Els llibres d’en Paco Llevat

 
El més gran dels tres germans (Francesc, Emilio i Jordi) va ser alcalde de Reus des del 1973 fins el 1977.
 
A en Francesc (Paco) Llevat (Reus, 1941), això li va permetre viure ben d’aprop la dinámica local. Home ordenat i metòdic, va anar registrant tots els esdeveniments, el qual li ha permès després publicar fins a set llibres sobre Reus i la seva historia durant el segle XX.
 
IMG_6936El primer llibre el va publicar el 1982 (“Quo Vadis, Reus?”), i es una mena de recull de memòries dels tres anys i mig en que va ocupar l’alcaldia. Vint anys més tard, va escriure i publicar “Plaça de Prim, kilòmetre 0”, una passejada per les déu carreteres que arribaven llavors a la plaça de Prim. El 2003 recull una pila d’anècdotes explicades per més de 150 reusencs a “Plaça Mercadal, kilòmetre 1”, i el 2005 s’aventura en el possible Reus de ficció a “Reus, any 2050”.
 
Esgotat el seu primer llibre, el revisa i millora en “Reus, década dels 70. De la dictadura a la democracia”, que es publica el 2010.
Apart, el 2013 dedica un volum a la biografia del General Prim (“El General Prim, resum biogràfic”), resum que li permet ésser convidat a un cicle de taules rodones a Madrid i Barcelona amb motiu del seu bicentenari , taules rodones que es recullen a “El General Prim en su bicentenario, 1814-2014”.
 
Els llibres d’en Paco Llevat son de lectura fàcil i una darrera l’altra acumulen anècdotes fruit de la seva ben particular posició a la societat local en el darrer quart del segle XX. Es complementen molt be amb altres llibres publicats sobre el Reus de llavors, com els de Xavier Amorós o Pere Anguera.
 
En Paco Llevat va ser alcalde molt jove –als 31 anys- el que li va permetre acumular la informació de la que en gran part es nodreixen els seus volums. Però dels Llevats alcaldes en parlarem un altre dia…
Act. 27-12-2016

Rentadores «CROLLS», amb LL de Llevat

“La Crolls” era una fàbrica de rentadores, quina fàbrica era a Reus i que va existir des del 1948 fins el 1984.
 
L’Àlex Llevat Felius ens ha fet memòria. El seu pare, Paco Llevat Briansó, explica l’origen de l’ acrònim CROLLS el llibre que va publicar el 2002 amb el títol “Plaça Prim, Kilòmetre 0” i on inclou amb diverses histories i anècdotes de Reus dels anys 40 als 70 del segle passat.
 
En Paco Llevat Rosell va fer un viatge a Bèlgica amb el Reus Deportiu, a meitats dels anys 40, i allí va veure una màquina de rentar automàtica. Cal dir, que aleshores es rentava en els safareigs de les cases o en els públics, amb unes peces de sabó que semblaven llambordins, i amb unes pales de fusta que servien tant per estovar els teixits, com per matar-hi les puces. No existien els sabons líquids, els gels, els sabons en pols ….
 
2CROLLSAl tornar del viatge, varen fer proves amb els mecànics de la seva fàbrica i van ser positives, i per tant es van animar i van muntar una societat entre cinc reusencs per a fabricar la primera màquina de rentar que es va fer a Espanya. Eren, en Cañadell, que era el seu soci a la fàbrica de teixits; en Ruano i en Solé, que eren els dos mecànics; i en Lozano que era el que les havia de vendre.
 
El nom CROLLS que recollia les inicials deis socis: Cañadell, Ruano, Lozano, LLevat i Solé. Val a dir que llavors la LL era una lletra de l’alfabet catellà i s’escrivia LL i no Ll, com ara.
Les primeres màquines tenien una carcassa rodona molt original, i després ja va ésser rectangular com les actuals, i van tenir molt d’èxit.
 
La filla del senyor Lozano explica alguna cosa més en una entrevista a Reus Digital de l’any 2010. Sembla que també van comprar una màquina de rentar americana de la marca Bèndix, que els hi va servir de model.
 
Però el Sr. Ruano es va matar en un accident de i el Sr. Solé se’n va anar a viure a Barcelona, i es va acabar tot l’invent, venent-ho a un conegut industrial barcelonès del ram, el Sr. Luis Maria Roger. Això devia passar cap els primers 1950.
 

