Les germanes Llevat Cavallé eren tres, les úniques filles del matrimoni d’en Jaume Llevat Casanovas, de Reus (1887-1936), i Maria del Carme Cavallé Miquel , de La Selva (1893-1974).

De la família Llevat Casanovas ja n’em parlat en tractar d’en Joan, arquitecte, el germà petit. El gran era l’Isidre, capellà teatí, que havia estat als Estats Units cap el 1915 i altres cops desprès (està registrada la seva arribada a Durango, a l‘Estat de Colorado, el 1930) , anant desprès al Canadà i que va morir a Roma el 1960. En Jaume era el segon i portava el negoci familiar, «Mosaicos Llevat«, el qual li va costar la vida l’any 1936. Desprès hi havia en Francesc (1890-1935) i l’arquitecte Joan (1892-1943).

Una rosa per a….

Pepita, Noelia, Ingrid, Pia, María José, Rocío, Rosana, Claudia, Jana, Noa, Edna, Laura, Carmeta, Cristina, Roser, Neus, Maria, Anna, Maria, Paquita, Dolors, Maria Dolors, Maria Teresa, Teresa Maria, Maria, Rosa, Dolors, Dolors, Maria Teresa, Magda, Maria dels Àngels, Margarita, Anna, Maria Antonieta, Roseta, Laia, Magdalena, Magda, Carme, Rosa, Sole, Mariona, Olivia, Roser, Valentina,Natalia, Alejandra, Cristina, Blanca, Beatriz, Claudia, María Antonia, Carolina, Patricia, Maria del Carme, Maria Cristina, Salomé, Nati, Maria del Carme, Glòria, Maria dels Àngels, Maria Eugènia, Carme, Àngels, Montse, Gemma, Jessica, Clàudia, Elisenda, Rosa, Laia, Núria, Arantxa, Esther, Maria Antónia, Marisol, Nina, Gisela, Priscila, Felisa, Maria, Roser, Francesca, Judit, Judit, Ester, Eulàlia, Magda, Brígida, Cristina, Glòria, Bea, Elvira, Irene, Diana, Esperanza, Sandra, Paloma, Inés, Pilar, Anita, Nieves, Neus, Blanca, Maria, Maria Dolors, Esther, María del Carmen, Maribel, Emma, Daisy, María, Alexandria, Gladys, Aneika, Daniela, Akiena, Olivia, Mabel, Maité, Aelia, Nirtia, Amalia, María del Carmen, Daily, Joseline, Sandra, Vaneza, Jessica, Mayrim, Lisnayda, Beatriz, Yania, Miriam, Mercedes, Teresa, Benicia y Ángeles…. LLEVAT.

If your name is Llevat, join us! / Si llevas apellidos Llevat, únete a nosotros / Si ets un Llevat, fes-te amic!

Act./Upd. 14-8-2017

Te més de 51 metres de llarg i més d’un metre i mig d’ample, amb prop de DOS MIL individus que hauran portat o porten el cognom LLEVAT des del 1560.

Tiene más de 51 metros de largo y más de un metro y medio de alto, con cerca de DOS MIL individuos con apellido LLEVAT desde 1560.

It is more than 50 meters long and one and a half meter high, containing more than TWO THOUSEND individuals with LLEVAT as surname from 1560!  .

Act./Upd. 14-8-2017

Hola Llevats!

Com sabeu s’apropa la data de la trobada i molts encara no sabeu si vindreu o no. Per què?… Potser…

Hola Llevats!
Como sabéis se acerca la fecha del encuentro y muchos aún no estáis seguros/as de si vendréis o no. ¿Por qué? … Quizás …

………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………….

Hello Llevats!

As you know the date of the Great Llevat Family Party  is approaching. And many of you are not sure about  to come or not. Why? … Maybe …

1 – I am ashamed!

Do not worry … you will feel like in the family and very well accompanied. We have planned everything to help everybody to know each other,  so all of will keep familiar very soon and becoming a nice group.

2 – I will not know anybody!

I do not even know myself! I will come to meet you and I’ll give you my best smile.

You will be able to  get in the printed family tree, over 50 meters long, and to look for yourself and your relatives. For sure you will not be alone!.

3 – I do not know if I could come …

We warn you with time enough for you programming  your schedule, helping us to be as much as  possible.

4 – I have another commitment exactly on the same day!

