Si cliqueu aquí, us podreu baixar la guia per a entendre millor l’arbre genealògic de la família Llevat. Porteu-la amb vosaltres.
160516 Guia per a seguir l’Arbre Genealògic de la família Llevat
En Francisco Llevat Català, Cisco
En Francisco Llevat Català (Cisco) va néixer a Almoster el 1875 (generació 11). Era el tercer dels cincs fills que vàren tenir el matrimoni d’En Miquel Llevat Fort (Almoster 1840-1910) i la seva segona esposa, Concepció Català Fortuny, amb qui es va casar el 1869 a Sant Miquel.
Provenen de la branca Llevat Barril ( Miquel Llevat Barril, 1730-1776) i posteriorment de Cal Gayetano ( Gayetano Llevat Alberich; Moster 1772-1839), una família dedicada a la pagesia durant 14 generacions.
El seu pare s’havia casat primer amb la Josepha Aymamí Gasull, que no va sobreviure, ni ella ni el nen, al seu únic part.
Els cinc germans Llevat Català son de la generació 11 del llinatge Llevat.
En Josep (Almoster, 1870), el gran, pagès, pastor i carnisser, va ser l’avi de la Carmeta Llevat Gassull i dels seus germans Fèlix i Josep.
El segon, Miquel (Almoster, 1872), era l’avi del seu marit, en Josep Llevat Gavaldà i de la seva germana Maria, amés de la Maria Anglès Llevat.
En Cisco, el de la fotografia, va tenir 10 nets; estan fotografiats l’Enric i la Maria Teresa, fills de la filla més petita, Úrsula.
Les dues petites foren nenes: la Rosa (Almoster, 1878), que es va casar amb en Josep Altés Fort el 1904, i la Cinta (Almoster, 1880), que va morir quan tenia cinc anys.
Act. 27-12-2016
La familia de Hilario Llevat Soto, de Isla de Pinos (Isla de la Juventud), Cuba
Iosvany Llevat es la persona que, en Isla de Pinos, nos ha ayudado a reconstruir la historia del la familia y ha colaborado con Susel, en la parroquia.
El abuelo de Iosvany era Hilario Llevat Soto, carpintero de profesión. Trabajó un tiempo en el aserrío (aserradero, en el castellano usado en España) de la Isla de Pinos y luego fundó una carpintería en su casa, donde hacia los trabajos que se le encargaban. Hilario trató que sus hijos, Eddy y Eloy, siguieran su negocio, pero no tuvo éxito…
Hilario, gran pescador, se construyó su propio bote y un remolque para llevarlo hasta la costa en su auto, un «Chevy» del 48, al que la familia llamaba “la cacharra”. Le gustaba irse a la costa y siempre regresaba con pescado. Amelia Torres Soto, su esposa, con la que se había casado en Nueva Gerona el 20 de diciembre de 1940, era ama de casa y siempre estuvo al tanto de todos. Fue una familia muy celosa en la disciplina y la educación de sus hijos.
El primero, Eddy, se graduó en la escuela de oficio de Boyeros en la Habana en organización del trabajo y salarios (OTS), lo que ahora se llama comúnmente Recursos Humanos. Antes trabajó también de contable, en las bodegas de la Isla de Pinos, llevando las cuentas de los dueños, y también dio clase a los presos en el Presidio Modelo de la isla. Jubilado actualmente, es también como toda la familia muy aficionado a la pesquería, y, como buen abuelo, a disfrutar de los nietos que no le dejan tiempo para más.
Su esposa, la mama de Iosvany, Esperanza Escudero, trabajó muchos años en la empresa constructora de la isla, también en el área de recursos humanos. Esperanza, en estos momentos ayuda con la educación y enseñanza de sus nietos .
El segundo hijo de Hilario, Eloy se graduó de ingeniero eléctrico y trabajo unos años en la empresa eléctrica de la isla. Se casó luego con Sirena Soy y se fueron a vivir a La Habana donde vive actualmente y donde nacieron sus hijos Mabel, Maité y Eloy, actualmente en Barcelona, Québec y Turín,
Iosvany es especialista en inversiones en la empresa de recuperación de materias primas de la isla y su esposa Dehy Romero es licenciada en enseñanza primaria y trabaja en la escuela Primaria Manuel Alcolea , en el reparto Abel Santamaría en Nueva Gerona, capital de la isla isla. Sus hijos, Daniela (13 años) y Daniel (5 años) pertenecen a la generación 16 de la familia Llevat y lógicamente están estudiando.
