La historia de la familia Llevat de Cuba, desde su llegada a la isla, hacia 1800

 

Ya hace tiempo escribimos algunas entradas sobre los Llevat en Cuba. En febrero, mayo, junio y octubre de 2016. Ver, a este respecto,   https://familiallevat.com/la-familia-de-hilario-llevat-soto-de-isla-de-pinos-isla-de-la-juventud-cuba/ ,https://familiallevat.com/the-llevat-torra-family-from-cardenas-cuba-now-living-in-philadelphia-usa/https://familiallevat.com/narcisa-llevat-buscay-de-cuba-la-abeja-reina/ y https://familiallevat.com/juan-nestor-garcia-del-prado-llevat/ ).( ver nota al pié de esta entrada).

En todas ellas advertíamos que parte de la información provenía de la transmisión oral  a lo largo de las distintas generaciones. Algunas de las personas consultadas nos hablaron de dos hermanos catalanes, llegados de España, que eran pescadores. Otras fuentes nos decían que sabían que sus ancestros habían hecho fortuna con el tráfico de esclavos. Finalmente, alguien nos habló de otros españoles llegados más tarde, hacia  final del siglo XIX. Incluso nosotros mismos, cotejando estas informaciones y los datos disponibles, nos habíamos atrevido a hacer una hipótesis sobre los únicos dos hermanos Llevat de Almoster que hubieran podido (por fechas y por falta de información de sus descendientes) haber ido a Cuba: eran los hermanos Antón y Pere Llevat Aymamí, nacidos en El Moster  en 1800 y 1802.

Hoy sabemos que esta hipótesis era aventurada y falsa, por lo que pedimos disculpas. Gracias al trabajo de investigación que hemos desarrollado conjuntamente con la familia cubana, ya podemos reconstruir todo el árbol genealógico de la familia Llevat en Cuba desde la salida de Cataluña. Este trabajo  no habría sido posible sin la ayuda de la genealogista cubana Carmen del Castillo. Carmen, personalmente y a través de su red de colaboradores en la isla, ha ido localizando los documentos existentes en los registros eclesiásticos y civiles que han permitido verificar, sin dudas, las relaciones de parentesco entre unos y otros.

El miembro de la familia Llevat que viajó a Cuba y se instaló allí, fue Antonio Llevat Asbert, de Barcelona. Antonio era uno de los seis hermanos conocidos y nacidos todos en Barcelona, pertenecientes a la generación 8. El mayor sería Lluís, tejedor de lino, nacido alrededor de 1750; el segundo Joseph Francesc (1753), “semoler”, es decir fabricante de pastas de sémola y derivados del trigo; el tercero , Joseph, que se dedicaba al transporte de mercancía traída por los barcos a la ciudad; el cuarto Salvador, elaboraba albardas y aparejos para caballerías; había al menos una hermana, María Anna Gertrudis Gerònima Llebat Asbert, nacida en 1772 y finalmente sabemos de Antonio, que parece ser que podría ser el hermano pequeño.

El padre de los Llevat Asbert – de la generación 7- era hijo único y se llamaba Juan Llevat Recolons. Se dedicaba  al tejido de lino y algodón, ocupación muy común en la Barcelona de mediados del siglo XVIII. Debía tener relación con las colonias americanas, por cuánto hemos encontrado un expediente abierto en  1754 en el Real Patrimonio (Aduana) solicitando franquicia de derechos para importar ”algodón y lino forasteros”.

El abuelo – de la generación 6- de los Llevat Asbert era Joan Salvador Lluis Llevat Carabén, hortelano, que vivía, como gran parte de su familia y numerosos hermanos, extramuros de Barcelona, frente a la puerta de la muralla de Santa Madrona, junto al mar (ver https://familiallevat.com/on-vivien-els-llevat-de-barcelona-abans-de-lenderroc-de-la-muralla-1650-1850/ ). La llegada de la familia Llevat desde El Moster a Barcelona puede consultarse en https://familiallevat.com/larribada-dels-llevat-a-barcelona-una-hipotesi-versemblant-sobre-les-generacions-tercera-quarta-i-cinquena/ .

Si volvemos a Antonio Llevat Asbert, hemos localizado en Cuba las partidas de nacimiento y datos de sus hijos, que podrían ser los dos pescadores a los que se refiere la tradición oral. El primero fue José Antonio Llevat Bescoy, que nació en San Pedro de Batabanó, Quivican, el 16 de  julio de 1804. El segundo, Francisco Llevat Buscay, en La Habana extramuros, bautizado en Ntra. Sra. Guadalupe, sin fecha conocida.

Los documentos hacen referencia, de manera inequívoca, a sus padres: Antonio Llevat Asbert, de Barcelona, y Maria del Rosario Buscay Ortiz, de La Habana, donde posiblemente se casaron y vivían en aquél momento. Como eso debió ocurrir hacia el fin del siglo XVIII, desafortunadamente  la documentación no es consultable en el Arzobispado de La Habana, aunque es posible que se encuentre en sus archivos no accesibles.

Hay que pensar, por tanto, que Antonio debió embarcarse hacia finales de los años 1790. Llegaría a La Habana, donde conocería a Rosario y se casaría con ella. No podemos saber a lo que se dedicaba.

Quivicán, donde se bautizó el hijo mayor, José Antonio, queda al sudoeste de La Habana y es uno de los nueve municipios más antiguos de Cuba. En sus inicios, en el siglo XVIII,  su desarrollo económico se sustentó en la ganadería y sus derivados junto a una diversificada agricultura de subsistencia. En torno a la primitiva hacienda junto al camino real que daba a la costa sur; fueron asentándose monteros, jornaleros, capataces, artesanos, comerciantes, entre otros, constituyendo así el primitivo asentamiento que hoy es Quivicán.

La Iglesia de Nuestra Señora de Guadalupe, donde se bautizó el segundo hijo, Francisco, en La Habana, se había construido  durante la segunda década del siglo XVIII en una «ermita de paja» no muy distante de la Muralla, en las proximidades de la llamada Puerta de Tierra, al oeste de la ciudad. Fue destruida en la guerra de los siete años, en 1762 y reconstruida en 1814. Ello nos lleva a suponer que el nacimiento de Francisco se debió producir a partir de esa fecha.

Las ramas de José Antonio y de Francisco dan lugar a dos familias con trayectorias completamente distintas y aparentemente sin relación entre sí.

LA FAMÍLIA DE JOSE ANTONIO LLEVAT BUSCAY (GENERACIÓN 9).

Hay que tener en cuenta que la colonización efectiva de la Isla de Pinos había comenzado en 1830, cuando se denominó Colonia de la Reina Amalia, en obsequio a la tercera esposa de Fernando VII. Al núcleo poblado se le dio el nombre de Nueva Gerona, en recuerdo de la defensa que de aquella ciudad catalana había hecho el capitán general Vives en la guerra de Independencia Española. La iglesia se edificó en 1847 junto con dos edificios para servicios públicos. Es en ese contexto en el que se produce la llegada de José Antonio, que no es de extrañar, se debió casar –ignoramos en qué circunstancias- con una chica local de origen desconocido. A su esposa Teresa de Jesús se le adjudicó, con posterioridad a la boda, el apellido Lugo, que es el que figura en las partidas de nacimiento de todos sus hijos. En 1864 el censo de la isla era de más de dos mil personas, a comparar con las menos de 300 de treinta años antes.

José Antonio se trasladó a la Isla de Pinos, que estaba en aquél momento en plena colonización y donde el gobierno español ofrecía excelentes condiciones y tierras a los nuevos colonos. Allí se casó con una india o indígena (esto coincide con la tradición oral), de padres desconocidos, a la que se puso -como hemos dicho- el nombre de Teresa de Jesús, el 16 de mayo de 1853. Hay quien dice era india o gitana, lo cual es muy extraño porque en el occidente de Cuba para el 1800 ya no quedaban nativos. Existe la posibilidad de que viniera del Oriente, dónde tampoco existían  nativos puros sino que ya estaban muy mezclados con africanos y españoles. Hilario Llevat Soto, su bisnieto y abuelo de la actual familia Llevat Soy, contaba a sus nietos que en el sur de la isla de Pinos había muchos «caimaneros», que venían de las Islas Caimán. Es un misterio quien sería esta mujer cuyos hijos, como segundo apellido, tomaron el de Lugo, según consta, como veremos, en las correspondientes partidas de nacimiento.

Dice la tradición familiar que José Antonio Llevat se dedicaba al tráfico de esclavos. En cualquier caso en poco tiempo él y su familia amasaron una buena fortuna.