Tanca l'empresa Crolls de Reus, la que va fabricar la primera rentadors automàtica europea Reusdigital

“La Crolls” d’aquells anys ja es trobava instal•lada al Camí de Valls i disposava d’una oficina comercial en un altre indret més cèntric de la ciutat. Només superada pel que fa al nombre d’operaris per la Cooperativa d’Avicultura, el sanatori Pere Mata i Unió Agrària Cooperativa, “la Crolls” de finals dels 60 ja dóna feina a 130 treballadors, segons una Guia sindical provincial de 1966. Xifra que queda petita en pocs anys. Amb el canvi de dècada, la fàbrica de rentadores ja és l’empresa més gran de Reus amb 387 persones assalariades, en una ciutat que no compta amb cap factoria amb més de 500 treballadors.

 
Els anys 70 són també el període en que la companyia posa en marxa una política de grans inversions i d’expansió internacional de la marca, sempre en mans del nou accionista. Creixement que arriba fins i tot a l’altra riba de l’Atlàntic. En un publireportatge publicat a La Vanguardia l’any 1972 referent a la inauguració d’una factoria de CROLLS a la ciutat mexicana de Puebla es constata l’ interès en posar l’èmfasi en el reusenquisme de l’empresa amb el títol «Un made in Spain nascut i desenvolupat a Reus». A aquest tarannà s’afegeix la voluntat de reivindicar el progrés que l’empresa aporta al territori: «L’expansió de CROLLS en el món, ocupa un lloc important en l’auge industrial de la província de Tarragona».
 
5CROLLSCROLLS va obrir delegacions regionals que es trobaven a Barcelona, Madrid, Sevilla, Saragossa, Bilbao, La Corunya, Balears i Màlaga, entre d’altres. Paral•lelament, l’expansió física de la companyia va anar acompanyada de l’aposta per nous productes. A banda de rentadores es fabricaven altres aparells elèctrics com ara assecadores, rentaplats i aire condicionat.
Efectivament, va ser així, i la marca CROLLS va seguir activa fins molts anys desprès, fins i tot mes enllà del tancament de la fàbrica de Reus l’abril del 1984.
 
Fruit de la reconversió industrial de la línia blanca que va produir el seu tancament, la marca va ser adquirida per Balay i aquesta es va integrar posteriorment, a partir del 1989 en el grup alemany BSH (avui Robert Bosch), grup que va decidir eliminar la multitud de marques que estaven en la consciència col•lectiva dels espanyols de la postguerra ( Balay, Lynx, Super Ser, Agni, Corcho, Newpol i CROLLS), i va continuar amb Balay y Lynx com les úniques marques per al mercat espanyol.
 
I aquí es va acabar la L de Lozano i LL de Llevat a CROLLS, quan ja feia més de 30 anys que l’empresa s’havia venut. Per cert, a la Espanya de parla castellana costava molt de pronunciar CROLLS i sempre acabava essent “CROLS”.
 
Ho podeu comprovar a l’anunci de ràdio que adjuntem, molt representatiu de la marca, amb al cançoneta al final que està encara en la memòria de molts: “… I es una CROLLS”.
 
Enllaç a l’anunci:
Act. 27-12-2016

The Llevat branch from Cárdenas – La rama Llevat de Cárdenas

Please see also / Por favor consultar también:

La historia de la familia Llevat de Cuba, desde su llegada a la isla, hacia 1800

THE LLEVAT RODRIGUEZ FAMILY (CÁRDENAS, CUBA).

As we say in another entry, the younger brother Llevat Bescoy, Francisco, born in Havana, settled in San Juan de los Remedios, more than 300 km east. The eldest, José Antonio, born in Quivicán, decided to emigrate to the Isle of Pines, where his entire family has lived since then.

Francisco had seven children in San Juan de los Remedios, where he married his wife María del Carmen Rojas: five men and two girls (Felipe de Jesús, Manuel María, Buenaventura del Rosario, Domingo, Justo Antonio Ysabel, Maria Manuela Florentina and Merced Florentina), born in between 1843 and 1851 in San Juan de los Remedios. The fourth, Domingo, married María Victoria Santana, of Cárdenas, where they moved.

There is no information about the rest of the brothers, but none of them had decendents arriving to 2018 and having Llevat as surname.

Domingo Llevat Rojas and Maria Victoria had four children. The youngest and only male, José Llevat Santana (1878) married in 1900 with Aracelia Torres Morales, in Cárdenas. The girls were Maria del Carmen Nemesia, Merced and Maria Clotilde (born in between 1870 and 1876 in Cárdenas).