La hermana de Iosvany, Aneika, es graduada de historia de historia del arte, y con su marido tienen una cafetería en su casa en la que venden pizza y comida rápida.
En la fotografía, Iosvany y su familia, el día que Daniela Llevat cumplió los 13 años, en abril de 2016. Y en homenaje a Hilario, un Chevrolet del 48.
Act. 27-12-2016
Del 1885 al 1978: la interessant història de la «Fábrica de Mosaicos Cerámicos de Isidro Llevat»
Isidre Llevat Garriga (generació 7) , del Moster, havia nascut el 1725. Es va casar amb na Rosa Cardenyàs de Castellvell i van anar-hi a viure els dos, on es dedicaven a la pagesia. Van tenir un sol fill, Isidre Llevat Cardenyàs, de Castellvell, nat el 1751 i mort als 60 anys, el 1811. La seva dóna fou na Maria Rosa Sugrañes, del mateix poble, on varen continuar fent de pagès. Van portar al món tres filles i un fill.
Aquest fill, Isidre Llevat Sugrañes (generació 9), nat el 1780 i mort als 61 anys el 1841 es va casar el 22 de juny del 1800 amb Maria Teresa Sugrañes Aymamí. Va ser ceramista rajoler i el primer d’una saga de ceramistes a la família. Fou l’avi del fundador de la industria ceràmica “Mosaicos Llevat”: Isidre Llevat Espart (generació 11) .
Tots els que hem passat al llarg de la nostra vida per la carretera de Reus a Castellvell i Almoster recordem, pujant a la dreta, tot just començar la carretera, sota els plàtans, la fàbrica de “Mosaicos Llevat”, amb el seu rètol de cerámica sobre la porta principal.
En Jaume Cristià Llevat, un dels darrers directius i responsables de l’Empresa, ha escrit especialment per a la Família Llevat tota la historia de la saga de rajolers, de la fàbrica i dels procediments i maquinària per a la fabricació dels productes que durant més d’un segle sortiren del seu forn.
Val a dir que aquesta no fou la única Bòvila Llevat de Reus. A on està ubicat actualment el centre comercial Carrefour, a tocar del Mas Llevat, hi havia la Fábrica Antonio Llevat, hereva del primitiu negoci de la família Llevat Sugrañes, que produïa totxo i altres materials més adreçats a la construcció. Aquesta branca d’en Josep Llevat Sugrañes (i posteriorment Llevat Sugrañes, Sotorra, Balada i finalment Antonio Llevat Viladot) i el negoci que els acompanya, es separen de l’anterior quan es funda “Mosaicos Llevat”. Aquesta part de la família va donar lloc tambè a l’empresa contractista “Llevat Hermanos”, encara existent avui dia a Barcelona.
A les fotògrafies, Isidre Llevat Espart, el fundador de “Mosaicos Llevat” i Cristina Casanovas, la seva esposa. Les primeres rajoles ceràmiques de “Mosaicos Llevat” que es van col·locar a Almoster, el 1900, a la casa del carrer Major número 3, de Josep Llevat Mariné, de Cal Mian, on encara hi son. La fàbrica cap el 1960 en una fotografia de la desapareguda empresa “Paisajes Españoles”. I una rajola de propaganda de l’altre bòvila Llevat.
Clicant aquí podeu accedir a l’ interessantíssim document en pdf, preparat per en Jaume Cristià Llevat, de 140 planes, i on explica tot plegat amb molt detall i abundantíssima informació gràfica:
Enllaç per descarregar el PDF:160605 Descendents de Llevat-Cardenyàs i història de Mosaicos Llevat de Reus-JCLL
Act. 27-12-2016 i 14-8-2017
Un Llevat a Kenia!
