Francisco Llevat Ollé (La Selva del Campo, Tarragona, España, 1807, de la generación 9) fue el que viajó a Puerto Rico (ver https://familiallevat.com/cuando-llavat-es-llevat-de-el-mos…/). Debió hacerlo hacia 1825. Allí se casó como hemos visto con Catalina Piera Soler.

Este matrimonio trajo al mundo, que sepamos, tres niñas y un niño: Nicolasa, Antonia, Josefa y Francisco (generación 10). Aunque no lo podemos confirmar, todo apunta que Francisco era el más joven y que los partos se produjeron entre 1839 y 1860 aproximadamente. No sabemos a lo que se dedicaba Francisco Llevat Ollé en Puerto Rico, pero si que sus hijos fueron inscritos ya con el apellido Llavat.

Nicolasa no sabemos si se casó, pero si que murió en Mayagüez, donde vivía y vive la familia, al oeste de la isla de Puerto Rico, en 1913 con 74 años. Antonia contrajo matrimonio con Salustiano García de Villalobos Pruna y falleció más joven que su hermana, en 1897, a los 54 años; ambos tuvieron un hijo Alfonso (1877-1913) que casó con Eulalia Huguet. La tercera, Josefa (1854-1914) tuvo un hijo con Gonzalo Cartagena, Gonzalo, que murió -como su primo- joven, a los 33 años.

Nos interesa el varón Francisco Llavat Piera, que vivía en Mayagüez con Francisca Rodríguez del Valle en el barrio de la Candelaria. Tuvo un hijo de la generación 11, Francisco Llavat Rodríguez ( Mayagüez, 1890-1970), que se casó con Mariana Cristy Guenard en diciembre de 1914. Francisco Llavat Rodríguez fue un odontólogo al que gustaba la arqueología, que resultó fundador de la primera logia masónica local y que creó el barrio que lleva su nombre en Mayagüez. Recordemos que Puerto Rico dejó de ser español en 1898 a raíz de la guerra con los Estados Unidos y que pasó a ser Estado Libre Asociado de los Estados Unidos de América en 1917.

Sus hijos de la generación 12 fueron Mariana (1916) y Frank (1917), e Isabel, que adoptó más tarde. El varón Frank “Paco” Llavat Cristy, fue el patriarca de una poderosa familia mayagüezana originaria del Barrio Quemado, uno de los fundadores de la Logia Tanamá, empresario dueño de las tiendas La Favorita y tertuliano mayagüezano por excelencia.

De su primer matrimonio son sus nietas de la generación 14, las actuales Camelia y Michelle Nieves Llavat; de su segundo, Priscila y Desirée Mieses Llavat y Tency Ann Vela Llavat. El tercer matrimonio lo fue con Ana Angulo y su hija es Rosa de los Ángeles Llavat Angulo, siendo sus nietos el conocido artista y profesional Miguel Angel Juan Llavat, su hermano Juan Francisco Juan, François Philippe y Jonathan Sebastian Busatti Llavat, además de Rosángela.

La familia Llavat de Puerto Rico ha tenido una exitosa trayectoria personal y profesional y desde las primeras generaciones ha estado muy vinculada a la actividad local, tanto social, como empresarial y política.

En las fotografías, Francisco Llavat Rodríguez y Frank Llavat Cristy. En color, una fotografía reciente de tres generaciones Llavat: Isabel Llavat (12), Rosa De Los Angeles Llavat (13) y, Miguel Angel Juan Llavat y Jonathan Bussatti Llavat (14), con la familia de éste.

Gracias a todos ellos por la información suministrada.

Act. 23-5-2017

Nos hemos referido en el pasado (ver https://familiallevat.com/a-la-recerca-dels-llevat-de-barcelona/ , https://familiallevat.com/llevat-llavat-llebad-llabad/ ) a las diferentes maneras que los escribientes tenían de escribir Llevat. Dependía de la pronunciación de unos o de otros, de si se trataba de lengua castellana o catalana. E incluso de la zona lingüística de origen: no se pronuncia del mismo modo en el norte que en el sur de Cataluña. La falta de reglas ortográficas concretas hace que Llevat aparezca escrito con “b”, con “v”, con una o dos “a” e incluso con “d” final. Sin duda, etimológicamente, el nombre correcto es Llevat, participio pasado del verbo catalán “llevar”, sinónimo de “endur-se” (es decir, llevarse en castellano).

Sin embargo, el caso más común es la errata cuándo se escribe Llevat en un texto castellano, puesto que la letra “e” átona en catalán tiene una pronunciación muy próxima a la “a”.

A raíz de la investigación sobre la familia Llevat del Moster hemos identificado dos casos donde esta errata se ha convertido en norma y las familias respectivas han adoptado a lo largo de los años el apellido Llavat, cuándo el original era Llevat.

Y que, por tanto, son de pleno derecho miembros de la familia Llevat que hasta ahora no habían sido tenidos en cuenta.

La primera, es la rama de los Llevat de Puerto Rico, que no había sido identificada hasta ahora.

Gracias a la ayuda de Miguel Ángel Juan Llavat y su familia, sabemos que el Llevat que viajó a Puerto Rico fue Francisco Llevat Ollé (La Selva del Camp, 1807), de la generación 9. Francisco era hijo de Josep Ramón Llevat Molner (El Moster) y Josepa Ollé (La Selva del Camp), matrimonio que se casó en la iglesia parroquial del Moster el 6 de marzo de 1790. Por línea paterna era nieto de    

Josep Francisco Llevat Vidal, todos campesinos. Francisco Llevat Ollé era octavo de once hijos de los que sobrevivieron nueve. De sus hermanos, una se trasladó a Reus al casarse con un fabricante y la pequeña a Barcelona, donde se instaló en unas barracas en la falda de Montjuïc. Él probó fortuna en Mayagüez, en Puerto Rico, y allí conoció a su esposa de origen también catalán Catalina Piera Soler. Desde entonces, en Puerto Rico, pasó a ser Llavat.