   José had three other children: José Eulogio, Marcos Evangelista Herminio and Angel Fermín. Marcos, (belonging to Generation 12, and known by all as Herminio) is the only one about whom we have information, since we do not know anything about his brothers.

Marcos Herminio was born in Cárdenas on April 25, 1902 and died in Philadelphia in December 1981. He married Juana Angélica Rodriguez Segarra and they had two children of generation 13, in Cárdenas: the eldest was Herminio Luis Gregorio de Jesús, who unfortunately died when we started this research project, in Florida, Boca Raton, in 2015, with 86 years; . His brother’s name is Francisco Llevat (Cárdenas,Cuba-1935) and he married Gladys Torra (Cuba, 1939 – Philadelphia 2016). They moved to the United States through Spain with their daughter Gladys (Cárdenas, 1964), in 1970.

THE FAMILY LLEVAT HERNÁNDEZ.

Herminio Llevat Rodríguez married Lilian Eugenia Hernandez Valentin in 1955 in Detroit, Michigan. They had two children of generation 14, Maria de la Caridad (Cárdenas, January 27, 1958) and Herminio Ceferino (Cárdenas, March 18, 1962). The family left Cuba on March 8, 1965 via Mexico, lived in Mexico City for 3 months before entering the United States (Newark, Delaware).

Maria de la Caridad Llevat Hernandez married Stephen Phillip Barainyak on April 25, 1987 in Pennsylvania and they have two children, in generation 15, Alexandra Eugenia Llevat Barainyak (July 19, 1989 in West Chester, PA) and Marcus Stephen Llevat Barainyak ( September 20, 1994 in Wilmington, DE). The order of these surnames is inverted with respect to Spanish and Latin American tradition.

Herminio Ceferino Llevat Hernández married Erika Shulman on September 4, 1999 in California and they haved two daughters, also in generation 15, Isabela Maria Shulman Llevat (November 8, 2001 in San Diego, CA) and Sofia Graciela Shulman Llevat ( April 4, 2004 in San Diego, CA.

THE LLEVAT TORRA FAMILY.

 Francisco Llevat Rodríguez (generation 13), his wife Gladys and his daughter left Cuba in 1968 and went first to Madrid and then to Alicante, Spain. They lived there until 1970. Francisco was a Colgate salesman in Spain. In 1970 they went to the United States and he started working as a salesman for Goya Foods. He did not return to Spain until 1992 when he won a vendord contest from and received the trip as a reward. He and his wife Gladys spent three weeks in Madrid, Barcelona, ​​Granada, Alicante and other parts of the country.

Goya Foods is an industry founded by Spaniards in the United States, the main representative of authentic Latin cuisine, and the largest food company owned by Hispanics in the United States.

Founded in 1936 by Prudencio Unanue and his wife Carolina, both Spaniards, the story of Goya has as much to do with the importance of the family as of reaching the American dream.

Returning to the USA, he continued working at Goya Foods throughout his professional life. Now he is retired in Philadelphia, where his daughter Gladys also lives and where his grandson Stephen (generation 15) was born in 1995.

 

Special thanks to Francisco Llevat Rodríguez, María Llevat Hernández, Marcus Llevat Baraynyak and Lilian E. Hernandez Valentin . They have been very esthusiasticly cooperating to share their family origins.

————————————————————————————————————————–

 

LA FAMILIA LLEVAT  RODRIGUEZ (CÁRDENAS, CUBA).

Como decimos en otra entrada, el hermano menor Llevat Bescoy, Francisco, nacido en La Habana, se estableció en San Juan de los Remedios, a más de 300 km al este. El mayor, José Antonio, nacido en Quivicán decidió emigrar a Isla de Pinos, donde toda su familia ha vivido desde entonces.

Francisco tuvo siete hijos en San Juan de los Remedios, donde se casó con su esposa María del Carmen Rojas. El cuarto, Domingo, se casó con María Victoria Santana, de Cárdenas, adónde se mudaron.

Francisco tuvo siete hijos en San Juan de los Remedios, donde se casó con su esposa María del Carmen Rojas: cinco hombres y dos niñas (Felipe de Jesús, Manuel María, Buenaventura del Rosario, Domingo, Justo Antonio Ysabel, María Manuela Florentina y Merced Florentina ), nacidos entre 1843 y 1851 en San Juan de los Remedios. El cuarto, Domingo, se casó con María Victoria Santana, de Cárdenas, donde se mudaron.

