglèsia del poble – va ser el primer Llevat. Es clar que no era encara major d’edat en el fogatge de 1653 ja que no hi consta. Per tant devia nèixer al voltant del 1550-1560 i devia adoptar llavors el sobrenom (i cognom).

Es rellevant destacar que de tots aquests nens, cap té com a padrí un Llevat: son Pàmies i Paladella. Un señal més de que el cognom era llavors d’aparició recent.

LA QUARTA GENERACIÓ.

La quarta generació està formada pels fills de tots els anterios.

Del Joan i la Ierònima hi estan registrats un total d’onze nets, nascuts entre 1617 i 1634.  Set fills d’ en Joan i l’Elisabeth quedaren al Moster, però una noia es casà amb un noi de Vilaplana i se n’hi anà a viure.

Del Miquel i l’Elisabeth en coneixem el seus fills Miquel i Francesch Gabriel. En Miquel fill es casà amb la Catherina i el Francesch Gabriel amb Elisabeth Sans, el que donà lloc a la família Llevat de Barcelona.

La Madalena, filla d’en Joan i la Thecla, aparentment va ser filla única, ja que la mare sembla era molt malaltissa, doncs el primer dels seus tres testaments data de dos anys desprès del neixement de la nena i ja la descriu postrada al llit i en perill de mort.

ON VIVIEN EL 1636.

El 1636 hi havien al poble tres “Can Llevat”.

A la casa pairal vivien en Joan major (vidu ja de Ierònima) amb el seu fill Joan menor (Joan Llevat Gomis) i la seva jove Elisabeth i en Joan petit fadrí, que havia nascut el 1619 i que ja era conssiderat adult per anar a missa. No figuren esmentats els altres germans Francesc, Ierònima, Magdalena, Isidre i Miquel, menors d’edat si vàren sobreviure.

En Miquel (germà de l’anterior Joan major i oncle dels seus fills) i la Catherina (fill, germà i oncle dels anteriors) vivia en una casa apart, “Cal Llevat rajoler”.

N’hi havia encara una tercera («Ca la Vídua Llevada»), la que habitaven la vídua d’en Miquel Llevat Gomis (fill de Joan major tambè i traspassat el 1633), la Sussagna, amb el seu fill Miquel Joan, que nascut el 1623 ja tenia 13 anys i tambè anava a missa. No així els seus germans petits Miquel Lluch i Josep, tres i cinc anys més joves.

Es de suposar que en algún lloc havien de viure tambè en Joan o Pere Joan Llevat, la Thecla i la seva filla Madalena (si va sobreviure), tot i que no l’hem localitzada.

En canvi sí consta una casa, la de la Sra. Àngela Paladella, on están registrats (duplicats) els tres Joans avi, pare i fill als que hem fet referencia al principi del paràgraf, persona que era amès padrina de l’hereu Joan. Això podría donar a pensar que els Llevat eren empleats seus, i/o que ella mateixa els donà el sobrenom i que fóu padrina del net gran del primer Llevat. Però son nomès suposicions tot i que sabem que en aquella època sovint s’adoptaven nens (els anomenats «fills incògnits»), als quals es donaven sobrenoms que poc tenien a veure amb els cognoms dels pares adoptius.

LES GENERACIONS SEGUENTS.

En el llibre de matrimonis més antic de la prioral de Sant Pere de Reus, que comprèn el període entre abril de 1595 i setembre del 1644, en la seva plana 182 hi podem llegir que el 6 de setembre de 1641 en Miquel Llevat, rajoler, es casà amb la Thecla Pàmies (veure més amunt). La nota ens indica que els pares d’en Miquel eren en Joan i la Catherina, del Moster. I que els de la Thecla (dita Cabrera per ser vídua del pagès Jaume Cabrer) eren en Francesch Pàmies i la Catherina de Castellvell, poble de rajolers.

Poc després, el 1649, en la mateixa església de Reus, consta també el matrimoni d’en Joan Llevat (cosí segon de l’anterior) , “de davant de l’església”, també del Moster i de la Maria Felip. Tot porta a pensar que fins a mitjans del segle XVII en l’església antiga del poble, per tant, no es celebraven masses matrimonis i que la gent baixava a Reus.

Pel que fa a la quarta generació, ja hem parlat d’en Miquel, el rajoler, casat amb la Thecla Pàmies el 1641. I d’en Joan Llevat “de davant de l’església” casat amb la Maria Felip el 1649. Els llibres de naixements ens posen en evidència l’existència d’un altre Joan, dit “del pi” que estava casat amb una esposa quin nom es recull amb tres diverses versions segons els baptismes: Agna, Agnès o Anna i que no era altre que el net de Joan Llevat major i el fill hereu de Joan Llevat Gomis. Ja hem comentat alguns cops que no hi havia normes ortogràfiques, que la gent no sabia ni llegir ni escriure i que un mateix nom, transmès oralment, podia deformar-se en ser portat als llibres per un escrivent.