De su matrimonio descienden las actuales familias Llavat Angulo, Llavat Tilen, Juan Llavat y Bussati Llavat.

La segunda, es la rama Llevat que se fué a Tortosa y que se convirtió en Llavat a partir de la generación 12. Los nietos del matrimonio celebrado en Almoster el 1 de febrero de 1873 entre Joaquim Llevat Fort (Almoster, 1850) y Rosa Torres Sendra (El Morell, sd) son los primeros que escriben Llavat con “a” en lugar de “e” alrededor de 1905. Su familia está hoy entre Tortosa y Barcelona.

Ambas familias incrementan en cerca de cuarenta los miembros de la familia Llevat vivientes. En próximas entradas detallaremos, hasta donde sea posible, la evolución de las ramas Llavat, desconocidas hasta hoy.

En la fotografía, la copia de la partida de nacimiento de Francisco Llavat Rodríguez, obtenida del registro civil de Mayagüez a través de Family Search, donde se identifica con los dos apellidos a su abuelo. Esta partida ha permitido confirmar que los Llavat de Puerto Rico son los mismos que los Llevat de Almoster (Cataluña, España).

 

El Concili de Trento (1545-1563) imposà, com sabem, els llibres de registre sacramentals, tant de baptisme, de confirmacions, matrimonis («esposalles») i defuncions («òbits»). Gràcies a ells hem pogut crear la base de l’arbre de la nostra família.

A Barcelona, de les set parròquies que existien a finals del segle XVII, nomès Sant Just i Pastor, parcialment Santa Maria del Pi i la Catedral conserven els llibres.

Però el Concili de Trento imposà també portar al dia, anyalment, els llibres de compliment pasqual. Es tracta d’un cens casa per casa de totes les persones que tenien l’obligació d’anar a missa, es a dir adults i infants a partir de la comunió. Aquest inventari es feia portal per portal i carrer per carrer i es, de fet, una mena de cens que, tot i no ser rigorós, es molt interessant de consultar.

A Sant Just i Pastor, de Barcelona, es conserven els llibres de compliment pasqual des de primers del segle XVI. I allà hem trobat els Llevat que, venint del Moster, s’instal.laren a cavall dels segles XVI i XVII. Primer al carrer dels Còdols, a tocar de la parròquia, al voltant del 1670. Desprès, els fills, fóra muralla, en unes barraques al peu de Montjuïc, als Horts de Sant Beltran tot i que, suposem que per tradició, seguiren utilitzan Sant Just per als seus matrimonis i els bateijos dels seus fills, tot i que la seva parròquia devia ser Sant Jaume o Santa Maria del Pi.

La sorpresa arriba quan, de tant en tant (veure la foto) el mossén passava d’omplir les dades d’algun carrer que li quedava lluny. Això fa que la informació de l’època en que els Llevat vivien fóra muralla sigui bastant incomplerta.

Act. 14/05/2017

Tots es preguntem com es pronuncia el nostre cognom als altres països on hi ha familiars nadius que el tenen com a propi. Escolteu-ho. Els hi hem demanat que ho fessin per a nosaltres. Mercès a Marc (català), Iosvany (castellà de Cuba), Jeaninne (francès) i Gladys (anglés) Llevat .

Nos preguntamos cómo se pronuncia nuestro apellido en los otros países donde hay familiares nativos que lo tienen como propio. Escuchadlo. Les hemos pedido que lo hicieran por nosotros. Gracias a Marc (catalán), Iosvany Llevat (español de Cuba), Jeaninne (francés) y Gladys (inglés) Llevat.

Act. 14-05-2017

Per a trobar dades de  la branca dels Llevat de Barcelona, els que estaven als horts de Sant Beltran en el segle XVII , ha calgut consultar  els pocs arxius eclesiàtics conservats a Barcelona. Apart del de Sant Just i Pastor (veure https://familiallevat.com/els-llevat-de-barcelona/ , https://familiallevat.com/els-llevat-hortolans-a-barcelona-…/), el de l’Esglèsia de Santa Maria del Pi i el de la Catedral. Més l’Arxiu Municipal Contemporani de la Ciutat de Barcelona, on hi ha abundant informació (tot i que no tota) del Registre Civil.

Del Moster a Barcelona hi ha un món. Quan els Llevat apareixen al Moster, tot just hi ha 24 focs (1553), o sigui prop més d’un centenar de veïns. A Barcelona, quan els Llevat arriben al voltant de 60 anys després, ja hi ha més de vuit mil llars. El 1717 hi ha prop de trenta mil barcelonins, els cent mil es superen cap el final del segle XVIII i cent anys més tard, cap el 1900, ja son mig milió.

  En aquest context trobar què va ser dels Llevat un cop es varen establir a Barcelona no serà fàcil. De tota manera, avancem poc a poc en la bona direcció. Com ja havíem dit (veure la nostra entrada de 18 de març de 2017), hi ha alguna informació, però un gran forat respecte del segle XVIII.