No hay información sobre el resto de los hermanos, pero ninguno de ellos tuvo descendientes que hayan llegado al 2018  teniendo Llevat como apellido.

Domingo Llevat Rojas y Maria Victoria tuvieron cuatro hijos. El más joven y único varón, José Llevat Santana (1878) se casó en 1900 con Aracelia Torres Morales, en Cárdenas. Las niñas fueron María del Carmen Nemesia, Merced y María Clotilde (nacidas entre 1870 y 1876 en Cárdenas).

Domingo y Maria Victoria tuvieron cuatro niños. El más joven y único varón, José (1878) se casó en 1900 con Aracelia Torres Morales, en Cárdenas.

José Llevat Santana tuvo otros tres hijos: José Eulogio, Marcos Evangelista Herminio y Angel Fermín. De Marcos, (perteneciente a la generación 12, y conocido por todos como Herminio ) es el único sobre el que tenemos información, ya que no sabemos nada sobre sus hermanos.

Marcos Herminio había nacido en Cárdenas el 25 de abril de 1902 y falleció en Philadelphia en diciembre de 1981. Se casó con Juana Angélica Rodriguez Segarra y tuvieron dos hijos de la generación 13, en Cárdenas: el mayor era Herminio Luis Gregorio de Jesús, que desafortunadamente falleció cuando comenzó este proyecto de investigación, en Florida, Boca Ratón, el año 2015, con 86 años; . Su hermano se llama Francisco Llevat (Cárdenas -Cuba- 1935) y se casó con Gladys Torra (Cuba, 1939 – Philadelphia 2016). Se trasladaron a los Estados Unidos por España con su hija Gladys (Cárdenas, 1964), en 1970.

LA FAMÍLIA LLEVAT HERNÁNDEZ.

Herminio Llevat Rodríguez se caso con Lilian Eugenia Hernandez Valentin en 1955 en Detroit, Michigan. Tuvieron dos hijos de la generación 14, Maria de la Caridad ( Cardenas 27 de enero 1958) y Herminio Ceferino (Cardenas 18 de marzo 1962). La familia salio de Cuba el 8 de marzo 1965 por Mexico, vivieron en la ciudad de Mexico por 3 meses antes de entrar a los Estados Unidos ( Newark, Delaware)

Maria de la Caridad Llevat Hernández se caso con Stephen Phillip Barainyak el 25 de abril 1987 en Pennsylvania y tiene dos hijos, en la generación 15, Alexandra Eugenia Llevat Barainyak (19 de julio 1989 en West Chester, PA) y Marcus Stephen Llevat Barainyak (20 de septiembre 1994 en Wilmington, DE). El orden de éstos apellidos está invertido respecto de la costumbre española y latinoamericana.

Herminio Ceferino Llevat Hernández se caso con Erika Shulman el 4 de septiembre de 1999 en California y tuvieron dos hijas, también en la generación 15, , Isabela Maria Shulman Llevat (8 de noviembre 2001 en San Diego, CA) y Sofia Graciela Shulman Llevat (4 de abril 2004 en San Diego, CA.

LA FAMILIA LLEVAT TORRA.

Francisco Llevat Rodríguez (generación 13), su esposa Gladys y su hija salieron de Cuba en 1968 y fueron primero a Madrid y después a Alicante, en España. Ahí vivieron hasta 1970. Francisco era vendedor de Colgate en España. En 1970 fueron para los Estados Unidos y empezó su trabajoó como vendedor de Goya Foods. No  regreso a Espana hasta 1992 cuando se ganó un concurso de los vendedores y recibió el viaje como premio. Él y su esposa Gladys se pasaron tres semanas en Madrid, Barcelona, Granada, Alicante y otras partes del pais.

Goya Foods es una industria fundada por españoles en Estados Unidos, la principal representante de la auténtica cocina latina, y la mayor compañía de alimentos propiedad de hispanos en Estados Unidos.

Fundada en 1936 por Prudencio Unanue y su esposa Carolina, ambos españoles, la historia de Goya tiene que ver tanto con la importancia de la familia como de alcanzar el sueño americano.

Volviendo a EEUU, continuó trabajando en Goya Foods durante toda su vida profesional. Ahora está jubilado en Philadelphia, donde vive también su hija Gladys y donde su nieto Stephen (generación 15)  nació en 1995.