Per tant, ens inclinem a pensar que Agnès (que figura com a mare de tres dels fills) era la mateixa persona que Agna o Anna (cadascuna apareix amb un fill addicional), i amb qui es va casar en Joan «del pi» al poble el 1642. També sabem que Agnès (o Agna), que era de la família Vallet,  va morir el 1676.

Pel que fa a la cinquena generació, les coses comencen a estar bastant més clares. El Joan “del pi” va tenir al Joan menor (casat amb Engrasia Rosselló el 1676); la Elisabeth (casada al Moster el 1668 amb Joan Caralt però traspassada el 1673); a l’Anna Maria ( 1658-1660); al Miquel (1651); a la Madalena (1653); a l’Isidro (1655); al Joseph (1660-1697, casat amb Sussagna Tell d’Alcover); a la Paula (1662-1674); a l’ Isidre (casat el 1682 amb la Thecla Trilla i traspassat el 1729) i a la Maria (1667-1669).

En la mateixa generació hi hauria els fills d’en Joan (nat Miquel Joan) Llevat “major de davant l’església” i la Maria Felip: en Joan i la Susagna (que prendria el nom de la seva avia).

Act. 12-3-2016; 27-12-2016; 14-8-2017

Veure també: https://familiallevat.com/una-gran-troballa-el-llibre-sagramental-del-moster-que-mancava-1573-1656/

En Josep Llevat Vives (descendent dels Llevat del Moster, de la novena generació dels Llevat)  era el segon de set germans i el primer baró viu dels tres que varen néixer i va ser l’hereu de Cal Mian. En Vicenç, nascut quatre anys mes tard, el 1798, era el segon noi.

En Vicenç (generació 10) va decidir marxar del poble, i casar-se amb una noia de Montbrió, la Maria Rosa Pedret, amb qui va tenir dues filles i un fill hereu. La noia, però, va morir jove.

Traspassada l’esposa, en Vicenç va prendre en segon matrimoni el 1842 a una noia del veí Mont-roig, la Maria Bargalló Massó, vídua com ell i mare ja de dues filles.

En aquest moment, en Vicenç ja era propietari d’alguns terrenys a Mont-roig i Montbrió, on tenia vinya, cereal, garrofa i oliveres, que li donaven per a viure. Del segon matrimoni dels dos conjugues varen néixer la Maria, la Dolors i el petit i únic noi Francisco (1853) (generació 11). En Francisco, que fou hereu universal de les terres del pare, es casà amb una noia de Falset, poble al que acudia a festejar els diumenges a través de Colldejou, a més de quatre hores de camí.

Aquesta noia era la Carme Bes, amb la que va tenir dues criatures: en Josep i en Mariano (generació 12), traspassant la mare quan el nen petit tot just tenia set anys, el 1896. En Josep, el gran, va casar-se amb la Pepita Fortuny, de Pratdip, i no varen tenir descendència. En Mariano, en quedar orfe de mare, no essent l’hereu i volent estudiar, va passar a viure amb la germana de la seva difunta mare, a Barcelona. Aquesta instal·lació de la família Bes a Barcelona derivava de que tot eren noies a la família i calia diversificar l’obtenció de recursos.

Això li va permetre accedir als estudis de nàutica, d’on va sortir com a copilot i desprès pilot (primer oficial) de la marina mercant (a la fotografia, facilitada per al seva filla). Va embarcar al vaixell Legazpi a Liverpool, on va arribar des de Barcelona amb una maleteta de fusta, fent durant un temps la línea de la Gran Bretanya a Filipines amb aquest vaixell de la “Compañía Trasatlántica”.

Desprès va fer el taxi, per que no li va provar la salut al vaixell, i va establir-se a casa la tia, de nou, a Barcelona, on varen néixer el fill Francisco –que morí nadó- i la filla Maria (generació 13). En esclatar la guerra va tornar a Cambrils, primer, i a Mont-roig, desprès, a tenir cura del seu pare a la casa pairal de la plaça del poble, quan el seu germà Josep va haver de marxar.

I allí, a Mont-roig, es varen quedar fins l’actualitat.

PD. El Legazpi (a la segona fotografía), el vaixell on va treballar en Mariano Llevat, era un vaixell construït a Anglaterra el 1904, que havia navegat en les aigües europees i en les línies al Congo belga. Quan la “Trasaltántica” va guanyar el concurs de les línies a Filipines va adquirir-lo de segona ma el 1910 i va navegar sota el seu pabelló fins que el 1931 va crear-se la “Compañía Transmediterránea”. En l’inici de la seva campanya amb la “Trasatlántica” es quan en Mariano Llevat feia la línia de Liverpool a Filipines, essent aquesta ja una antiga colònia. El Legazpi va acabar els seus dies de presó essent enfonsat per l’aviació nacional a Benicàssim el 1937.