Com ens recorda Pilar López Guallar a “La població de Barcelona, 1680-1830: fonts, historiografia i estat de la qüestió“ (Barcelona, 2011), “ els llibres sagramentals de les parròquies i els registres de població de les institucions assistencials son la base de treball més sòlida. A l’Edat Moderna, fins el 1835, el terme de Barcelona estava dividit en set parròquies, que portaven llibres de baptismes, de matrimonis i d’òbits. Es conserva una part important dels de les de Santa Maria del Pi i de Sant Just i Pastor, parròquies que, a més de incloure part de la ciutat ja urbanitzada, contenien el Raval, l’espai urbanitzat al segle XVIII. Una i altra conserven sèries gairebé anuals de llibres de comunió pasqual, en els quals es registraven nominativament i en cada vivenda els adults obligats al compliment religiós, expressant la relació de parentiu amb el cap de la llar i aportant valuoses indicacions socials. Des de l’any 1769, en ocasió dels censos espanyols, anotaren també els menors. Resten també alguns llibres sagramentals d’altres tres parròquies i es conserven per a tota la diòcesi les sèries d’esposalles (a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona) i d’expedients i dispenses matrimonials”.

Ara be, es una feina lenta i minuciosa. S’ha de lluitar contra la (mala) lletra dels amanuenses. També contra les diferències de pronuncia de la “e” àtona, que canvia molt de la Catalunya Central a la Catalunya del Sud, i que cada oficial o escrivent transcrivia com “a” o com “e” segons el seu parer i origen. I contra la indiferenciació de la “b” i la “v”. I contra la imposada castellanització, que a Barcelona va ser efectiva ja des de mig segle XVIII, arrossegant les corresponents dificultats i faltes d’ortografia. I, finalment, contra les regles, no sempre lògiques, de restricció d’accés als originals en alguns dels arxius.

Per últim, a Barcelona, a diferencia del Moster i en general de tots el pobles del Baix Camp on hi havia Llevat el segle XVII i XVIII, hi ha molts altres cognoms similars: Llobet, Llebot, Llegat, Llevall, Libat i fins i tot Lleva (sense la “t” final).

Malgrat tot plegat la feina avança prou bé i ja s’han pogut establir algunes cadenes des de la generació 5 a la generació 11. I, sobre tot, s’han pogut traçar pràcticament totes les migracions que es varen produir des del Moster i La Selva a Barcelona al llarg dels segles XVIII i XIX. Una tasca quin interés va més enllà de la pròpia història familiar i s’endinsa en la investigació demogràfica.

Es pretensiós pensar que aquesta tasca permet reconstruir l’evolució de la família, ja que dues o tres dades son insuficients per a entendre tota una vida. Però a Barcelona es poden ubicar en les adreces exactes on vivien i en molts casos –creuant dades entre arxius- es possible identificar professions (molt més diversses), incidències i gestions administratives. Avantatges d’una ciutat que, malgrat les guerres i els canvis polítics, estava molt ben organitzada.

(1) Aquest es un cas curiós, doncs el germans Pau i Sebastià Basseda (o Baceda), de La Selva, es varen casar el mateix dia amb dues noies Llevat d’el Moster… però de dues branques diferents. Es a dir que varen donar lloc a dues famílies Basseda-Llevat que, sense saber-ho, eren famíla una de l’altra.

En Pau es va casar el 27 de desembre de 1823 a Sant Miquel amb la Pepeta Llevat, que com hem vist morí a Barcelona,on es es traslladà i on creixeren els seus fills. La Pepeta era la filla petita del matrimoni d’en Josep Joan Ramón Llevat Molner i la Josepa Ollé (o Oller), de La Selva, de la generació 9, descendents d’en Joan Llevat dit del Pi i de l’Agnès Vallet, de la generació 4.

En Sebastià ho va fer al mateix lloc i dia , amb la Maria (o Mariana) Llevat, filla d’en Miquel Llevat Albarich i l’Antònia Oliver, de La Selva, matrimoni de la generació 8, quin ancestre comú amb l’anterior es el rebesavi Joan Llevat del Pi ja esmentat.

 

Nous avons déjà parlé  de la  branche Llevat de  Masricart et La Canonja (voir https://familiallevat.com/els-llevat-de-masricart-i-la-canonja/ ).

À l’onzième génération ils étaient huit frères qui vivaient dans le Mas d’en Pujol.  L’un d’entre eux, le fils aîné Miquel, a été empoisonné par sa femme (voir https://familiallevat.com/la-cervesa-enverinada-del-llevat-del-mas-den-pujol-a-masricart/  ).

Les huit frères étaient Maria, décédé âgé de trois ans; Miquel déjà mentionné, né en 1869 et décédé à 42 en 1911, six ans après les problèmes avec sa femme; Maria Teresa, née en 1861 et mariée à un agriculteur de Almoster, et qui puis se sont installés à Reus; Magdalena, née en 1873, mariée à Francisco Toset, famille de laquelle descend la branche des pâtissiers de Tarragone Toset Llevat; Joseph, né en 1875, duquel nous parlerons après;  Maria, née en 1877, sans information; Maria Teresa, née en 1878, marié à Josep Rovira; et finalement Francisca, née en 1880, marié avec son neveu Antonio Grau Español (sa mère était une tante de sa belle-mère).

Josep Llevat Bosch, le second des deux seuls fils, s’est marié  à La Canonja en 1901 avec Lucía Roig Llop, venant du village voisin de Masricart.  Ils ont porté au monde deux enfants, garçons, Miquel (1902) et Joseph (1906). Le père est décédé très jeune à l’âge de 33 ans, lorsque le petit n’avait que trois. Les garçons étaient très jeunes et ils ont  resté sous la responsabilité de la mère, Lucia, qui, elle aussi, est morte aux 45, en 1920, lorsqu’ils étaient encore adolescents.