Dicho esto, es procedente subrayar que aparentemente el matrimonio de José Antonio con Teresa se produjo con posterioridad al parto de los primeros hijos. Al menos de dos de ellos. Existe una partida de nacimiento de María de Jesús Eloísa Llevat Lugo de fecha 17 de junio de 1942 y una partida de defunción de Narcisa Llevat Lugo de 1936 con 94 años, lo que implica que debió nacer en 1841. Del resto de los hermanos, Francisco, Eustaquio, Basilio, Beatriz y Anacleta Maria de las Mercedes Llevat Lugo no ha sido posible identificar documentación alguna, aunque parece que nacieron en Santa Fe, en el centro de la isla. Hay que tener en cuenta que hemos encontrado en algunos casos matrimonios con lo que hoy serían menores de edad (de hasta trece años) lo que puede ser cierto o simplemente significar que los registros contienen errores o las transcripciones tienen fechas  equivocadas.

LA FAMILIA DE NARCISA LLEVAT LUGO (GENERACIÓN 10).

En otra entrada dedicamos espacio suficiente a Narcisa Llevat Lugo, que nunca adoptó el  segundo apellido añadido a su madre, y que siempre mantuvo el de su abuela, Buscay. Posiblemente porque nació mucho antes del matrimonio de sus padres. Y así todos la conocieron durante su interesante vida como Narcisa Llevat Buscay (ver https://familiallevat.com/narcisa-llevat-buscay-de-cuba-la-abeja-reina/ ). Desde la perspectiva que nos da la información disponible, puede ser que Narcisa fuera la mayor de los hermanos, lo que explicaría su papel en el liderazgo familiar. También es de destacar su voluntad, ejecutada múltiples veces, de casar a los primos y nietos entre sí, hasta el extremo (no confirmado pero muy posible) de que parece haber un matrimonio de una de sus hijas con uno de sus nietos.

LA FAMILIA DE FRANCISCO LLEVAT LUGO (GENERACIÓN 10).

Francisco, posiblemente el hermano que le seguía en orden y al que bautizaron con el nombre de su tío, se casó con Dolores Blanco en la isla y tuvo seis hijos en la generación 11, a partir de 1879:

  • Basilio Antonio Llevat Blanco (1879), no tuvo descendencia;
  • Cecilio Llevat Blanco (1871) se casó en 1910 con Patrocinia Cesárea Soto. Sus hijos, de la generación 12, a su vez, fueron :
    • Amador Antonio Hilario Llevat Soto, casado en 1940 con Maria Amelia Torres, padre de la actual familia Llevat Torres y abuelos de los Llevat Escudero y Llevat Soy;
    • Natalia Sabina Llevat Soto, casada el 1942 con su primo segundo Julio Garcia del Prado Soto. Tuvieron al menos un hijo, Efrén García Llevat;
    • Adelaida Florentina María Llevat Soto (1920) casada en el mismo día de 1942 y en la misma iglesia de Nueva Gerona con su primo segundo Amado Licourt Diaz. Sus seis hijos son la actual familia Licourt Llevat, de Isla de Juventud y La Habana;
    • Pedro Salvador Celestino Arnaldo Llevat Soto (1929) del que no se conoce descendencia.
  • Juan de Mata Llevat Blanco, que se casó en 1905 con su prima Eduarda Licourt Llevat (hija de la hermana de su padre). Tuvieron cuatro hijas en la generación 12 entre 1917 y 1925, Amelia, Celestina, María Amalia y Florinda, ésta casada con su primo segundo Roberto Ramón García del Prado Soto en 1943;
  • Caridad Paula Concepción Llevat Blanco, casada en Isla de Pinos en 1910 con José Liborio Blanco, sin más datos;
  • Pedro Higinio Llevat Blanco, casado en 1908 con Francisca Herminia Soto Hernández. Sus hijos, de la doceava generación, nacidos entre 1919 y 1936, fueron:
    • María José Julia Llevat Soto, sin datos;
    • Blancanieves Llevat Soto, casada con Ezequiel González González, padres de los cinco hermanos González Llevat;
    • Domingo Heriberto Llevat Soto, casado con Esther Blanco Soto, padres de Maria del Carmen y Heriberto Llevat Blanco y abuelos de los hermanos Daily y Daiko;
    • Cusa (Emilia) Llevat Soto, casada con Delfín Martínez, padres de los tres hermanos Martínez Llevat;
    • Severino Amable Llevat Soto, sin más datos;
    • Gregorio Llevat Soto, sin más datos;
    • Rodobaldo José Llevat Soto, casado con Reyna Matilde Blanco Amador, padres de los tres hermanos Llevat Blanco y abuelos de los Llevat Hernández, Llevat Madrazo y Llevat Moreno;
  • Pedro Feminiano Nolasco Llevat Blanco, casado -siempre en Isla de Pinos- en 1910 con Ofelia Soto Pantoja. Tuvieron siete hijos en la generación 12, del matrimonio entre 1910 y mediados la década 1920:
    • María Mercedes Llevat Soto, casada con Arsenio Pantoja Carrillo. Sus hijos son los hermanos Pantoja Llevat. Y sus nietos los tres hermanos Llevat Goldstrom, puesto que el cuarto de los hermanos, Aralio, al trasladarse a Florida se registró como Aralio P. Llevat, por lo que transmitió el apellido a sus hijos y a parte de sus nietos norteamericanos;
    • Wifredo Llevat Soto, casado con Adelina Pantoja González, padres de los cinco hermanos Llevat Pantoja y abuelos de los Llevat Sánchez, Licourt Llevat, Rosales Llevat, Enriquez Llevat, Llevat Rodríguez y Guerrero Llevat, parte de ellos viviendo con sus familias en Estados Unidos;
    • Reina Magalis Llevat Soto, casada con Eduardo Galañena, padre de los ocho hermanos Galañena Llevat (ver: https://familiallevat.com/angel-alberto-galanena-llevat-cuba-1956-angola-1975/ );
    • María Margarita Llevat Soto, sin datos;
    • Baebina Minerva Llevat Soto, casada en 1939 con Juan Santiago Fernández Piñero, padres de los hermanos Fernández Llevat, ubicados mayoritariamente en Estados Unidos;
    • Magdalena Llevat Soto, casada con Máximo Piñero, padres de los cuatro hermanos Piñero Llevat, de los cuales también dos en Estados Unidos;;
    • Rigoberto Llevat Soto, sin más datos.

LA FAMILIA DE EUSTAQUIO LLEVAT LUGO (GENERACIÓN 10).

Eustaquio Llevat Lugo nació en Santa Fe, posiblemente en la hacienda a la que se hace referencia en la entrada que habla de su hermana Narcisa. Se casó con Petronila Gutiérrez Peláez hacia 1870 y tuvo con ella dos hijos de la onceava generación muy separados en el tiempo: Victoriano, en 1875, y Antonio en 1898. La sobrina segunda del primero y nieta del segundo, Anita Soto Llevat (generación 13) nos había comunicado que en la familia se decía que ambos habían llegado de España. Hemos podido comprobar que no es así, que forman parte de la abundante descendencia que José Antonio Llevat Bescoy y Teresa de Jesús (Lugo) trajeron a  la isla.

  • Victoriano Llevat Gutiérrez nació en La Habana en 1875 y se casó con Serafina Guillermina Garcia Rodriguez en Nueva Gerona en 1910. Tuvieron cuatro hijos, Herminio Ramón, José Ismael, Valentina, Cecilia Victorina y Héctor Brígido. Sus nietos son los Llevat Pantoja, Llevat Hernández y Hernández Llevat, repartidos entre la Isla de Pinos, La Habana, Boyeros y Miami;
  • Antonio Llevat Gutiérrez nació en Santa Fe en 1898 y se casó en 1942 con Enriqueta Carrillo Blanco. Sus tres hijos son Humberto Nicolás, Valentina y Rafael, con trece nietos y varios bisnietos.

LA FAMILIA DE BASILIO, DE BEATRIZ Y DE ANACLETA LLEVAT LUGO (GENERACIÓN 10).

De Basilio y de Beatriz no se dispone de información, sea porque fallecieron jóvenes o porque no tuvieron descendencia. De Anacleta, sabemos que se casó con Bruno Licourt en 1862 y que tuvo cinco hijos en la generación 11: María Salomé del Carmen, Domingo, Aurora, Eusebio, Manuel y Eduarda.

Como hemos ya citado, Eduarda se casó con su primo Juan Llevat Blanco y su nieto – hijo de Eusebio y su esposa Amalia Díaz Amador-  lo hizo con su prima segunda Adela Patrocinia Llevat Soto.

LA FAMÍLIA DE FRANCISCO  LLEVAT BUSCAY (GENERACIÓN 9).

Francisco, el segundo y último hijo del catalán  Antonio Llevat AsbertMaría del Rosario Buscay Ortiz, nacido en La Habana, nunca abandonó la isla grande, y por tanto siguió un camino absolutamente distinto del de su hermano.