Un agradecimiento especial a Francisco Llevat Rodríguez, María Llevat Hernández, Marcus Llevat Baraynyak y Lilian E. Hernández Valentin. Todos ellos han estado cooperando de manera muy estusiasta para compartir sus orígenes familiares.

Actualizado / Updated 17-2-2018

Les quatre famílies Llevat Llevat que han existit des del 1560

En les 16 generacions de Llevat hi ha hagut 20 matrimonis dintre de la mateixa família, la majoria d’ells (però no tots) sense saber que eren parents llunyans.

D’aquests, tres han estat a Cuba a la Isla de Pinos, un el 1905 i dos el 1942. A Cuba, Juan de Mata Llevat Blanco es va casar el 16 de juny de 1905 a Nueva Gerona amb la seva cosina Eduarda Liquort Llevat, tots dos de la generació 12. Els altres son de la generació següent i es tracta de casaments entre cosins segons.

Dels d’ Almoster, la majoria son cassos de persones que porten, l’un, Llevat de primer cognom i l’altre, de segon. O fins i tot, els dos de segon cognom.

Però n’ hi ha quatre on la parella duu, tots dos, Llevat de primer cognom, donant lloc per tant a famílies Llevat Llevat.

El primer cas es el de Joseph Llevat Voltas (El Moster , 1823- Almoster,1890, de Cal Fariner) i Maria Llevat Martorell (Les Borges, 1828- Almoster, 1871). La Maria havia nascut a Les Borges possiblement perque  era el poble on vivia i feia de pagès el seu pare, Pau Llevat Oller, primer amb la seva primera esposa, Magdalena Mariné, també de Les Borges, i desprès amb la segona, Rosa Martorell (1).

Aquesta parella, tots dos de la generació 10,  varen casar-se a Sant Miquel a Almoster el  5 de maig del 1849. Les seves branques s’havien separat set generacions abans, a la tercera generació: el marit prové d’en Joan Llevat Gomis i l’esposa del seu germà Miquel.

Del matrimoni del Joseph i la Maria varen néixer 10 fills, morint la mare possiblement a conseqüència del darrer part. Les tres primeres noies no varen arribar a sobreviure fins l’edat de formar família i  el quart i primogènit Josep Llevat Llevat es va casar el 1862 amb l’Antònia Garcia Gassull. Però el segon noi, en Miquel Llevat Llevat –no es podia dir d’una altra manera-  es va tornar a casar amb una Llevat, la Sebastianeta Llevat Aymamí. La Sebastianeta era filla del segon matrimoni d’en Pere Llevat Sugrañes (El Moster, 1822-1882) i la Sebastiana Aymamí Pàmies, de Vilaplana. De la resta de sis germans Llevat Llevat, només en varen viure la Maria –que es va casar amb el seu cunyat Josep Garcia Gassull-  i  el Manel –que ja hem dit que devia provocar la mort de la mare- i que no es altre que el rebesavi comú de les actuals famílies Aiguadé Llevat, Llevat Escoda, Llevat Montserrat, Colea Llevat, Virgili Llevat, Anguren Llevat i Llevat Atienza.

Per tant el segon cas, es el de Miquel Llevat Llevat (Almoster, 1860-?) i Sebastianeta Llevat Aymamí (Almoster, 1862- ?), casats a Almoster el 1882, el primer de juliol. En Miquel era pagès i va ser alcalde del poble. Es tracta de dues persones de les generacions 11, quines branques se separen també a la generació tercera, doncs ella ve d’en Joan Llevat Gomis i ell d’en Miquel, el germà que el seguía.

El tercer cas cal ubicar-lo en el temps entre els dos anteriors. En Joseph Llevat Ferré, de Cal Seminari, i de la generació 9 (El Moster, 1816-?) es va casar en primeres núpcies el 23 de desembre de 1850 amb Maria Llevat Ollé, de la generació 11 (El Moster, 1828 – Almoster, 1855).

La parella va tenir tres fills nomes, perque la mare va morir jove, el que va provocar que el pare es tornés a casar amb la Rosa Estivill i en tingués set mes. Els tres Llevat Llevat foren  la Josepha, en Joseph i en Lluís (mort al poc de néixer), dels quals no en tenim cap altre informació, tot i que és clar que els seus descendents, si en tingueren, ja no porten el cognom.