Pour toutes ces circonstances et du fait que la famille voulait empêcher qu’on envoie

les deux garçons  à la guerre du Maroc, qui avait commencé en 1920, les deux ont été envoyés en France. On ne connait pas oú ils sont allés et avec qui.

Le premier frère qui est arrivé, vers 1922, était Miquel Llevat Roig, qui a épousé Marie Augustine Maupoint à Paris, à l’église de St. Vincent de Paul en 1925. Mais Marie est morte en Décembre de la même année. Puis en 1927, s’est engagé à nouveau en mariage, également à Paris, mais à Saint-Denis, avec Gilberte Migeon, une fille de Bagneux (Saumur), qui était veuve et avait un fis, Gilbert  Bedoura, né vers 1925.

Ils se sont installés à Saumur (Maine et Loire), où Joseph travaillait comme serveur et après chauffeur, et où est né Magdalena Llevat Migeon, sa fille en 1929. En 1931, ils ont retourné en Espagne. Après la guerre espagnole, deux frères en plus sont nés  à Castelldefels, Miquel (1941) et Pilar (1945). Le fils du premier mariage de sa mère, Gilbert, est resté en France.

De Magdalena (1925-2014) et Simón Isern viennent les frères Isern Llevat,  la famille actuelle, qui continue à Castelldefels (Magdalena, Carmen et Simon). Miquel a eu comme descendance  la famille Llevat Matallana (Sole et Miquel). Pilar a été envoyée pour étudier avec  sa tante de lait à Buenos Aires (1950-1965), où elle est arrivée au départ de Barcelone; puis elle est retournée à Castelldefels et s’est mariée. Maintenant, elle et ses fils sont la seule branche Llevat d’ Andalousie, celle de José, Susana et Miguel Sanchez Llevat, de Séville.

L’autre frère, Josep Llevat Roig est arrivé  à Paris plus tard, vers 1926 et a connu et s’est  marié avec la sœur de sa belle-sœur, Ludovique Migeon, en 1928, un an après le second mariage de son frère. Cette branche ne revint jamais en Espagne et s’est aussi installé à  Saumur, où sont nés Roger (né en 1929 et qui a vécu huit mois seulement) Marie Joseph (Josette) (né en 1931) et Jeannine (1939) Llevat Migeon.

De Josette et sa sœur Jeannine proviennent les  familles actuelles Guénet Llevat et Raoult Llevat, les Llevat de France, deuxième branche.

 Claude Guénet, ingénieur EDF, s’est marié en 1951 à Saumur avec Josette (1931-2013), allant habiter plus tard à Ancenis, près de Nantes. Claude, qui a énormément coopéré dans les travaux de recherche de l’histoire de la famille, et qu’habite  actuellement à Ancenis est âgé de 87 ans. Leurs enfants sont Marie José Guénet Llevat (Bagneux, Saumur, 1952), qui a trois fils et habite à Nancy; Jean Claude Guénet Llevat (Bagneux, Saumur, 1953) qui a aussi trois enfants; et Laure Guénet Llevat (Bagneux, Saumur, 1958) encore avec trois fils. Laure et Jean Claude habitent à Nantes. Les petits enfants de Claude et Josette, qui ne sont plus Llevat, ils sont aux Étatrs Unis, Ancenis, Reims, Châteauroux, Nantes et Paris.

Jeannine Llevat Migeon épousa André Rault, à  Saumur en 1968. Le couple a déménagé à Paris où ils ont eu deux fils, Pascal et Cécile.

 

 

————————————————————————————————————————

Hemos hecho referencia en una entrada anterior a la rama de Masricart en La Canonja (ver https://familiallevat.com/els-llevat-de-masricart-i-la-canonja/).

La generación 11 eran ocho hijos, que vivían en el Mas de Pujol. Precisamente uno de ellos, el primogénito Miquel, intentó ser envenenado por su mujer (ver https://familiallevat.com/la-cervesa-enverinada-del-llevat-del-mas-den-pujol-a-masricart).

Los hermanos fueron María, que murió a los tres años; Miquel, ya mencionado, nacido en 1869 y de cuya descendencia -si es que tuvo después de la mala pasada de su mujer- no tenemos noticias y que falleciió a los 42 años; María Teresa, nacida en 1861 y que, casada con un campesino de Almoster, volvió a Reus; Magdalena, nacida en 1873, casada con Francisco Toset, de quien provienen los Toset de Reus y Tarragona, pasteleros; Josep, nacido en 1875, de quien hablamos a continuación; María, de 1877, que no sabemos si se casó; María Teresa, del 1878, casada con Josep Rovira; y Francisca, de 1880, que se casó con su sobrino Antonio Grau Español (su madre era tía de su suegra).

Josep Llevat Bosch, el segundo de los dos únicos chicos, se casó en La Canonja en 1901 con Lucía Roig Llop, de la vecina Masricart. Tuvieron dos hijos , Miquel (1902) y Josep (1906). Según cuenta la familia, en padre Josep murió joven y los chicos quedaron bajo la responsabilidad de la madre, Lucía, que falleció cuando aún eran adolescentes.

Por todo ello y por el hecho de que la familia quería evitar que fueran a la guerra de Marruecos, que había comenzado en 1920 y en la que se enviaban tropas también desde Tarragona, los dos chicos fueron enviados a Francia. Ignoramos por qué a Francia y a casa de quién, pero allí fueron a casarse.