Hemos localizado su matrimonio en San Juan de los Remedios, el  31 de octubre de 1837. San Juan de los Remedios, donde se casó con María del Carmen de Rojas, está en la provincia de Villa Clara, al Norte de la isla y a más de 300 km al este de La Habana. En 1837 debía ser un municipio básicamente tabaquero, antes de la llegada de la caña.

La pareja se instaló allí y ella dio a luz a siete niños, Felipe de Jesús (1843), Manuel María, Buenaventura del Rosario, Domingo, Justo Antonio Ysabel, María Manuela Florentina y Merced Florentina, éstas últimas mellizas nacidas en 1851.

Sólo ha sido posible seguir la traza del cuarto hijo de la décima generación, Domingo. Se casó con María Victoria Santana, de Cárdena, y se trasladó a la población de su esposa, mucho más cercana a La Habana, en la provincia de Matanzas y a pocos kilómetros de Varadero.

En Cárdenas nacieron cuatro hijas y un hijo: María del Carmen Nemesia, Merced, María Clotilde y José Llevat Santana, en la generación 11. Éste se casó con Aracelia Torres el 2 de abril de 1900. Sus hijos fueron los tres hermanos de la generación 12, José Eulogio, Marcos Evangelista Herminio y Ángel Fermín Llevat Torres.

Del primero y el último no tenemos noticias. De Marcos descienden sus hijos Herminio (fallecido en 2015) y Francisco y sus nietos y bisnietos de Estados Unidos (ver https://familiallevat.com/the-llevat-branch-from-cardenas ).

Desde 1800 hasta hoy, en Cuba y USA han nacido 254 miembros de la familia, un 10,8% del total de los miembros identificados en todo el mundo de la familia Llevat desde 1550.

AGRADECIMIENTOS.

Conseguir toda esta información no habría sido posible sin el trabajo de búsqueda que han realizado en los libros conservados la  Secretaria de la Iglesia Católica de San Nicolás de Bari en Nueva Gerona, Susel, y su hija. Sin la ayuda de Eloy, Mabel, Maité no habríamos contactado con Iosvany Llevat Escudero, que ha tenido la paciencia de ayudar a Susel a pasarnos la información desde su ordenador. Del mismo modo, si su padre y su tío, Eddy y Eloy, no hubieran  conservado las notas que les dejó su padre Hilario Llevat Soto sobre la historia de la familia, habría sido imposible llegar a compilar todos los datos. María del Carmen y Heriberto Llevat Blanco han intentado buscar en los registros civiles de Nueva Gerona y nos han transferido toda la información que guardaban en su memoria y Dayko y Daily nos han mantenido en contacto con ellos. Los datos de los portales genealógicos nos han acercado a la familia Llevat Golstrom y Mayrim y Yania Llevat nos han transmitido lo que su tío y abuelo Rafael Llevat Carrillo les había contado. Yudid Rives Llevat, Pedro y Ernesto Llevat Hernández, Yamila Guerrero Llevat, Mayrim Llevat Rodríguez, Yania Carrera Llevat y Nancy Llevat Menocal, localizados a través de sus cuentas de facebook, han tenido la paciencia de preguntar a sus padres, tíos y familiares y aportar muchos datos. Lo mismo que Héctor Llevat, el policía de la familia, desde Miami. Anita Soto Llevat ha estado intentando encajar sus recuerdos familiares con el Registro Civil de Nueva Gerona, para aclarar el origen de sus abuelos, que han resultado ser cubanos y no catalanes como creía.  Por último, Gladys Llevat y su padre Francisco nos han permitido llegar a reconstruir toda la rama Llevat de Cárdenas y a verificar que eran dos hermanos pescadores, aunque no catalanes, sino cubanos, los que conformaron la primera generación local. Y desde luego, a Carmen del Castillo (yumurigen@gmail.com), la experta en genealogía cubana que desde la isla nos ha facilitado mucha información de los registros civiles y eclesiásticos.

No hay palabras para agradecer la paciencia, el esfuerzo, la confianza y la alegría que este trabajo nos ha producido a todos. Muchas gracias de todo corazón.

NOTA

Las entradas obsoletas publicadas con anterioridad a ésta han sido eliminadas de la página web www.familiallevat.com .

Actualizado / Updated 17-2-2018

On vivien els Llevat de Barcelona abans de l’enderroc de la muralla (1650-1850)

Hem parlat altres cops dels Llevat de Barcelona. Aquesta entrada pretén recollir gràficament la historia dels Llevat a la ciutat comtal des de 1650 fins a l’ enderroc de les muralles.

Ja sabem (veure https://familiallevat.com/larribada-dels-llevat-a-barcelona…/) que el primer Llevat devia arribar cap el 1620 i que era de la generació tercera.

És impossible traçar la seva ubicació a Barcelona. De fet, nomès tenim registres a partir de la generació dels seus néts, la cinquena.

En el mapa es veu que la parroquia de tots ells va ser sempre l’esglèsia de Sant Just i Pastor i que els seus habitatges eren fóra muralla, als Horts de Sant Beltran, però també dins la ciutat amurallada del cantó del Portal Nou, al Nord de Santa Caterina, i del cantó del s Portals de Sant Antoni i de Sant Pau.

Els Llevat de Barcelona eren pagesos i hortolans. Tot i així, ja en la cinquena generació hi havia un escudeller, al carrer dels Còdols. Un dels primers teixidors de lli va ser cap el 1716 en Francesc Casamitjana, marit de la Eulària Llevat, de la generació sisena. A la setena, en Joan Llevat Recolons era també teixidor el 1714 i importava cotó de l’ estranger. A la vuitena generació, el seguí el seu fill hereu Lluís, mentre el altres germans feien de semoler (Josep Francesch); distribuía mercadería portada pels vaixells al port, possiblement fent de carreter (Francesc Joseph); o de baster (Salvador). Apareix el 1817 el primer jornaler (Olegari Llevat Calvillera), mentre la seva germana Maria era revenedora al passeig del Born, tots dos de la vuitena generació. Ja a la novena hi havia un paleta (Josep Llevat Pumpido), un altre carreter (el seu cunyat Joan Manner), un semoler i «maestro de primera educación» (Jayme Llevat, tenia l’escola a casa seva, al carrer Filateres), un pastisser (Antonio Llevat, al carrer de Sant Pere més baix)… –possiblement- un metge! (Lluis «Llabat»).

Com sabem, cap de les branques d’aquesta familia de Barcelona ha arribat als nostres dies. En canvi, cap el 1829 es casaven a la Catedral de Barcelona i s’ instal.laven a la ciutat en Joan Antón Llevat Roselló amb l’ Antònia Vives, ell del Moster i ella de Valls. Però això es ja una altra història.