Act.27-12-2016 i 14-8-2017

Desprès del croquis del 1716 que vàrem penjar ara fa una dies, avui publiquem el de 1843. El.laborat gràcies a la tasca de recerca duta a terme per Antonieta Prats.

El fogatge era un impost directe creat en l’època de Pere III. Fou pactat a les Corts de Barcelona de 1368, després de l’abolició de la gabella de la sal i per tal que aquest nou impost no sols es cobrés en les terres reials, sinó també en els dominis dels senyors laics i eclesiàstics.

L’organització del cobrament dels fogatges i de la confecció dels fogatjaments (el document amb la relació del desglossament territorial) restà en mans de les Corts i aviat de la Diputació del General.

Pel que fa a la forma de cobrament, de vegades s’establia una quantitat per foc (llar o família) i de vegades s’establia una quantitat global que calia dividir pel nombre total de focs comptats a cada poble. Així mateix, de vegades però no sempre, hi foren inclosos els masos rònecs (abandonats sobretot arran de la crisi demogràfica dels segles XIV i XV,) els focs de musulmans i els de jueus.

Els fogatges exigiren fer un inventari de focs, dels que han arribat als nostres dies els dels anys 1358, 1497, 1515 i 1553. Existeixen diversos estudiosos que han fet un buidat sistemàtic de les seves dades, entre qui destaquem en Jordi Olana i l’Òscar Barea. I evidentment en Josep Iglésies i Fort (1902-1986), quins treballs van ser publicats per la Fundació Salvador Vives Casajoana, i editats per en Rafel Dalmau. L’anàlisi de la seva feina, accessible per internet, ens permet identificar els focs (es a dir, les famílies) del Moster en cada moment, i els seus noms de llinatge (actuals cognoms).

Al fogatge de 1358, El Moster no apareix. En el de 1497 sí, i les famílies que l’habiten son les dels Baget, Barberà (els actuals Barbarà), Pàmies i Roig.

Al fogatge de 1515 (el que es recull a la fotografia) s’identifiquen clarament els Pere Pàmies del Mas, Pàmies –dos-, Barbarà (i no Barberà) –dos-; els Joan Barbarà, Roig, Pàmies i Pàmies menor; en Gofreu Barbarà; en Pere Roig; els Antoni Pàmies, Pàmies menor i Baget (o Bages); la vídua Pàmies; en Bernat Pàmies, Joan Pàmies i en Bathomeu (?) Pàmies.

Al fogatge de 1553 s’hi han afegit les famílies “del Forn”, Gascull, Giner, Pàmies “del portal” (del portal de la muralla, possiblement del “portal de baix”), Paladella i Vallet.

Per tant, no surten els Llevat. Es a dir, el cognom Llevat no tant sols no existia al Moster abans del nostre primer Miquel, sinó que no apareix tampoc en aquests fogatges en cap altre poble de cap altre vegueria, inclosa la ciutat de Barcelona, on no s’en troba cap.

Un cognom, sense dubte, d’aparició tardana, justificat per la petita dimensió del Moster en aquella època: només hi vivien 24 famílies (focs o llars) en el moment de l’inventari del fogatge del 1553, amb nou diferents cognoms identificats.

Ens queda el dubte, però, de si el Vallet que apareix el 1553, i que existia també a Capafonts i Fulleda, podria ser el seu antecedent immediat. Sense ésser especialistes a la matèria, sembla si més no curiosa l’aparició, una o dues generacions abans del nostre primer ancestre, i en un poble tant petit, d’un cognom que es exactament un anagrama del nostre. Qui no s’ha confós algun cop al transcriure una paraula i l’ha memoritzada o escrita com un anagrama del so correcte original?.
———————————————————————————————-

El «fogaje» era un impuesto directo creado en la época de Pedro III. Fue pactado en las Cortes de Barcelona de 1368, después de la abolición de la gabela de la sal y con el objetivo de que este nuevo impuesto no sólo se cobrara en las tierras reales, sino también en los dominios de los señores laicos y eclesiásticos.

La organización del cobro de los fogajes y de la confección de los «fogatjaments» (el documento con la relación del desglose territorial) quedó en manos de las Cortes y pronto de la Diputación del General.

En cuanto a la forma de cobro, a veces se establecía una cantidad por «foc» (hogar o familia) y a veces se establecía una cantidad global que había que dividir por el número total de hogares contados en cada pueblo. Asimismo, a veces pero no siempre, se incluían las masías en ruinas (abandonadas sobre todo a raíz de la crisis demográfica de los siglos XIV y XV,), los hogares de musulmanes y los de los judíos.