FullSizeRenderEl quart i darrer cas es el del Josep Llevat Gabaldà (Almoster, 1939) i la Carmeta Llevat Gassull (Almoster, 1940), pares del Gerard (Reus, 1967) i la Cristina (Reus, 1972) i tots dos de la generació 13. De fet es ben senzill, els seus pares eres cosins segons, doncs els seus avis paterns eren germans. Provenen de la branca Llevat Barril ( Miquel Llevat Barril, 1730-1776) i posteriorment de Cal Gayetano ( Gayetano Llevat Alberich; Moster 1772-1839), una família dedicada des de sempre a la pagesia. En Miquel Llevat Fort (Almoster 1840-1910) i la seva segona esposa, Concepció Català Fortuny, amb qui es va casar el 1869 a Sant Miquel, varen tenir cinc fills: En Josep (Almoster, 1870), el gran, pagès, pastor i carnisser, va ser l’avi de la Carmeta Llevat Gassull i dels seus germans Fèlix i Josep. El segon, Miquel (Almoster, 1872), era l’avi del seu marit, en Josep Llevat Gavaldà i de la seva germana Maria, amés de la Montserrat i la Maria Anglès Llevat. En Cisco va tenir 10 nets. Les dues petites foren nenes: la Rosa (Almoster, 1878), que es va casar amb en Josep Altés Fort el 1904, i la Cinta (Almoster, 1880), que va morir quan tenia cinc anys.

En Josep i la Carmeta es varen casar a Almoster el 2 de juliol de 1966, formant  -possiblement- la darrera família Llevat Llevat.

(1) Tot i així part dels seus fills dels dos matrimonis son nats a El Moster, però hi torna a haver una neta (Magdalena Llevat Fort) nascuda a Les Borges.

Act. 27-12-2016

Els Llevat de Badalona

La branca de Badalona es la més curta de totes les branques vives de la família.

Prové de la branca d’en Joan Llevat i Hierònima Gomis (segona generació) i del seu fill gran Joan Llevat Gomis casat amb Susagna. A continuació, el també fill seu gran, en Joan Llevat (El Moster, 1694) va contraure matrimoni amb Mariàngela Lleonart, de Cabra del Camp, el 1715, parella de la que consta un fill únic, Pere Llevat (El Moster, 1719-1795), casat amb Josepha Papiol, de Reus el 1745.

Els Llevat Papiol foren onze germans i molt coneguts al poble. Això es degut a que la pubilla, la Maria Antònia Llevat Papiol, es va casar al poble amb en Miquel de Porta, ciutadà honrat de Barcelona, el 1769, instal·lant-se al Moster. El desè fill, Joseph Llevat Papiol es casà a Sant Miquel amb Josepa Pàmies Garriga, de Castellvell, el 1787, però no es traslladaren de poble.

L’hereu fou el quart germà de catorze, en Pere Llevat Pàmies (El Moster, 1794- Almoster, 1869), casat el 1819 amb Paula Sugrañes. Tot i que va haver-hi un nen nascut el 1820 – Joseph– tot sembla indicar que l’hereu fou el segon – Pere (El Moster 1822 – Almoster, 1882) -, que va ser pare de nomes dos nens, Joseph i Joan, fills seus i de la seva esposa, Magdalena Cabré Saludes, quin pare era de Les Irles i quina mare era d’Alforja.

Ens interessa l’hereu, en Joseph Llevat Cabré (El Moster 1841- Almoster, 1894), pagès com tots els seus ancestres. En Joseph va prendre per esposa a Almoster, el mes de maig de 1859 a Maria Fort Rosselló, i tingueren un fill únic –Cosme– ja que el germà petit –Alejandro- morí al poc de néixer.

En Cosme tenia terres al poble, però es va casar amb una noia de Torredembarra, Josepha Cots. De la parella Llevat Cots vingueren sis nens: Alejandro Llevat Cots (nat el 1893 però mort abans de l’any); Jaume (nat el 1894 i traspassat el 1896); Magdalena (1895-1896); Dolors; Adelina (Almoster 1899 – Reus, abans de 1930) i l’hereu i darrer Miquel Llevat Cots.

El matrimoni, amb els fills supervivents, es traslladà a Reus cap el 1920. Encara al poble, la Dolors es va casar amb Josep Maria Papiol Artiga, el 1918, i en Miquel amb la Teresa Rovira, de Reus, l’any següent.