2.342 Llevat en 16 generacions (1550 apr-2017)

La tasca de construir i actualitzar l’arbre genealògic de la família Llevat està ja pràcticament enllestida. Des que es va presentar la primera versió el juny de 2016, hem seguit treballant pera completar i millorar la informació, corregir errades i ampliar les branques de la família que eren incompletes.
Ara ja podem dir que hi som tots, o quasi tots. Si mirem enrere, des de que en Miquel Llevat va ser batejat al Moster cap el 1550, els Llevat (i Llavat) localitzats son 2342, en 16 generacions. La gràfica adjunta permet veure l’evolució del nombre de membres per generació. Les generacions més nombroses son la 10 i la 11, que abasten –aproximadament- els nascuts entre 1805 i 1880. Coincideixen amb el pic de la natalitat i la major dispersió geogràfica: Barcelona, Almoster, Castellvell, La Selva, Reus, Arenys, Riudecols, Montbrió, La Canonja, Isla de Pinos y Mayagüez.
En pocs dies penjarem a la plana web la versió actualitzada de l’arbre genealògic i us ho farem saber…
————————————–
La tarea de construir y actualizar el árbol genealógico de la familia Llevat está ya prácticamente terminada. Desde que se presentó la primera versión en junio de 2016, hemos seguido trabajando pera completar y mejorar la información, corregir errores y ampliar las ramas de la familia que estaban incompletas.
Ahora ya podemos decir que estamos todos, o casi todos. Si miramos atrás, desde que Miquel Llevat fue bautizado en El Moster hacia el 1550, los Llevat (y Llavat) localizados son 2.342, en 16 generaciones. El gráfico adjunto permite ver la evolución del número de miembros por generación. Las generaciones más numerosas son la 10 y la 11, que abarcan -aproximadamente- los nacidos entre 1805 y 1880. Coinciden con el pico de la natalidad y la mayor dispersión geográfica: Barcelona, Almoster, Castellvell, La Selva, Reus, Montbrió, La Canonja, Arenys, Riudecols, Isla de Pinos y Mayagüez.
En pocos días colgaremos en la página web la versión actualizada del árbol genealógico y lo comunicaremos …
—————————————–
The task of building and updating the genealogical tree of the Llevat family is already practically completed. Since the first version that was presented in June 2016, we have continued to work to update and improve the information, correct mistakes and extend the branches of the family where information was missing at that time.
Now we can say that almost all the Llevat family membres are in the new family tree. If we look back, since Miquel Llevat was baptized in Moster in 1550, the Llevat (and Llavat) identified are 2342 indiiduals, in 16 generations. The attached graph allows you to see the evolution of the number of members per generation. The most numerous generations are 10th and 11th, including – approximately – those born between 1805 and 1880. That period is the one with the peak of the birth rate and the greatest geographical dispersion: Barcelona, Almoster, Castellvell, La Selva, Reus, Arenys, Riudecols ,Montbrió, La Canonja, Isla de Pinos and Mayagüez.
In a few days we will upload to the website the updated version of the genealogical tree and we will let you know …
——————————————-
La tâche de mise à jour de l’arbre généalogique de la famille Llevat est déjà pratiquement achevée. Depuis que la première version qui a été présentée en juin 2016, nous avons continué à travailler pour compléter et améliorer l’information, corriger les erreurs et étendre les branches de la famille qui étaient incomplètes.
Maintenant, nous pouvons dire que nous y sommes tous, ou presque tous. Si nous regardons en arrière, dés que Miquel Llevat a été baptisé à El Moster en 1550, les Llevat (et les Llavat) identifiés sont 2342, appartenant à 16 générations. Le graphique ci-joint vous permet de voir l’évolution du nombre de membres par génération. Les générations les plus nombreuses sont les 10ème et 11ème, qui s’étendent approximativement entre 1805 et 1880, dates de naissance. Elles coïncident avec le pic de la naissance et la plus grande dispersion géographique: Barcelone, Almoster, Castellvell, La Selva, Reus, Arenys, Riudecols, Montbrió, la Canonja, Isla de Pinos et Mayagüez.
Dans quelques jours, nous mettrons en ligne sur la page web la version mise à jour de l’arbre généalogique et nous vous le ferons savoir …

Actualitzat / Updated 8-11-2017

Los Llevat de Bonansa que no son Llevat

 

La «Causa General Instruida por el Ministerio Fiscal sobre la dominación roja en España», conocida abreviadamente como la Causa General (CG), fue un extenso proceso de investigación impulsado por el ministro de Justicia franquista, Eduardo Aunós, tras la Guerra Civil (Decreto del 26 de abril de 1940) con el objeto, según su preámbulo, de instruir «los hechos delictivos cometidos en todo el territorio nacional durante la dominación roja». Varios autores han expresados dudas sobre la objetividad del proceso, que ha sido encuadrado dentro de la propaganda franquista,pero que tiene valor como fuente bibliográfica.

La Causa General recopiló información sobre las circunstancias y detalles no solamente de abusos y crímenes contra personas y bienes cometidos durante la contienda en la zona republicana, sino todo tipo de acciones emprendidas por las autoridades, fuerzas armadas y de seguridad y partidarios de los gobiernos republicanos y de izquierdas desde la instauración de la Segunda República en 1931.

La información registrada por la Causa General, cuya recopilación duró prácticamente hasta los años sesenta,llevó a la apertura de numerosos procesos judiciales posteriores en contra de los que eran considerados responsables de los hechos investigados, hasta la promulgación por el gobierno de Francisco Franco en 1969 del Decreto-Ley 10/1969, por el que prescribían todos los delitos cometidos antes de 1 de abril de 1939.

La Causa General acumuló una enorme documentación que es conservada desde 1980 en el Archivo Histórico Nacional de España, en Madrid, cuando se recibieron procedentes de la Fiscalia General del Estado cerca de 4000 cajas, que guardaban documentos correspondientes a la «Causa General».

Posteriormente, al crearse el Archivo Nacional de la Memoria Histórica, se trasladaron a Salamanca.
Entre la documentación, aparece en el legajo 523 la carpeta 397 que contiene una lista heterogénea de los componentes de los Consejos Municipales de lo que era la zona republicana en 1937. En ella hay municipios desordenados de Aragón principalmente. Entre ellos, el municipio de Bonansa, en el linde con Catalunya a sólo 10 km de Pont de Suert.

Según Pascual Madoz y su diccionario geográfico (1846-1850) Bonansa -a 18 leguas de Huesca- tenía a mediados dels siglo XIX 30 casas y una iglesia servida por un cura, estando habitada por 60 almas . Actualmente tiene censados unos 80 habitantes, por lo que es de suponer que durante la Guerra Civil su población sería del mismo orden.

En la Causa General figura, como hemos dicho, la composición de su Consejo Municipal en 1937. Entre los siete miembros, hay cuatro de UGT, dos de Izquierda Republicana (el partido de Azaña) y un independiente. Estos tres últimos son Llevat: Agustín Llevat Tolo, José Cereza Llevat y Joaquín Sancernit Llevat.

Gracias a la colaboración del Ayuntamiento de Bonansa (Huesca), que ha rebuscado es sus legajos del Registro Civil, ahora sabemos que los Llevat que allí vivían en el siglo pasado eran Llevot, y procedían de Betesa, en la misma comarca.

Gracias al Secretario del Ayuntamiento de Bonansa, a su equipo y al alcalde Marcelino Iglesias Jr, por su colaboración.

 

Jaime Puig Llevat era Jaime Puig Llevadot

La Vanguardia del mes de març de 1916 parla de la candidatura de Jaime Puig Llevat a les eleccions pel districte de Gandesa.

Segons indica Manel Güell Junkert, l’arxiver de la Diputació de Tarragona, Jaume Puig nasqué a les 17 hores del 27 de maig de 1873, a Vimbodí, i fou batejat l’endemà a la parroquial de San Salvador. El seu pare era Jaume Puig Vallverdú, pagès (fill d’Antoni Puig i Paula Vallverdú), i la mare, Paula (filla de Ramon i Maria Banqué).

A les actes del ple de la Diputació consta que era republicà unitari del districte de Montblanc, resident a Vimbodí, i que va ser nomenat diputat el 27 d’abril de 1905 i fou reelegit, la següent legislatura no l’altre (cada legislatura era de dos anys) el 24 d’abril de 1907. Per tant ni el 1916 ni a Gandesa.

S’integrà a la Comissió de Beneficència i a la Comissió Estadística de Treball (1905-1906) i a la Junta Provincial de Camins Veïnals (1907-1908). Alhora, el Cens Electoral de 1904 ens indica que estava domiciliat al carrer Major i que era pagès.

L’única falla es que, també, les actes dels plens de la Diputació ens revelen que no es deia Jaume Puig Llevat, sino Llevadot…

Gràcies a Manuel Güell i a la seva tasca.

Els Llavat de Tortosa: els vaquers de la familia Llevat

La branca Llavat (abans Llevat) de Tortosa es una de les més àmplies de la família, doncs el 2017 es composa de 41 membres, 20 Llavat de primer cognom i 21 de segon, que viuen a Tortosa, Barcelona, Sant Cugat, Mojácar, Atenes, Hamburg, Freiburg (i.B.) i Kassel.

Els Llavat de Tortosa venen d’ Almoster, com no podia ser  d’altra manera. En Joaquim Llevat Fort (generació 10) havia nascut a Almoster el 1850 essent el setè en una família de vuit germans de Cal Gaietano. Als 23 anys, quan era fuster, s’hi va casar amb una pubilla d’ El Morell, la Rosa Torres i Sendra. La parella s’instal·là al Morell on tingueren dos fills: en Josep (1875) i el Manuel (1891), i entre ells una filla, la Rosa, que fou monja de clausura.

Feien de  pastors. En Josep i el seu pare Joaquim tenien bestiar i una carnisseria al Morell. En Manuel era setze anys més jove.

Però, segons s’explica per tradició oral, coincidí que en aquella època es construïa la línea del ferrocarril dels directes de Madrid, de Roda a Reus. Per alguna raó, els qui construïen la línia (entre d’ells un altre Llevat: el contractista Bonaventura Baceda Llevat, de La Selva), tenien interessos en un altre negoci de carn i aprofitaren la seva influencia per a fer plegar als pastor pare Joaquim Llevat Fort i fill Josep Llevat Torres. Ambdós,  –seguint la recomanació d’un bon client- agafaren la família i marxaren cap al sud, a Tortosa, on els havien promès un hort on fer d’arrendadors, l’hort d’en Passanau (a Ferreries, a l’altra banda de l’Ebre). Sabem que el primer fill  d’en Josep Llevat Torres i la Matilde –de nom Josep, que va morir als 19 anys de tuberculosi- havia nascut al Morell el 1904 i que el segon – Agustín– ja va néixer el 1906 a Tortosa, per tant el viatge es devia fer en aquest interval.