El primer hermano en llegar, hacia el 1922, fue Miquel Llevat Roig que desposó en primer lugar a Marie Augustine Maupoint, en Paris, en la iglesia de St. Vincent de Paul, en 1925, pero Marie murió enseguida. A continuación, en 1927, repitió matrimonio, también en París, pero en Saint Denis, con Gilberte Migeon, una chica de Bagneux (Saumur), que era viuda y ya tenía un hijo, Gilbert Bedoura, nacido hacia el 1925.

Se trasladaron a Saumur (Maine et Loire), donde Josep hacía de camarero y después de chofer de primera, y donde nació Magdalena Llevat Migeon, su hija, en 1929. En 1931 volvieron a España y terminada la guerra llegaron dos hermanos mucho más jóvenes, en Castelldefels, Miquel (1941) y Pilar (1945) Llevat Migeon. La guerra hizo que el hermanastro de Magdalena, e hijo del primer matrimonio de su madre, Gilbert, se quedara en Francia.

De Magdalena (1925-2014) proviene la actual familia Isern Llevat, que sigue en Castelldefels (Magdalena, Simón y Carmen). De Miquel, la familia Llevat Matallana (Sole y Miquel). Pilar fue enviada a estudiar con su tía de leche a Buenos Aires desde el 1950 hasta 1965, y adonde llegó navegando desde Barcelona ; al volver a Castelldefels se casó. Ahora, ella y sus hijos forman la única rama Llevat de Andalucía, la de José, Susana y Miguel Sánchez Llevat, de Sevilla.

El otro hermano, Josep Llevat Roig, fue a Paris hacia el 1926 y contrajo matrimonio con la hermana pequeña de su cuñada, Ludovique Migeon, en 1928, un año después de la segunda boda de su hermano. Esta rama nunca volvió a España y se instaló también en Saumur, donde nacieron Roger (nacido en 1929 y que sólo vivió ocho meses), Marie Joseph (Josette) (nacida en 1931 y fallecida en 2013) y Jeannine (1939 ), todos Llevat Migeon.

Las hermanas Josette y Jeannine han dado lugar a las actuales famíles Guénet Llevat y Rault Llevat, los Llevat de la segunda rama francesa.

Claude Guénet, ingeniero EDF, se casó en Saumur en 1951 con Josette, que falleció en 2013 en Ancenis, cerca de Nantes. Claude, que ha cooperado en el trabajo de la investigación de la historia de la familia, vive en Ancenis y tiene actualmente 87años. Sus hijos son Marie José Guénet Llevat (Bagneux, Saumur, 1952), que tiene tres hijos y un nieto y que vive en Nancy; Jean Claude Guénet Llevat (Bagneux, Saumur, 1953) que tiene tres hijos; y Laure Guénet Llevat (Bagneux, Saumur, 1958) también con tres hijos. Jean Claude y Laure viven en Nantes. Y los nietos de Claude Guénet y Josette, que ya no son Llevat, están repartidos entre Ancenis, Reims, Chateauroux, Nantes y París.

Jeannine Llevat Migeon se casó con André Rault, en Saumur, en 1968. El matrimonio se trasladó a París, donde vive, y donde tuvo a Pascal y Cécile, primos de los anteriores.

Juan Néstor García del Prado Llevat nació en la finca San Juan, en Isla de Pinos, cerca de La Fe, en 1876 y murió en La Habana en 1964.

La finca San Juan era una de las mayores fincas de la isla y debía pertenecer a sus padres, Gilberto (o Juan Gualberto) García del Prado y Narcisa Llevat Buscay  (ver https://familiallevat.com/narcisa-llevat-buscay-de-cuba-la-abeja-reina/(1) )

La hacienda San Juan aparece citada en el libro “Síntesis histórica municipal de la Isla de Pinos” (varios autores, Ed. El Abra y Ed. Historia) , un libro publicado en La Habana en 2011. Es, junto con otro editado en 1976 (Antonio Núñez Jiménez, “Isla de Pinos, piratas, colonizadores y rebeldes”), uno de los pocos que hemos encontrado que relatan seriamente lo ocurrido en esta isla caribeña.

Parece que en 1896, algunos deportados políticos intentaron secuestrar al comandante militar de la plaza, José Bérriz, sin conseguirlo. Gilberto Garcia del Prado y Narcisa Llevat acogieron en San Juan a algunos de los fugitivos, impidiendo que fueran capturados y asesinados a manos de las tropas españolas, como lo fueron los demás. Juan Néstor tenía entonces 20 años.

Seguramente la hacienda era una finca de las que el gobierno español atribuyó a los colonos para poblar la isla de blancos, en lo que se denominó Colonia Reina Amalia, cuya acta de colonización se levantó, una vez terminada, en 1830 y que no es otra cosa que la actual Nueva Gerona . En 1817 había en la isla 82 blancos (50 eran varones), 46 negros libres (32 varones) y 19 esclavos (de los que seis eran mujeres).

Posiblemente éste fuera el proyecto que atrajo a José Antonio Llevat Bescoy, padre de Narcisa,  a la isla de Pinos. Y lo atrajo con éxito.

Néstor García del Prado se casó en Nueva Gerona con Amantina Wenceslaa Fernández Llorca en 1904, cuando tenía 28 años. Tuvieron tres hijas (Maria Ignacia Amanda, Liduvina, Severina) y un chico (Néstor), entre 1905 y 1914. Salvo Severina, que falleció de cáncer de pulmón en la isla, el resto de la familia tuvo que emigrar a Estados Unidos a causa de la revolución cubana y la expropiación de sus haciendas, y es donde hoy se hallan sus hijos, nietos y bisnietos.