La plana web de genealogia http://forebears.io/ identifica que durant l’any 2014 un Llevat vivia a Kenia. Ara viu a Budapest: en Roger Llevat Palau, un dels Llevat més viatgers (ha viscut a Angola, Sudan, Txad i Mozambic), i no l’ùnic.
Els Llevat han passat per Xina, Kenia, Berlín, Torí, Budapest, el Vallespir, París, Saumur i la Vall del Loira, Austràlia, a més de Canadà (Québec), USA (Georgia, Florida, California, New Jersey), Puerto Rico i Cuba.
Pocs però ben repartits!.
Act. 27-12-2016 i 14-8-2017
L’arbre genealògic dels Llevat en paper
Es un rotlle de parer que mesura quasi 54 metres de llarg i conté quasi dos mils persones amb el cognom Llevat. Es va presentar a la FESTA DELS LLEVAT, a Almoster, el 19 de Juny de 2016.
Act. 14-8-2017
Els cartells de la Festa dels Llevat
A
Castellvell del Camp i a Almoster, les pancartes i els cartells anuncien la FESTA DELS LLEVAT el 19 de Juny de 2016.
Act.14-8-2017
Isla de Pinos, en Cuba, en 1900
Dice la tradición que, cuando llegó a Cuba, Antonio Llevat, y luego también su hijo, Antonio Llevat Bescoy, se dedicaban a la deleznable trata de esclavos. Esto debió ocurrir en el período comprendido entre 1830 y el final de la esclavitud.
Ahora resulta difícil imaginar que en una época tan tardía existieran esclavos en Cuba. Pero recordemos que aunque España había firmado con Inglaterra un convenio en 1817 donde se comprometía a finalizar con el comercio humano, esto fue papel mojado y el negocio siguió hasta mucho más tarde.
Ya antes, en las Cortes de Cádiz, el abogado español antiesclavista Agustín Argüelles había intentado aprobar en 1811 una proposición para abolir la trata de esclavos. Sin embargo, el diputado cubano Andrés Jáuregui se opuso radicalmente, amenazando con una sublevación contra España si se abolía.
Las amenazas de segregarse y de pedir la anexión a Estados Unidos marcaron las siguientes discusiones y votaciones, donde los diputados cubanos, tanto los criollos como peninsulares se manifestaron a favor de mantenerla.
Aunque el tratado firmado por España e Inglaterra no se cumplió, valió para algo puesto que, en 1842, el representante de la corona en Cuba, el gobernador capitán general Gerónimo Valdés, firmó un reglamento mejorando las condiciones del esclavo. De este documento se desprende la crueldad a que eran sometidos los esclavos por muchos amos.
En la Guerra de los Diez Años, también conocida como Guerra de Cuba (en España) o Guerra Grande (en Cuba) (1868-1878), y que fue la primera guerra de independencia cubana contra las fuerzas reales españolas, de todos los grandes conflictos potenciales, la esclavitud era el mayor.
Los cubanos integrantes del bloque oligárquico que residían fundamentalmente en las provincias de La Habana y Matanzas, se habían opuesto a la Guerra, prefiriendo conservar sus esclavos y plantaciones — manteniendo sus negocios — a la libertad de la Isla.
En plena guerra, en 1870, se aprobaba una ley que fue presentada por el Ministro de Ultramar, 
Segismundo Moret y Prendergast, en la cual se aparentaba terminar con la esclavitud, pero que era inmoral en sí misma, pues proclamaba que eran libres los que nacieran a partir de esa fecha.
Terminada la guerra y perdida por los independentistas cubanos, el Rey Alfonso XII confirmó la continuidad de la esclavitud en 1880 a través de la ley de Patronatos, a pesar de la presión general que el mundo ejercía sobre la metrópoli española. Esa ley concedía de facto una prórroga o periodo transitorio de ocho años adicionales.
A la muerte del Rey Alfonso XII, la Reina Regente María Cristina, en 1886, firmó una Orden Real poniendo fin a los Patronatos, y así terminó oficialmente la esclavitud en Cuba, aunque el último barco que llegó de África cargado de esclavos lo había hecho trece años antes, en 1867. Se calcula que entre 1820 y 1870 entraron en Cuba más de 600,000 esclavos.