Allà a Tortosa va arribar en Josep Llevat Torres, quan tenia 30 anys, amb la seva dona Matilde Ferran, el nen Josep acabat de néixer, els seus pares, en Joaquim (que en tenia 55) i la Rosa, així com el seu germà molt més jove, Manuel (de 14 anys). Quan va poder estalviar, fa reprendre el seu ofici   i  va fer de vaquer, no sense dificultats.  La seva figura devia ser la d’una persona hàbil i intel.ligent amés de  treballador, doncs no es difícil seguir la seva trajectòria a través de la premsa local de l’ època, ja que sovint parlen d’ ell els periòdics tortosins “El Restaurador”,  el “Correo de Tortosa” i l’“Heraldo” .

El 1913 va morir el seu pare, Joaquim Llavat Fort (en realitat Llevat), que era el propietari formal de la vaqueria Passanau. El 1918 el seu fill gran Josep Llavat Ferran destacava pel seu bon comportament com estudiant al “Colegio de San Pedro Apóstol “ de los “Hermanos de las Escuelas Cristianas”, i quan va morir jove, el 1923, va ser objecte d’un homenatge pels seus companys de la “Congregación de Maria Inmaculada y del Beato Gil de Frederich”, que li portaren el viàtic i la extremaunció al llit de mort.  En Josep era un gran aficionat al billar, que era el seu entreteniment preferit, ja que les seves condicions físiques no li permetien fer esport.

El mateix any 1923 un anunci destacat recomanava la llet de vaca “procedente de la granja Morell” (era el nom comercial) “que se ordeña a la vista del público tres veces al dia y se reparte a domicilio en coche”. El 1924 els diaris es feien ressó de la mala salut de Matilde Ferran, “esposa del industrial y buen amigo José Llavat”.., fins i tot fent esment a que “el carro del acreditado lechero José Llavat se nota a faltar de nuestras calles porque está en reparación”. Era una tartana que es va fer construir expressament i que diàriament recollia la llet de les tres botigues que hi tenia a la ciutat.

Tot i així,  per tres vegades, el mateix diari recollia, en aquelles dates, fets administratius relatius al negoci i encara que sempre es tractava de la mateixa persona i de la mateixa vaqueria (emplaçada al carrer Sant Roc, 30), quan el diari hi feia referència per raons oficials el tractava, diferencialment, com José Llevat i no Llavat.

El 1926 el seu tercer fill Manuel Llevat Ferran,  rebia el “Banderín de los lobatos exploradores de España”, superat l’examen quan tenia 12 anys, en presència de les autoritats de l’època. I el 1935 els diaris es lamenten de que José Llavat Torres ha caigut malalt, malaltia que el feria traspassar poc després. En la mateixa època un  dels seus fills jugava a futbol amb l’equip de la Peña Cervantes (en Joaquin),on era conegut con Llevat (amb e).

Tot plegat demostra que José Llavat Torres era una figura rellevant a la Tortosa dels trenta primers anys del segle XX i ho corrobora el fet de que poc  a poc va esdevenir un gran propietari ramader, ofici que va transmetre als seus fills:  Josep (1904), Agustí (1906), Joaquim (1909), Manuel (batejat Fernando)(1913) i Eduard (1921). El primer va traspassar com hem vist als 19 anys. El segon s’establí a Tortosa –on continua part de la seva família- i la resta a Barcelona .

L’hort de Passanau i les vaqueries de Tortosa varen passar a l’hereu Agustí Llavat. La vaqueria del germà Manuel Llevat Torres (que no va tenir fills) era al carrer Saragossa,  de Barcelona, i va passar per dificultats durant la guerra, quan es va haver de traslladar al Prat, on va ser víctima dels problemes de l’ època, venent-se després al seu nebot i fillol Manuel Llavat Ferran. En Joaquin Llavat Ferran va instal.lar també una vaqueria al carrer de Santaló, a Barcelona,  i l’Eduard Llavat Ferran es va establir a Sarrià, on tenia la vaqueria Llavat del carrer Bonaplata. Tots els fills heretaren la professió del pare.

El canvi de Llevat per Llavat es devia produir per voluntat de Josep Llevat Torres abans de 1920. De fet, els documents trobats als registres civils demostren que els membres de la generació 11 (Josep, Rosa, Manuel Llevat Torres)  varen ser batejats al Morell com Llevat i que es varen  enterrar a Tortosa com Llavat. Els quatre germans de la generació 12, la següent,  que arribaren a adults, en canvi, varen ser ja batejats a Tortosa com Llavat Ferran entre 1906 i 1921 (Agustí, Joaquim, Manuel i Eduard), tres es casaren  com Llavat (fins el 1940) i un com Llevat (Eduard, aquest el 1949), traspassant ja tots com Llavat, entre 1970 y 1990. Tots els de les generacions posteriors , fins als mes joves de la generació 15, son ja Llavat.

Es de destacar que, en general, les partides de naixement dels Llavat Ferran a Tortosa estan farcides d’errors. L’edat del pare  oscil·la de 12 anys amunt o avall segons els fills i el cognom del pare i de l’avi figuren con Llavat quan –sense cap mena de dubte-  eren Llevat nascuts al Morell i al Moster. Per tant, tot sembla indicar que es en aquestes partides on el pare Josep Llevat Torres els canvia el cognom tot i que, com hem vist, el fill més jove Eduard es va resistir al canvi i es va inscriure com Llevat en el seu matrimoni, fet que recorda la tradició oral de la família. L’ Eduard sembla contrastar amés per la seva activitat política en les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (la branca  juvenil del PSUC) durant la guerra civil.

Tot i així, el tema del cognom no era clar ni de lluny, doncs com hem vist la premsa de l’època parla encara de Llevat el 1927; també el 1930 i successius en tractar de l’equip de futbol ; i en el 1937, quan en Manuel Llevat Torres va tenir un problema amb uns obrers al Prat i a la seva vaqueria de Barcelona.

Els descendents de la família Llavat que va anar del Morell a Tortosa al tombar del segle passat son les actuals famílies Llavat Garcia (i Boadas Llavat i Llavat Carles); Llavat Alfara (i Cerra Llavat); Llavat Ferrer (i Bachmann Llavat, Navarro Llavat i Pijoan Llavat) i Llavat Delclós (i Llavat Ruiz, Llavat Jerez i Llavat Piera).

Cal advertir, per últim, que per casualitats difícils d’explicar, en Francisco Llavat –de la branca Llavat de Puerto Rico, Mayagüez i fill de Llevat de La Selva – també va passar per Tortosa, però molt abans. En els anys 1881-1882, en Francisco Llavat Piera era un jove americà que estava a Espanya promovent la instrucció laica. Consta que va donar conferències a Barcelona i que va obrir, precisament a Tortosa, “clase de teneduria de libros y cálculo mercantil” segons recull  la premsa local de l’ época. Una casualitat.

A les fotografies, en Josep Llevat Torres i la Matilde Ferran Fortuny, quan encara estaven al Morell. L’altre, els quatre germans Llevat Ferran. I algunes de les reproduccions de les partides de naixement i de matrimoni de tots plegats.

Mercès a Agustín  Llavat García, Maria i Agustín Llavat Carles, Matilde Boadas Llavat, Matilde Llavat Ferrer, José Luis Llavat Delclós i Clàudia Llavat Jerez per la informació facilitada.

Actuakitzada/Updated 30-1-2018

 

Más sobre el crimen de «Cal Mian» (Almoster, 1854)

 

El crimen de Cal Mian tuvo lugar la noche del 12 de febrero de 1854 y es, posiblemente, uno de los hechos más luctuosos ocurridos en Almoster, junto con las batallas que se conocen de la Guerra de la Independencia y las escaramuzas anteriores y durante las Guerras Carlistas.

Fuente de historias, romanzas y cuentos novelados, el asesinato fue la consecuencia de un asalto a casa del alcalde, Dn. Josep Llevat Vives . La misma historia suscitó el interés de Antonieta Prats Sobrepere. Y fue el origen de la investigación que dio lugar a sus dos libros publicados sobre Almoster. La casa donde ocurrió (en la foto), construida en 1733, acoge todavía a la familia Llevat, descendientes directos de los protagonistas.

Ver al respecto la entrada https://familiallevat.com/el-crim-de-cal-mian/.