Las fotografías, facilitadas por la familia López del Rincón y ubicadas en el portal “My Heritage”,  en 1901 y a principios de los años 1960, en su casa cubana, con su esposa Amantina y sus dos nietos. Juan Néstor falleció en La Habana, ya castrista, en 1964.

(1) Sobre la finca, el libro de Antonio Núñez Jiménez reproduce un documento de la Audiencia de La Habana de 1913 donde Juan Néstor Garcia del Prado actúa en un deslinde con la sociedad de capital americano «Island of Pines Co.» en nombre de sus propietarios «Horacio, Rosa y García», por lo que no se puede afirmar que San Juan fuera estrictamente de Gualberto y Narcisa. También es verdad que estas transcripciones contienen a menudo errores.

Act. 14-8-2017 / 18-11-2017

 

Hi ha hagut dues branques Llevat que han passat per França, absolutament separades entre sí. Una hi arriba el 1887 al Vallespir i l’altra cap el 1922 a Paris. En els dos casos hi ha encara ciutadans francesos que, en el moment de nèixer, portaven el cognom Llevat.

Parlem aquí de la primera.
La que hi va anar a parar es una de les quatre branques Llevat Llevat, de les que ja hem parlat, la de Cal Seminari (veure https://familiallevat.com/les-quatre-families-llevat-llevat…/). Es tracta de l’únic fill baró d’ en Joseph Llevat Ferrer i la Maria Llevat Oller, en Joseph Llevat Llevat, nat a Almoster el 1852.

No sabem per qué, aquest noi, tot ser l’únic baró i fill de l’hereu (el seu pare ho era), va anar a trobar en matrimoni una noia de l´Alt Empordà, la Maria Valls, nada a Maçanet de Cabrenys, tocant a la ratlla de França, el 1860.

Potser va a tenir a veure que el seu pare va contraure segones núpcies quan ell ja tenia quasi 9 anys. Del segon matrimoni el seu pare va tenir set fills, entre ells un noi que va sobreviure, en Josep Maria Llevat Estivill, que es qui va heretar les propietats de Cal Seminari.

Saber les raons i com en Joseph Llevat Llevat, de Cal Seminari, va anar d’Almoster a l’Alt Emporà i després al Vallespir, es i serà un dels més grans misteris de la historia de la familia Llevat.

Per una raó o altra, en Josep Llevat Llevat va anar a parar a França, on es va casar amb la Maria Valls, a Bages, parròquia d’Elna (Elne) a molts pocs kilómetres de la frontera, el 1887, quan ell tenía 35 anys i ella 27. La imatge correspon al casament de Josep Llevat i Maria Valls, tal i com es va recollir al llibre del registre civil de Bages, on el matrimoni va tenir lloc el 16 de febrer de 1887.

A Elna feien de pagesos i varen tenir dos nadons: la Maria Àngela (Marie Angèle) i en Josep Antoni (Joseph Antoine), nats respectivament el 1888 i el 1896 (generació 13).

En aquesta familia hi va haver una germana, entre els dos anteriors. Va ser la Josephine Madeleine Rosine Llevat Valls, que va nèixer a Bages el 1891 però que ja no figura en el cens de 1901.

Les fronteres, en aquella època, devien ser bastant permeables, el que explica el seu matrimoni i el dels seus fills. La primera filla Maria Àngela es va casar el 1913 a Bages, França, amb el seu marit català de Massarac (a tocar de La Jonquera), en Joan Martí Pere Renart. Sabem que ell treballava a la forja (“forgeron, maréchal ferrant”), i que quan varen morir (el 1961 i el 1953 respectivament) vivien a Port-la-Nouvelle. La fotografia que adjuntem en dóna testimoni.

En Josep Antoni Lluis Llevat Valls es casà amb la Rosa Maria Teixidó Peitaví, de Les Illes (tocant a Ceret), el 1924 a Ceret, també França.

Del segon –que conservà el cognom Llevat-, sabem que en Josep Antoni Llevat Valls era agent de duanes i quan es va casar era destinat a Leymen, al departament de l’ Alt Rin, a la frontera amb Suissa, a tocar de Basilea. Ella era assistent maternal. Vàren tornar al Vallespir a primers els anys 30, on ell va seguir fent de duaner. A Tech, va nèixer el 1932 seu fill Joseph Joachim Jules Llevat Teixidó i a Arles sur Tech la seva germana Marie Rose Llevat Teixidó, l’any 1936. El pare Llevat va traspasar molt jove, el 1945 amb 49 anys, quan els fills tenien només 13 i 9 anys, quedant els nois a càrrec de la mare Rosa Maria Teixidó.

En Joseph Joachim Jules (1932-1996) era infermer i es va trasladar per raons professionals a Vierzon, al centre de França (Cher). Allà va conèixer i es va casar amb la Lucienne Pasdeloup (1923-2010), de La Motte Beuvron, a tocar de Vierzon, i que era cuidadora de malalts. No varen tenir fills, tot i que poc abans de morir, ell va adoptar dues noies ja casades a les que estimava molt, com a filles seves, la Joelle i la Chantal, que han tingut descendencia i viuen a Vierzon.

La Marie Rose Llevat, que viu actualmente a Arles sur Tech, prengué en matrimoni el 1961 un noi local, en Desiré Balança (1933-2013), electricista, primer, i director d’empresa, desprès. El matrimoni Balança-Llevat, tingué quatre fills que ara segueixen vivint a Arles i una filla a Blois. Tot i que ha França no es conserven els segons cognoms i que les esposes casades assumeixen el cognom del marit, podem dir que aquests son, segons la tradició a casa nostra, quatre germans Balança Llevat.