Cómo era en aquella época la vida en Isla de Pinos es difícil de imaginar en nuestros días. Sólo es posible encontrar imágenes de la isla fechadas a partir del cambio de siglo. Cuando los americanos consiguieron el control de Cuba en 1898, mucha prensa estadounidense se 
dedicó a ensalzar Cuba y lo cubano, incluida la isla de Pinos. De algunos reportajes publicados entonces hemos extraído algunas imágenes que permiten imaginar cómo se desenvolvía la familia Llevat por aquél entonces.
Llevaticidis varis
La consulta dels diaris ens permet identificar diverssos accidents al llarg dels darrers cent anys dels Llevat.
Per exemple, sabem que un autobús de la Companyia General d’Autobusos que efectuava el servei a la línia B («Sans -Sant Martín») va atropellar la Sra. Pilar Llevat Barri el 15 de novembre de 1926. Tenint en compte que l’any 1926 només circulaven per Barcelona uns pocs autobusos, que a més a penes superaven els 40 km. per hora, resulta difícil d’imaginar l’autobús donant-se a la fuga per la Gran Via adoquinada.
Pilar Llevat Barri era la menor de cinc germans, i havia nascut a Reus el 1873. Va casar-se al Santuari de Misericòrdia l’any 1904, amb un contractista d’obres públiques –en Josep Capdevila-, alternant la seva vida entre Reus i Barcelona.El seu germà, l’Antón, que era viatjant, va fundar la branca Llevat d’Arenys de Mar.
Segons la premsa de primer del mes d’octubre de 1929, un gos de Reus va voler acabar amb un dels dos darrers barons Llevat de Riudecols, en Josep Oriol Llevat (nat el 1898). Era Llevat de segon cognom, ja que era fill de la Carme Llevat Mestre. Els Llevat de Riudecols no tingueren descendència masculina i la poca que tingueren sembla que no agradava als gossos.L’any següent, el 6 d’agost de 1930, una bicicleta va atropellar a la Plaça de Catalunya de Reus na Serafina Anguera Llevat, quan ja tenia 80 anys. Era la petita de les tres germanes i havia nascut quan la seva mare ja tenia 42 anys. El seu pare, Vicenç Anguera, treballava al Mas del Dr.Josep Batlle, a l’Albiol, anomenat El Mas Blanc. Per l’edat devia quedar ben malferida.
El 15 de febrer del 1958 una moto va atropellar a en José Siré Llevat a la “Avda. De José Antonio” de Barcelona. En Josep Siré (Ciré de naixement) Llevat era de Castellvell i de 1905, el gran d’una família de quatre germans dels que varen sobreviure tres. Era d’una branca Llevat de Castellvell que hi va establir-se cap el 1825 i que era totalment independent de totes les altres que han arribat als nostres dies.
Act. 27-12-2016
“Leopoldo Noble”, l’assassí d’Eduardo Dato el 1921, era un Llevat i venía d’Almoster
El 8 de març de 1921 tres anarcosindicalistes catalans, Pere Mateu i Cusidó, “Leopoldo Noble” i Ramon Casanellas i Lluch, mataven a trets a Madrid al president del govern espanyol Eduardo Dato. Sobre aquest magnicidi hi ha abundantíssima bibliografia, en part per les seves dramàtiques conseqüències, humanes i polítiques, en part per la component de novel•la que va tenir tot plegat i que hauria pogut formar part d’un bestseller.
El trasllat de Barcelona a Madrid dels autors, en tren i moto (una Indian), les aventures amoroses a la capital, l’amagatall posterior, la troballa dels culpables, la fugida dels que varen fugir…
De fet, fa molt poc temps ha estat publicat un llibre (Episodios extraordinarios de la Historia de España, Mario Garcés Sanagustín, Ediciones B, 2015 ) que torna a parlar del tema des d’aquest punt de vista. El cotxe al qual viatjava Eduardo Dato ha estat molt recentment incorporat al Museu de l’Exèrcit, a Madrid, doncs era adscrit al seu parc mòbil.