La vida urbana els va allunyar de les terres. La Pepita feia de peixatera prop del Campaneret de Reus, a la part alta del carrer Llovera, i la única filla  que va tenir, que va romandre soltera, era modista.

En canvi, en Miquel Llevat Cots, tot i ser l’hereu, va decidir anar més lluny. Ell i la seva dóna abandonaren els orígens i es traslladaren a la recerca d’una vida millor a Badalona, cap el 1932, on va fer de mecànic. Tenien llavors dos nens: la Pepita Llevat Rovira, nascuda el 1929 al déu anys del casament, i l’ Antoni, que ho va fer vint-i-dos mesos desprès.

La Pepita Llevat Rovira (Reus, 1829) i el seu germà Antoni (Reus, 1930) viuen a Badalona i no han tingut descendència. Es per aquest motiu que la branca de Badalona dels Llevat no ha de tenir, per aquest camí, continuïtat.

Act. 27-12-2016

Totes les fotos d’una jornada inoblidable / Todas las fotografias de una jornada inolvidable / All the pics of an inforgettable day!

134p_13TJ9960A

Més de 300 fotografies pujades a l’àlbum / más de 300 fotografías subidas al álbum / More than 300 pics already available!

Entreu a / Entrad en / Enter into

https://goo.gl/photos/a8ywHc5fxi3bnP149

i féu comentaris i identifiqueu-vos / haced comentarios y identificáos

 

La Festa dels Llevat del 19 de juny de 2016. Aqui trobareu el que n’han dit els mitjans de comunicació

Ser Tarragona, 16 de Juny de 2016
( a partir del minut 8:25 )

http://play.cadenaser.com/…/ser_tarragona_horacampdetarrag…/

RAC 1, programa de Toni Clapès VERSIÓ RAC1 «COSES MEVES» del 17 de Juny

(minut 1:21 a 8:53)

http://www.rac1.org/versio/categories/podcasts/

Diari de Tarragona dels dies 14 i 20 de Juny de 2016

13435552_1037184406367005_66881198151902721_n

13466063_1033762573375855_733691068946935733_n

La cervesa enverinada del Llevat del Mas d’en Pujol a Masricart

 
En Miquel Llevat Aymamí (generació 9), primogènit de la família, va marxar d’El Moster quan es va casar el 1820 amb la Rosa Torà, de Masricart, avui La Canonja, un barri de Tarragona. Ja hem explicat que els seus germans més petits son els que van marxar a Cuba i que tots plegats eren orfes de pare des de molt joves.
 
A Masricart va iniciar una nova vida i va tenir vuit fills, dels que en sobrevisqueren sis i se’n varen casar cinc . El sisè fill i l’únic noi es deia Miquel, com el pare, i es va quedar al poble en casar-se amb la Maria Bosch Pujol. La Maria era de l’Espluga de Francolí, però devia sovintejar Masricart, doncs el seu avi patern hi tenia un mas, el Mas d’en Pujol.
 
Els Llevat-Bosch es varen casar el 1866 i portaren al món a la Maria (que traspassà als 3 anys), en Miquel, la Teresa, la Magdalena, en Josep, la Maria Francisca, la Maria Teresa i la Francisca, tots ells nascuts entre 1867 i 1880. Sabem que cinc es casaren, entre ells el fill gran i hereu, que ho va fer el 1903 amb la Carme Olivé Guasch, de Riudecanyes.
 
mas d' en Pujol, la canonjaTambé es va casar la Teresa i ho va fer amb un veí d’Almoster, en Josep Fort Veciana, el que fa pensar que els lligams amb el poble de l’avi no es varen trencar del tot. Les seves filles Teresa (soltera) i Rosa Fort Llevat s’instal•laren posteriorment a Reus.
 
En Miquel, l’hereu, hem dit que s’havia casat el 1903 a l’església de la Mare de Déu de l’Esperança de Masricart . Un any més tard alguna cosa no devia anar del tot bé al matrimoni, perquè la seva dóna amb la que vivia al mas amb els pares, va intentar matar-lo posant-li sulfat de coure (un pesticida habitual en aquella època) en una cervesa, noticia que recollí la premsa de l’època. Ella i el seu còmplice, Pere Guinovart Montserrat, de la veïna Nulles, foren detinguts.
 
A la fotografia, el Mas d’en Pujol, tal i com està avui dia i es veu des de l’autopista A7 cinc-cents metres abans de la sortida La Canonja, direcció Tarragona.
Act. 27-12-2016