Les fotografies recullen le inscripció del matrimoni de Joseph Llevat i Maria Valls, tal i com figura en el llibre de registre de Bages que es conserva en els arxius del departament del Pirineus Orientals, a Perpinyà. Amés, en Joseph Antoine Llevat Valls en la seva època militar. A continuació, amb els seus dos fills i la seva esposa Rosa Maria Teixidó -darrera d’ell, a l’esquerra de la fotografía- . En la fotografia amb el cavall, la seva germana, Marie Angèle Llevat Valls i el seu marit, fent de ferrer, en Jean Pierre Martin Renart. A la derrera foto, al fons el matrimoni Llevat Teixidó (ella a l’esquerra i ell tocant l’acordeó).

Agraïments: agraïm a Géneviève Mazin (nascuda Balança), a la seva mare, Marie Rose Balança (Llevat de cognom de soltera) i a la seva cosina, Chantal Germain, la seva ajuda per a completar la historia d’aquesta branca de la familia.

——————————————————————————-

Il y a deux branches Llevat qui ont passé en France, très séparées l’une de l’autre. La première y est arrivée en 1887 aux Pyrénées Orientales, au Vallespir. La deuxième vers 1922, à Paris. Dans toutes les deux il y a encore des citoyennes françaises nées Llevat.

Nous parlons dans ce texte de celle qu’est arrivée la première.

Cette branche est une des quatre branches Llevat Llevat, dont nous avons déjà parlé, celle de Cal Seminari (voir https://familiallevat.com/les-quatre-families-llevat-llevat…/). Il est le seul fils mâle de Joseph Llevat Ferrer et Maria Llevat Oller, Joseph, né en 1852 à Almoster, qui y est allé.

Nous ne savons pas pourquoi, ce garçon, en dépit d’être le seul héritier (et son père l’étant aussi), est allé se marier une jeune fille de l’Alt Empordà, Maria Valls, née en 1860 à Maçanet de Cabrenys, touchant à la frontière franco-espagnole. Peut-être ce déplacement peut tenir à voir avec le fait de sont père s’est remarié quand il avait près de neuf ans. De ce deuxième mariage son père eut sept enfants en plus, dont un garçon, Josep Maria Llevat Estivill qui a hérité, finalement, les propriétés de la famille (« Cal Seminari »).

Savoir pour quoi et comment ce jeune garçon d’Almoster est arrivé aux Pyrénées est et sera un des plus grands mystères de l’histoire de la famille Llevat.

Pour une raison ou une autre, Josep Llevat Llevat est allé s’installer en France, où il a épousé cette fille de Massanet de Cabrenys, Maria Valls, à Bages, paroisse d’Elne, en 1887, quand il était 35 (donc assez âgé pour l’époque) et elle 27. L’image correspond au mariage de Joseph Llevat et Marie Valls, au livre de l’état civil de Bages, où le mariage a eu lieu le 16 Février 1887.

À Elne ils étaient agriculteurs et ils ont porté au monde deux enfants: Marie Angèle Laurence et Joseph Antoine Louis, nés Llevat respectivement en 1888 et 1896 (13ème génération).

Dans cette famille, il y avait une sœur des deux premiers. Joséphine Madeleine Rosine Llevat Valls, qui est née en 1891 à Bages mais que n’apparait plus censée en 1901.

Les frontières, alors, devraient être assez perméables. Ça expliquerait son mariage et celui de ses enfants. La première, Marie Angèle, s’est mariée en 1913 à Bages, France, avec son mari catalan de Massarac (à côté de La Jonquera), Joan Pere Martí Renart . Nous savons qu’il était maréchal ferrant (voir la photo jointe), et que, quand ils sont décédés (en 1961 et 1953 respectivement) habitaient à Port-la-Nouvelle.

Joseph Antoine Louis, à son tour, s’est marié avec Rosa Maria Teixidó Peitaví (née à Arles sur Tech), en 1924, à Ceret, aussi au Vallespir, assurant ainsi la continuité du nom. Joseph Antoine Llevat était douanier et avait son poste à Leymen (frontière franco helvétique) lorsqu’il s’est marié. Elle était assistante maternelle.

Rentrés au Vallespir au début des années 30, ses fils seront Jules Joseph Joachim Llevat Teixidó (né à Tech en 1932) et Marie Rose Llevat Teixido (née à Arles en 1936). Malheureusement, le père Llevat est décédé assez jeune, en 1945, lorsqu’il avait 49 ans et les deux garçons seulement 13 et 9 années.

Jules Joseph Joachim (1932-1996) était infirmier et est allé habiter à Vierzon (Cher) par des raisons professionnelles. Là, il connut et il s’est marié avec Lucienne Pasdeloup (1923 – 2010), née à La Motte Beuvron, près de Vierzon, qu’était aide soignante. Sans descendance, ils ont adopté en 1996 deux filles déjà mariées, Joelle et Chantal, et qui résident à Vierzon.

La sœur de Jules, Rose Marie Llevat, habite de nos jours à Arles sur Tech. Elle s’est mariée en 1961, avec un garçon local, Désiré Balança (1933-2013), électricien, d’abord, puis chef d’entreprise. Les fils du couple Balança-Llevat sont quatre, dont trois continuent dans la région et une fille réside à Blois. Bien qu’en France on ne garde pas les deuxièmes noms et que les femmes prennent le nom du mari lors du mariage, on peut considérer les fils de Désiré et Rose des Balança Llevat selon la tradition espagnole.