La prensa de la época recogió con todo detalle el proceso que llevó a los asesinos al cadalso. Reproducimos a continuación lo que publicó “La Época”, de Madrid, el 8 de mayo de 1854; lo relativo al amotinamiento de los presos en la cárcel de Tarragona, según “El Clamor Público” del día 20 del mismo mes; y, finalmente, la crónica del patíbulo, según “El Áncora” de Barcelona del día 22.

L’arribada dels Llevat a Barcelona: una hipòtesi versemblant sobre les generacions tercera, quarta i cinquena

Ja hem parlat en diverses entrades dels Llevat de Barcelona. Hem recollit informació dels arxius durant pràcticament un any i, finalment, podem bastir una hipòtesi bastant versemblant de com s’hi varen instal.lar i com va créixer la família. Tot i que, a diferència de la família del Moster, no ha estat possible reconstruir completament la cadena de la família de Barcelona entre les generacions tercera i sisena.

No repetirem el contingut d’entrades anteriors (vegeu https://familiallevat.com/a-la-recerca-dels-llevat-de-barcelona/ , https://familiallevat.com/els-llevat-hortolans-a-barcelona-mes-histories/, https://familiallevat.com/els-llevat-de-barcelona/), tot i que volem advertir que les hem actualitzat per tal de fer-les consistents amb les troballes més recents.

El primer Llevat de Barcelona del que hi ha constància es en Francesc Gabriel Llevat, casat a la Catedral de Barcelona el 20 d’octubre de 1626 amb Elisabeth Sans, vídua de Lluch. Encara que a l’anotació figura “de Barcelona”, tot fa pensar que en Francesc era fill del Moster. I que el seus pares  podrien ser en Miquel Llevat  (hereu) i la Elizabeth, i el seu avi el primer Llevat, en Miquel Llevat, nat cap el 1550. Per tant, seria membre de la tercera generació.

En Francesc podria ser un dels germans petits de la resta de la família que va quedar al Moster (Miquel Llevat  –casat amb Catherina- en seria l’hereu; Pere en seria el segon i ell, potser, el tercer). El fet de que la seva esposa es casés en segones núpcies dona una certa idea de que es devia casar gran: no havia de ser fàcil per un noi del Moster aparèixer i organitzar-se la vida a la Barcelona de les primeries del segle XVII.

A la següent, la quarta generació, hem identificat cinc barons a Barcelona, que suposem nascuts entre 1620 i 1635 aproximadament. No podem assegurar que fossin fills de l’anterior, però tot fa pensar que si.  Hi havia un Miquel, nom  que sembla confirmar la vinculació al poble, i que feia de rajoler: seria el quart Miquel Llevat, cadascun d’ells hereu de les seves generacions respectives  . Un altre sense nom conegut que es casà a la Catedral el 1642 amb la Joana, vídua de Pere Hostalrich. Un Joseph, casat amb Eulària, que feia de pagès a la Torre Roja, a Sant Climent de Llobregat. També en Jaume, pagès a Cornellà, al que ja havíem fet referència arrel d’un conflicte que consta als Arxius de la Reial Audiència. I, finalment, en Joan casat amb la Joana Font el 1650, i que pertanyia  a la parròquia de Santa Maria del Pi. Lamentablement els registres que es conserven no son directament els dels llibres sacramentals sinó transcripcions parcials procedents de fonts diverses i no es possible vincular els membres de la quarta generació ni entre si ni amb les anteriors o posteriors. Si permeten, en qualsevol cas, confirmar que alguns dels Llevat s’establiren a la vora del riu Llobregat (Cornellà, Sant Climent), on hi devia haver aigua abundant per a regar els conreus.

A la següent, la cinquena generació, a Barcelona, hi hauria identificats un total de set membres, quatre fadrins i tres donzelles i que devien néixer entre 1650 i 1675. Entre els fadrins, l’Esteve, escudeller i que es va casar dos cops, vivint al carrer del Còdols, segon es registra en el llibre de compliment pasqual de la seva parròquia, la de Sant Just i Pastor. A continuació semblaria venir en Miquel (el cinqué Miquel Llevat), nascut cap el 1660, i també amb dos matrimonis: el primer amb la Joana Cedesses i el segon amb la Maria Duràn. Del primer va tenir cinc fills, amb els que vivia al carrer de Sant Climent portal 12, mentre feia de pagès als horts de Sant Beltrán. El 1665 va néixer en Bernat, hortolà que es va casar amb Paula Carabén, amb qui vivia intramuros al carrer de Sant Climent amb el seu germà, tot i que de gran es va traslladar als horts de Sant Beltran; en Bernat i la Paula varen tenir onze criatures i a elles haurem de dedicar una entrada particular. Al voltant de les mateixes dates devia néixer en Salvador, casat amb la Maria Agna i pare d’en Salvador Llevat jove amb qui vivia també als horts de Sant Beltran. Les donzelles de la cinquena generació identificades foren la Eulària, casada amb Andreu Graner;  la Theresa, casada amb Francesc Comes, tots dos matrimonis a la Catedral el 1681 i la Maria, casada el 1698 amb en Francesc Gra, i que vivien paret amb paret als horts al costat d’en Bernat, tocant al mar.

Semblaria que Miquel, Bernat, Salvador i Maria podrien ser germans ja que vivien plegats, però no tenim dades de la Eulària i la Theresa. Tampoc podem saber quin dels quatre Llevat de la generació quarta podria ser el seu pare. Si descartem els de Cornellà i Sant Climent (Joseph i Jaume) ens queden en Miquel, en Joan i el tercer del que no en sabem el nom. Ens inclinem a pensar, per les dates aproximades, que seria en Joan, que es el que es va casar mes tard i quina parròquia era Santa Maria del Pi, molt propera a la de Sant Just i Pastor. Però es estrany que cap fill porti el seu nom…

A partir de la generació sisena, els Llevat es multipliquen i ja n’hi ha 27 de localitzats, molts d’ ells ja amb continuïtat a través en les corresponents branques de l’arbre fins els segles XIX i XX . Per cert, a la generació sisena segueix la sèrie, doncs hi ha dos Miquel, un nom que es repeteix des de la primera i que arriba de manera pràcticament ininterrompuda als nostres dies.

Però d’aquesta sisena i successives generacions dels Llevat a Barcelona ja en parlarem una altre dia. I tindrem alguna sorpresa.

El primer Llevat / The first Llevat / Le premier Llevat

 

Ja havíem vist quines eren les famílies que vivien al Moster a finals de l’Edat Mitjana i a l’ inici de l’Edat Moderna en parlar dels fogatges de 1497, 1515 i 1553 ( veure https://familiallevat.com/els-fogatges-al-moster-i-el-cogno…/).

Les dades procedents dels fogatges es poden creuar amb les que consten als llibres sagramentals de la comunitat de preveres de Reus, corresponents, el primer, al període 1524-1566 i el segon, ja esmentat, al 1573-1656 (veure https://familiallevat.com/una-gran-troballa-el-llibre-sagra…/), tots dos al Museu Comarcal del Baix Camp de Reus.

 

En el primer, que es conserva molt deteriorat, no consta cap Llevat. En el segon ja havíem identificat els Llevat de la segona generació en endavant, doncs hi consten batejos del 1574, 1594, 1597, 1599, 1602, 1608, 1609, 1617, 1618….

El primer, el del 1574, correspon sens dubte a la primera inscripció d’un Llevat a un registre. Es tracta de Joan Llevat, que devia ser el més petit dels tres germans coneguts de la segona generació. Recordem que els altres eren Miquel i Joan Pere . Aquests dos possiblement no foren batejats, doncs al Moster la pila baptismal arribà precisament el 1573, o be, si ho foren a Reus, no quedaren recollits al primer llibre de la comunitat de preveres, on si consten, però, altres nats al Moster.

En aquesta primera inscripció, en una segona lectura, hem pogut identificar –tot i que amb dificultat- el nom del pare d’en Joan Llevat, nat el febrer del 1574, i que correspon al que degué ser el primer Llevat. El seu nom no era, com havíem suposat, Joan, sinó…. MIQUEL. Com el patró del poble. El primer Llevat fou en Miquel Llevat. I no es del 1560, sinó una mica anterior, possiblement de cap el 1550. Cal doncs reconèixer que la fins ara nostra hipòtesi era equivocada.

Hem verificat que cap dels Llevat de la segona i tercera generació tenen cap padrí que es digui Llevat. De fet, en Joan (Moster, 1574) fill de Miquel te per padrins a Joan Baget i a Thecla (o Teresa) Roig. La Thecla (Moster, 1594), filla de l’anterior i de la seva dóna, que procedia de família de tintorers d’Alcover, te per padrins a en Miquel Rocamora (foraster) i a Magdalena Paladella. Els seus germans, en Joan (Moster, 1597), a Bartomeu Pàmies y (?) Paladella; el germà següent Miquel Jacintho (Moster, 1599) a Miquel Pàmies i –un altre cop- Magdalena Paladella, el qual fa suposar que potser la Thecla devia traspassar; en Pere (Moster ,1602) a en Pere Vallet i a la Joana Barbarà… Cal esperar al 1626 per a trobar com a padrí a un Llevat, quan ho és en Joan Llevat (Moster, 1574), del que ja hem parlat al principi, que ho és de la seva neta Hierónima.