L’atemptat contra el president del govern Eduardo Dato, del Partit Conservador, va ser organitzat i reivindicat per la cúpula de tota una organització anarcosindicalista, la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC) de la CNT. En Pere Mateu va ser detingut molt aviat, i va delatar a en Ramon Casanelles i a en “Leopoldo Noble”, que en realitat es deia Lluis Nicolau Fort. El dia 1 d’abril, tots els diaris de l’estat ho publicaven, amb el reclam d’una sucosa recompensa,el que sembrava de dificultats el camí dels fugitius.
Després de quatre mesos sense notícies i de vuit d’ençà de l’atemptat, dia 1 de novembre de 1921, en un gran titular, La Vanguardia informava que els assassins de Dato havien estat detinguts a Berlín. La notícia, però, aclareix que Ramon Caselles ja havia aconseguit evadir-se a Rússia i que els apressats eren Nicolau i la seva esposa. L’endemà, la resta dels diaris destacaren la gran notícia de la detenció i començaren les exigències al govern alemany d’extradir els detinguts per tal de ser deportats i lliurats a la policia espanyola.
És dona la circumstància de que durant aquell mes de setembre de 1921 Andreu Nin, que havia set el secretari general de la CNT fins l’abril de 1921, i Joaquim Maurin, que era en aquells moments el seu secretari general , havien arribat per separat a Berlin provinents d’un viatge a Moscou d’una delegació de la CNT, a on hi havien anat per assistir a un congrés del Partit Comunista de Rússia i per demanar ajuda als soviètics en logística i armes en la seva lluita social a Barcelona juntament amb altres cenetistes. Trotski els havia dit que per rebre ajuda haurien de convertir la CNT en un sindicat marxista. Per tot plegat, Alemanya visqué un intens debat sobre la qüestió, amb pressions exteriors que serien determinants en la resolució final.
El dia 6 de novembre, el corresponsal de La Vanguardia a Reus, detalla la filiació del detingut: “A propósito de Luis Nicolau Fort, conocido por «Leopoldo Noble», detenido uno de estos días en Berlín como uno de los presuntos autores del asesinato del señor Dato, puedo hacer constar que, según resulta de documentos oficiales, dicho individuo nació en Barcelona, en la calle de San Rafael, 31, piso primero, el día 28 de abril de 1895, siendo hijo de Francisco Nicolau Sacall, natural de Reus, y de Magdalena Fort Llevat, de Almoster. Sus abuelos paternos fueron Simón Nicolau, natural de Constantí, y Teresa Sacall, de Bellmunt; y los matemos, Miguel Fort, de Almoster, y Teresa Llevat, de Borges del Camp«. En posteriors edicions, s’informa que es va casar dia 18 de març de 1920 en el Centre Catòlic d’Obrers de la Sagrada Família amb Llúcia Fors, Lucía Joaquina Concepción, “la rubia”.
Nosaltres podem afegir dades a aquesta informació.
Aparentment, la mare de “Leopoldo Noble” devia ser Magdalena Fort Llevat, filla de Miquel Fort Llombart i Theresa Llevat Mariné. No l’hem trobada en els registres, però devia ser la germana d’en Miquel i d’en Joseph, i devia néixer cap el 1860. Va haver-hi una Theresa i un segon Joseph que no varen sobreviure.
El fet de que La Vanguardia parli de que va néixer Les Borges es possiblement la raó per la qual no estava identificada a l’arbre genealògic. La família de la seva mare, pagesa com la del pare, hi venia: l’àvia, Magdalena Mariné, ho era de Les Borges.
Tornant a la situació jurídica, Alemanya va acabant extradint en Lluis Nicolau Fort (Sacall Llevat) a Espanya, però no se’l va poder executar, ja que les lleis d’extradició amb Alemanya ho impedien. Va ser commutada la pena de mort per cadena perpètua, però amb la proclamació de la Segona República va sortir del penal de Dueso i morí a la Guerra Civil espanyola.
A la fotografia, en “Leopoldo Noble” (Lluis Nicolau) i Llúcia Fors, en la imatge publicada pels diaris en el procés de recerca i captura.
Act. 27-12-2016