Le livre qu’on voit dans la photo jointe est celui du Registre Civil, ouvert part la page de l’enregistrement du mariage Llevat-Valls. Ce livre est conservé aux archives départamentaux à Perpignan. Dans les autres photos, Joseph Antoine Llevat Valls lorsqu’il était militaire. Puis, avec ses deux fils et sa femme Rosa Maria Teixido (elle derrière lui, à gauche dans la photo). Sur la photo avec le cheval, sa sœur, Marie Angèle Llevat Valls et son mari forgeron, Jean Pierre Martin Renart. Sur la dernière image, les deux époux Llevat Teixidó (lui jouant l’acordéon, elle à sa droite, à gauche dans la photo).

Remerciements : à Geneviève Mazin (née Balança); à sa mère, Marie Rose Balança (née Llevat), et à sa cousine Chantal Germain, pour son aide pour compléter l’histoire de cette branche de la famille Llevat.

Els arxius ben conservats son una font d’informació inesgotable. Si no fos per l’Arxiu Arxidiocesà de Tarragona hauria estat impossible reconstruir la historia dels Llevat. Però no és l’únic.

L’Estat Espanyol té bastant ben organitzats els arxius que gestiona. Existeix un portal d’Internet que dóna accés a tots els inventaris i molts dels documents estan digitalitzats. I pels que no ho estan, proporcionen un servei de tramesa digital. Aquest portal, anomenat Pares, permet accedir a l’Arxiu de la Memòria Històrica, que està a Salamanca; a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, que està a Barcelona; a l’Arxiu Històric Nacional, que està a Madrid i a l’Arxiu General de les Índies, que està a Sevilla, entre d’altres.

El fet de que els arxius siguin en pergamins que tenen quasi cinc segles i que estiguin escrits en català, llatí i castellà amb una lletra sovint difícilment inteligible no facilita seguir el contingut. Però es suficient per  a entendre’l genèricament i identificar i ubicar en el temps els principals protagonistes.

En qualsevol cas, navegar per aquests arxius ens ha permès descobrir alguns curiosos documents vinculats a la historia dels Llevat i completar algunes mancances del nostre arbre genealògic.

Per exemple, ens ha encaminat cap a la consulta, en sala de lectura de l’Arxiu de la Corona d’Aragó al carrer Almogàvers de Barcelona, de les causes que es conserven de l’Audiència de Barcelona del final del segle XVII i primeries del segle XVIII. Mercès a aquesta documentació hem pogut completar molt la visibilitat que teníem de la branca dels Llevat que va arribar a Barcelona. D’aquesta branca hi havia poca informació i –com veurem en una entrada posterior- pensem de va desaparèixer fa menys de 30 anys, cap el 1980 (veure https://familiallevat.com/els-llevat-de-barcelona/ i https://familiallevat.com/larribada-dels-llevat-a-barcelona-una-hipotesi-versemblant-sobre-les-generacions-tercera-quarta-i-cinquena/).

Ara podem confirmar que en Josep Llevat (dates no conegudes, generació cinquena) –casat amb Maria Via- era pagès a Barcelona, a la porta de les Drassanes, fóra muralla, on sabíem que havien nascut els seus fills, batejats a Sant Just i Pastor. Ens ho confirma la documentació del recurs presentat davant l’Audiència. En aquest recurs (de 1738) un serraller anomenat Francisco Costa reclama contra la sentència que li dóna la raó en un plet econòmic.

Uns anys abans, el mateix Josep Llevat, “hortelano”, havia acudit a la Comandancia d’Enginyers “con la pretensión de ampliar la casa que posee fuera de la Puerta de Santa Madroina, junto a la orilla del mar…”. L’autorització li va ser concedida l’abril del 1731 amb la condició de “que no levante más de la que edificare lo que está lo demás, que con el permiso del Conde de Montemar de 16 de enero de 1725 construyó entonces”. La petició coincideix amb el naixement del seu sisé i darrer fill, Jordi.

També hem trobat un lligall amb el recurs de Guillem Ivorra, ciutadà baró de Sant Vicenç, contra Bernat Llevat (Barcelona, 1665-1731, generació cinquena), el germà més gran de l’anterior. En aquest recurs, datat el 1696, es tracta de la propietat d’un hort que el primer ha estat condemnat a cedir al segon, prop de les “Atarasanes”. Recordem que els Llevat vivien als antics horts de Sant Beltran.

Hem descobert l’existència d’ en Jaume, possiblement oncle dels anteriors, i per tant de la quarta generació, que no coneixíem, que sembla que era ubicat aigües amunt del riu, a Cornellà, i que feia de pagès. Ho hem vist a la causa d’en Joan Baptista Salvat, de Berga, contra Jaume Llevat, que es del 1677.

De la mateixa època i sense data, s’ha identificat una escriptura de propietat per la qual en Feliu Salvador, pagès de “Sanboy” i la seva esposa Mariàngela Salvador atorga un hort a Narcìs Llevat (Barcelona 1696-1749, generació sisena) pel qual cobra “quaranta lliures barceloneses pagadores per Sant Joan de juny i per Nadal i, per l’entrada, un parell de pollastres”. L’hort era a la vora de casa seva, “prop del portal de la Drassana”.

No deixa de ser curiós veure com els Llevat desenvolupaven la seva activitat al llarg del riu, des de les maresmes de Sant Beltran, front a les drassanes de Barcelona i fins a Cornellà i Sant Boi. Més encara quan, més tard, apareix a mitjan del segle següent, un “Baudili” (Boi) Llevat…

Act. 14-8-2017