Tot plegat confirma la idea de que els Llevat de final del segle XVI no teníem ancestres ni parents a qui nomenar padrins. I que els primers germans d’en Joan (Moster, 1574), que eren –com hem vist- en Miquel –el mateix nom que el pare- i en Joan Pere , o no eren al poble o no tenien família.

Els fills del primer, en Miquel, sembla que varen anar cap a Reus (on feien de rajolers i on es va casar un dels nets) i Barcelona, donant lloc als Llevat de Barcelona. D’en Joan Pere només ens consta una filla, Magdalena, nada al Moster el 1609.

Els fogatge de 1553 ens recorda que les famílies del Moster eren molt poques: Barbarà, Pàmies, Baget, Roig, Paladella i Vallet. Els llibres sacramentals permeten afegir , uns anys més tard, els Figueres, Bernat, Giner, Bescany, Matheu, Gassull , Pasqual, Anglès, Marti i Llombart. Aquestes setze famílies devien ocupar la trentena de llars que en aquesta època constituïen el poble del Moster. Sembla que les famílies Baget i Roig eren les més properes als Llevat, passant després el testimoni als Pàmies i Paladella. Qui sap si, precisament, els Baget devien ser els pares adoptius del primer Llevat

Nota: a la pàgina web, les entrades que feien referència al primer Llevat com Joan han estat actualitzades.
————————————————————————–
Ya habíamos visto cuáles eran las familias que vivían en El Moster a finales de la Edad Media y al inicio de la Edad Moderna al hablar de los fogajes de 1497, 1515 y 1553 (ver https://familiallevat.com/els-fogatges-al-moster-i-el-cogno…/).

Los datos procedentes de los fogajes se pueden cruzar con los que constan en los libros sacramentales de la comunidad de sacerdotes de Reus, correspondientes, el primero, al período 1524-1566 y el segundo, ya mencionado, a los años 1573-1656 (https://familiallevat.com/una-gran-troballa-el-llibre-sagra…/), ambos en el Museo Comarcal del Baix Camp de Reus.

En el primero, que se conserva muy deteriorado, no consta ningún . En el segundo ya habíamos identificado los Llevat de la segunda generación en adelante, pues constan bautizos en 1574, 1594, 1597, 1599, 1602, 1608, 1609, 1617, 1618 ….

El primero, el del 1574, corresponde sin duda a la primera inscripción de un Llevat en un registro. Se trata de Joan Llevat, que debía ser el más pequeño de los tres hermanos conocidos de la segunda generación. Recordemos que los otros eran Miquel y Joan Pere. Estos dos posiblemente no fueron bautizados, pues al Moster la pila bautismal llegó precisamente en 1573, o bien, si lo fueron en Reus, no quedaron recogidos en el primer libro de la comunidad de sacerdotes, donde si constan, sin embargo, otros nacidos en El Moster.

En esta primera inscripción, en una segunda lectura, hemos podido identificar -aunque con dificultad- el nombre del padre de Joan Llevat, nacido éste en febrero de 1574, y que corresponde a quien debió ser el primer Llevat. Su nombre no era, como habíamos supuesto, Joan, sino …. MIQUEL. Como el patrón del pueblo. El primer Llevat fue Miquel Llevat. Y no es del 1560, sino algo anterior, posiblemente de 1550. Hay pues que reconocer nuestra hipótesis era equivocada.

Hemos verificado que ninguno de los Llevat de la generación segunda y tercera tienen ningun padrino que se llame Llevat. De hecho, Joan (Moster, 1574) hijo de Miquel tiene por padrinos a Joan Baget y a Thecla (o Teresa) Roig. Thecla (Moster, 1594), hija delanterior y de su esposa, que procedía de familia de tintoreros de Alcover, tiene por padrinos a Miquel Rocamora (forastero) y Magdalena Paladella. Sus hermanos, Joan (Moster, 1597), a Bartolomé Pàmies y (?) Paladella; el hermano siguiente Miquel Jacintho (Moster, 1599) a Miquel Pàmies y -otra vez- a Magdalena Paladella, lo cual hace suponer que quizás  Thecla debía morir siendo pequeña; Pere (Moster, 1602) a Pere Vallet y Joana Barbarà … Hay que esperar a 1626 para encontrar como padrino a un Llevat, cuando lo es Joan Llevat (Moster, 1574), del que ya hemos hablado al principio, que lo es de su nieta Hieronima.

Todo ello confirma la idea de que los Llevat final del siglo XVI no teníamos ancestros ni parientes a quien nombrar padrinos. Y que los primeros hermanos de Joan (Moster, 1574), que eran como hemos visto, Miquel -el mismo nombre que el padre- y Joan Pere, o no estaban en el pueblo o no tenían familia.

Los hijos del primero, Miquel, parece que fueron hacia Reus (donde hacían de ladrilleros y donde se casó uno de los nietos) y Barcelona, dando lugar a los Llevat de Barcelona. De Joan Pere sólo nos consta una hija, Magdalena, nacida en El Moster en 1609.

Los fogajes de 1553 nos recuerdan que las familias del Moster eran muy pocas: Barbarà, Pàmies, Baget, Roig, Paladella y Vallet. Los libros sacramentales permiten añadir, unos años más tarde, los Figueres, Bernat, Giner, Bescany, Matheu, Gassull, Pascual, Anglés, Martí y Llombart. Estas dieciséis familias debían ocupar la treintena de hogares que en esta época constituían el pueblo del Moster. Parece que las familias Baget y Roig eran las más cercanas a los Llevat, pasando después el testigo a los Pàmies y Paladella. Quién sabe si, precisamente, los Baget fueron los padres adoptivos del primer Llevat

Nota: en la página web, la entradas que hacían referencia al primer Llevat como Joan han sido corregidas.
—————————————————————————

We have been written in previous post about the families who lived in El Moster at the late Middle Age and at the early Modern Age. In particular, about the census of 1497, 1515 and 1553 (see https://familiallevat.com/els-fogatges-al-moster-i-el-cogno…/).

The data recorded in those census can be crossed with the information included in the oldest sacramental books, corresponding the first to the years 1524-1566, and the second to the period 1573-1656 (seehttps://familiallevat.com/una-gran-troballa-el-llibre-sagra…/),both at the Regional Museum of Reus.

In the first one, which is now very deteriorated, we have not found any Llevat. In the second we had identified Llevat family members of the second generation onwards, as there are baptisms corresponding to members of our family in the years 1574, 1594, 1597, 1599, 1602, 1608, 1609, 1617, 1618 ….

The first one, February of 1574, certainly corresponds to the first Llevat ever registered. This is Joan Llevat, that was probably the last one of the three brothers known of the second generation. Remember that the others were Miquel and Joan Pere. These two probably were not baptized because, at El Moster, baptismal font came precisely in 1573. Or –alternatively- they got baptism in Reus, even if they are not registered in the first book of the community of priests while there are others baptisms of people born in El Moster.

Reading carefully this register, we have identified -although is not obvious- the name of the father of this Joan Llevat, born in February 1574, which should correspond to who was probably the first Llevat ever. His name was not, as we had supposed till now, Joan, but …. Miquel. The first Llevat was Miquel Llevat. And he should be born not in 1560, but a little bit earlier, possibly by 1550. It is therefore necessary to recognize that, until now, our hypothesis was wrong.

We have verified that none of the Llevat known kids of the second and third generation had godfather called Llevat. In fact, Joan (El Moster, 1574) son of Miquel had as godparents Joan Baget and Thecla (or Teresa) Roig. Thecla (El Moster, 1594), daughter of Joan and his wife, who came from a family of dyers living in Alcover, had for godparentso Miquel Rocamora (not local) and Magdalena Paladella. His brothers, Joan (El Moster, 1597), Bartomeu Pàmies and (?) Paladella; Miquel Jacintho (Mostar, 1599) had Miquel Pamies and again Magdalena Paladella; Pere (El Moster, 1602) had as godparents Pere Vallet and and Joana Barbarà …

It is necessary to wait until 1626 to find first godfather Llevat , when Joan Llevat (El Moster, 1574), became godfather of Hieronima, his granddaughter..

All this seems to confirm the idea that at the end of the sixteenth century the existing Llevat did not have relatives or ancestors to be named godparents. And that the older brothers of Joan (El Moster, 1574), Miquel -the same name as the father- and Joan Pere, either were not living at the village or did not have descendants.