Los fogajes exigieron hacer un inventario de hogares, de los que han llegado a nuestros días los de los años 1358, 1497, 1515 y 1553. Existen varios estudiosos que han hecho un vaciado sistemático de sus datos, entre los que destacamos Jordi Olano y el de Óscar Barea. Y evidentemente Josep Iglesias i Fort (1902-1986), cuyos trabajos fueron publicados por la Fundación Salvador Vives Casajoana, y editados por Rafael Dalmau.

El análisis de su trabajo, accesible por internet, nos permite identificar los hogares (es decir, las familias) del Moster en cada momento, y sus nombres de linaje (actuales apellidos).

En el fogaje de 1358, El Moster no aparece. En el de 1497 sí, y las familias que lo habitan son las de los Baget, Barberá (los actuales Barbarà), Pàmies y Rojo.

En el fogaje de 1515 (el que se recoge en la fotografía) se identifican claramente las de Pere Pàmies del Mas, Pàmies -dos-, Barbarà (y no Barberà) -dos-; los de Joan Barbarà, Roig, Pàmies y Pàmies menor; el de Gofreu Barbarà; Pere Roig; las de Antoni Pàmies, Pàmies menor y Baget (o Barcelona); la viuda Pàmies; Bernat Pàmies, Joan Pàmies y el de Bathomeu (?) Pàmies.

En el fogaje de 1553 se han añadido las familias «del Forn», Gascull, Giner, Pàmies «del portal» (del portal de la muralla, posiblemente del «portal de abajo»), Paladella y Vallet.

Nada de Llevat. Es decir, el apellido Llevat no sólo no existía el Moster antes de nuestro Miquel, sino que no aparece tampoco en estos fogajes en ningún otro pueblo de ninguna otra veguería, incluida la de la ciudad de Barcelona, donde no se en encuentra ningún Llevat.

Un apellido, sin duda, de aparición tardía, justificado por la pequeña dimensión del Moster en aquella época: sólo vivían 24 familias ( hogares) en el momento del inventario del fogaje del 1553, con nueve diferentes apellidos identificados.

Nos queda la duda, sin embargo, si el Vallet que aparece en 1553, y que existía también en Capafonts y Fulleda, podría ser su antecedente inmediato. Sin ser especialistas en la materia, parece cuando menos curiosa la aparición, una o dos generaciones antes de nuestro primer ancestro, y en un pueblo tan pequeño, de un apellido que es exactamente un anagrama del nuestro. ¿Quién no se ha confundido alguna vez al transcribir una palabra y la ha memorizada o escrita como un anagrama del sonido correcto original ?.

———————————————————————————————-

The «fogatge» was a direct tax created at the time of Pere III. The organization of the collection and the preparation of «fogatges»,so called » fogatjaments» (the document regarding its territorial breakdown) forced to do a huge inventory of the families living in Catalonia.

The inventories of families (houses, so called «focs», fires) which have survived are the ones of the years 1358, 1497, 1515 and 1553.

In the one of 1358 Llevat surname does not appear anywhere, nor El Moster. In 1497 inventory El Moster already exists, and its anhabited by the families Baget, Barbera (current Barbarà) Pàmies and Roig.

In 1515 inventory (the one in the picture) it is easy to identify the families Pere Pàmies del Mas, Pàmies -two- Barbarà (not Barberà) -two-; the one of Joan Barbarà, Roig, Pàmies, Pàmies «minor»; Gofreu Barbarà; Pere Roig; Antoni Pamies, and Pàmies «minor», Baget (or Bages); widow of Pàmies ; Bernat Pàmies and Joan Pàmies and finally Bathomeu (?) Pàmies.

In 1553 some new families appear: «del Forn»m Gascull, Giner Pàmies «del portal» , Paladella and Vallet.

Then, the surname Llevat did not exist in 1553. Not only it did not exist at El Moster before our Miquel, but even more: the surname Llevat does not appear neither in these «fogatges» inany other town in Catalonia, nor in the city of Barcelona.

A sur name undoubtedly that appeared very, due to the El the small size of Moster at that time: only 24 families lived there during the inventory of 1553, with nine different surnames identified.

We left wondering, however, if Vallet, that appaeared in1553, and also existed in Capafonts and Fulleda, could be his immediate predecessor. Without being experts in the field, it seems strange, at leas,t the appearance -one or two generations before our first ancestor, and in a so small village- of a surname that it is exactly ita anagram. Vallet vs/ Llevat. Coud it be a confusion of somebody or even a mistake in the inventory?

Actualitzat – Actualizado – Updated 5-6-2017