In fact, the sons of Miquel, it seems they went to Reus and Barcelona, leading the Llevat family brach is the capital of Catalonia. Joan Pere, as far as we know, had only a daughter, Magdalena (El Moster, 1609).

According to the census of 1553 the families living in El Moster at that time were Barbarà, Pamies, Baget, Roig, Paladella and Vallet. The sacramental books added, some years later, Figueres, Bernat Giner, Bescany, Matheu, Gassull, Pascual, Anglés, Marti and Llombart. These sixteen families lived in the approximately thirty homes existing at that time. It seems that the families Baget and Roig were the closest to the family Llevat, and later the families Pàmies and Paladella. Who knows if precisely if the adoptive parents of the first Miquel Llevat were one of them …

Note: previous information at the website referring to the first Llevat as Joan have been updated.
—————————————————————————–

Nous avions vu quelles étaient les familles qui vivaient à El Moster au fin du Moyen Age et le début de l’âge moderne, quand on a parlé des « fogatges » de 1497, 1515 et 1553 (voir https://familiallevat.com/els-fogatges-al-moster-i-el-cogno…/).

Les données des « fogatges » peuvent être croisés avec celles des livres sacramentels de la communauté des prêtres de Reus, qui on été conservés, correspondant à la période 1524-1566 et 1573-1656 (voir https://familiallevat.com/una-gran-troballa-el-llibre-sagra…/) tous les deux au Musée régional de Reus.

Dans le premier, qui est en très mauvais état, il n’a aucun Llevat. Dans le second, nous avons identifié des Llevat de la deuxième génération en avant, car il y a des baptêmes en 1574, 1594, 1597, 1599, 1602, 1608, 1609, 1617, 1618 ….
Le premier, celui de 1574, correspond certainement à la première inscription d’un Llevat jamais connue. C’est Joan Llevat, qui serait le plus jeune des trois frères de la deuxième génération. À rappeler que les autres étaient Miquel et Joan Pere. Ces deux n’ont été pas probablement baptisés parce que les fonts baptismaux d’El Moster sont arrivés précisément en 1573. Ou ils l’ont été à Reus, même s’ils ne sont pas inclus dans le premier livre de la communauté des prêtres où, par contre, il y en d’autres aussi nés à El Moster.

À cette première inscription, dans une deuxième lecture, nous avons identifié –pas facilement- le nom du père de Joan Llevat, né en Février 1574, ce qui correspond à ce celui qui devrait être probablement le premier Llevat. Son nom n’est pas, comme nous l’avions supposé, Joan, mais …. Miquel. Le premier Llevat était Miquel Llevat. Et né non plus en 1560, mais un peu plus tôt, peut-être autour de 1550. Il est donc nécessaire de reconnaître que jusqu’à présent notre hypothèse était erronée.

Nous avons vérifié qu’aucun des Llevat connus de la deuxième et troisième n’a pas eu comme parrain d’autres membres de la famille. En fait, Joan (Moster, 1574) fils de Miquel, avait com parrains Joan Baget et Thècla (ou Teresa) Roig. Thècla (Moster, 1594), fille de Joan et sa femme, qui venait d’une famille de teinturiers d’ Alcover, avait comme parrains à Miquel Rocamora (extérieur) et Magdalena Paladella. Ses frères, Joan (Moster, 1597), avait Bartomeu Pàmies et Mme.Paladella ; les parrains de Miquel Jacintho(Mostar, 1599) étaient Miquel Pàmies, et une deuxième fois Magdalena Paladella; Pere (Moster, 1602) avait comme parrains Pere Vallet et Joana Barbarà . On doit attendre 1626 pour trouver en tant que parrain un Llevat quand Joan Llevat (Mostar, 1574), duquel nous avons déjà parl, l’est de Hieronima, sa grande fille.

Tout cela confirme l’idée que la fin du XVIe siècle les Llevat donte nous parlons n’avaient pas des parents ou des ancêtres auxquels nommer parrains et marraines. Et que les frères ainés de Joan (Moster, 1574), qui étaient, comme on l’a déjà vu, Miquel et Joan Pere, n’habitaient au village ou n’avaient pas de famille.

Les enfants de Miquel, il semble que sont partis à Reus (où un d’entre eux s’est épousé) et après à Barcelone, oú ils ont crée la branche de Barcelone. De Joan Pere nous ne connaissons qu’une fille, Madalena (Moster, 1609).

Le « fogatge » de 1553 nous rappellet qi’il y avait très peu de familles à cette date là au Moster. Seulement les Barbarà, Pàmies, Baget, Roig, Paladella et Vallet. Les livres sacramentelles nous permettent d’y ajouter quelques années plus tard, les Figueres, Bernat Giner, Bescany, Matheu, Gassull, Pasqual, Anglès, Marti i Llombart. Ces seize familles habitraient la trentaine de maisons du village à cette époque. Il semble que les familles Baget et Roig étaient assez proches des Llevat , comme plus tard les Pàmies et Paladella. Qui sait précisément ces Baget auraient été les parents adoptifs du premier Llevat. On ne le saura jamais…

Note : les informations erronées concernant Joan Llevat comme le premier ont été corrigées sur le site internet.

La doble pista falsa d’Eusebio Salvador Llevat

El diari La Vanguardia del 29 de setembre de 1907 publicava un anunci sobre la liquidació del primer batalló d’Infanteria de Sevilla, anunci pel qual es cridava els soldats que “no habían reclamado sus alcances”, es a dir, la paga.

En la llista de soldats esmentats varem identificar fa temps un Llevat: Eusebio Salvador Llevat, de “Monrás”. I com en d’altres ocasions, ens varem proposar de trobar la seva branca, per tal d’incorporar-la a l’arbre genealògic de la família.

Aquesta troballa va anar acompanyada posteriorment per d’altres que també semblaven referir-se a Mont-ras, tot i que amb els habituals problemes de cal•ligrafia. Així, a Barcelona, hi havia un Miquel Llevat Hereu, fill d’en Joan Llevat de “Monrás”, que es casava el 1858. I un altre Juan Llevat, fill de Joaquín, de “Monrás” o “Monrós”… però de Lleida (?), que ho feia el 1893.

El primer que ens va estranyar es que hi haguessin Llevat a Mont-ràs, a Girona, al Baix Empordà. Tot i així, la sort era del nostre costat: al Bisbat de Girona conserven, al seu arxiu, els llibres sacramentals de Mont-ràs. Els vàrem anar a consultar i res de res. A l’edifici de la pujada de Sant Martí, al Seminari, vàrem llegir tots els llibres disponibles des del segle XVIII, però a Mont-ràs, de Llevat, ni un.

Seguint la pista de “Monrós”, vàrem deduir que “Monrós”, si es que era aquest el nom i era amb dues “o”, podria ser Mont-Ros, el poble del Pallars Jussà, a tocar de Torre de Capdella. Un altre poble molt petit, que avui tot just té una cinquantena d’habitants. El Bisbat de La Seu ens va confirmar que, tot i en bastant mal estat, també tenen arxivats els llibres de Santa Maria del Boix, l’església del poble, des de mitjans del segle XVIII.

Una consulta a la biblioteca de l’arxiu diocesà de La Seu ens va treure de dubtes. A Mont-Ros si que hi havia Llebots ( i Llebots escrits Llevots), però no Llevats. Els Llebot de Mont-Ros venen dels Llebot d’ Arenys (potser l’actual Arenys de Mar -1-). En Joan Llebot (o Llevot) , que era d’Arenys, es va casar amb la Teresa Hereu, que era de Monrós (l’escriptura del topònim Mont-Ros canvia també segons les èpoques) i la pubilla, Teresa, va nèixer el 1827. Els Llebot-Hereu de Can Orta foren els pares dels Llebot-Monich, dels Llebot-Monrós, dels Caballé-Llebot i els avis del Vilanova-Llebot… i dels Salvadó Llebot.

El tema està clar: Eusebio Salvador Llevat de Monrás, segons La Vanguardia de 29 de setembre de 1907, era en realitat Eusebi Salvadó Llebot de Mont-Ros. Un dels cinc (?) germans nascuts a partir de 1867, possiblement el mes jove.

En resum, no hi ha hagut Llevat ni a Girona ni a Lleida. Un exemple pràctic de les dificultats derivades de la diferent manera d’escriure el català a Catalunya, de la cal.ligrafía… i de la seva desafortunada traducció al castellà. I, ves a saber, si també de les errades del linotipista de La Vanguardia…

(1): Arenys vol dir terreny format de sorra (arena). Hi ha arenys a la vora del mar però també als rius. Podria ser que hi hagués algun lloc anomenat Arenys en un riu del Pallars que no ha arribat fins els nostres dies.