My Dear! What a coincidence, but perhaps you can postpone what you have? Please thinks this will be a unique and unrepeatable opportunity to meet this people and a very interesting experience that will not be repeated.

5 – And if there is not good weather?

It’s all planned, if it is cold or rains we have a covered theater to be all together.

6 – I am too lazy!

Red Bull, vermouth, coffee and other stimulants can help you to leave the monotony and enjoy a great day in the company of very friendly not-so-strangers.

7 – What shall we do with the kids?

There will activities and a person in charge to assist you,  so you can easily rest . Thus, they will have a great and nice souvenir for ever.

8 – What shall I wear?

It will be an informal meeting; Please do not come very elegant because it is a gathering of family and friends.

9- I do  not know how to come to this village

You have the car damaged, it is a little bit too far to come by bike, the plane is full …

Do not suffer at all,  if we alert us on due time we will arrange for you a limousines to pick you up from Barcelona airport or Reus train station.

10 – It will be useless…

If you come with your relatives it will a very good opportunity to strengthen the family, to share a relaxing time in common and to discover your story.

Come, get you of home, bring your relatives and friends and do something different and unique with us.

And please, remember the 3 main reasons to say YES and come to our Party !!!

1 – Attending a unique and unrepeatable event in your life;

2 – You will see the family  tree for 16 generations and getting able to know your origins;

3 – You will meet interesting people and you’ll get a nice souvenir.

The more people will come from, the better we will spend the day!

See you soon!

Aqueix emblema, propi de l’escut, envaí ben aviat altres peces de l’armadura i les vestimentes dels militars o cavallers. És a començaments del segle XII quan apareixen, al nord de França, en els segells, acompanyant les actes escrites, i adverant-les, els primers blasons pròpiament dits, tal com avui els entenem. Des d’allà, l’ús s’estengué a la resta d’Europa i, molt aviat, arribà a Catalunya, on el primer comte que, segons sembla, va servir-se’n fou Ramon Berenguer IV, de qui és un segell eqüestre, de l’any 1157, que mostra les anomenades «barres catalanes». L’escut d’or amb els quatre pals de gules fou el propi blasó o adarga del comtat de Barcelona i, més tard, per dret de baronia, el distintiu general de tots els reialmes que formaren la Corona d’Aragó. Per cert,blasó que no s’ha de confondre amb el particular i característic del regne d’Aragó, el qual blasona d’argent amb una creu plena de gules, cantonada de quatre caps de moro.

Generalment, quan el cap d’un casal noble no tenia fills mascles, acostumava, per tal d’assegurar-se la continuïtat del seu cognom i de les seves armes, a vincular-los amb l’herència, i aleshores el marit i el fill hereu de la seva pubilla anteposaven el cognom de la muller i mare, respectivament, al propi, i adoptaven les armes del vinculador. Tanmateix, aquesta condició no s’acomplí sempre; i deixà d’aplicar-se quan començaren a unir-se diferents cases en una sola persona.

De tota manera, no tots es escuts que actualment se’ns presenten son autèntics o originals. Quan visitem les grans superfícies, fires comarcals, o simplement navegant per la web, és cada vegada més freqüent ensopegar amb «els dels escuts». Aquests «professionals» ofereixen l’escut del nostre «cognom» pintat amb més o menys traça i luxe de colors, imprès per ordinador o simplement descrit. La qualitat artística acostuma a ser fluixa i la correcció heràldica escassa o nul•la, paral•lela a la de les descripcions, que sovint resulten incomprensibles.

Clar, que hom s’aprofita de la vanitat i comoditat humana, doncs sovint fa patxoca gastar-se uns calerons en la compra d’un d’aquests escuts de coloraines que guarnirà el rebedor. La realitat es que no existeixen escuts de «cognoms»; que els escuts pertanyen a llinatges, gairebé sempre nobles, la qual cosa explica que siguin més aviat pocs; que no tothom té escut d’armes: la majoria de llinatges no en tenen ni n’han tingut mai i en el cas que sospitem o creiem que algun avantpassat nostre en tenia, cal poder demostrar (per mitjà de la genealogia) que davallem d’aquella persona, posseïdora d’escut d’armes; fins i tot pot passar que dins d’un mateix llinatge, una part de la família sigui noble (els descendents d’una persona ennoblida) i una altra no; i –per últim, no es pot utilitzar l’escut d’un altre, el que fins no fa gaires això era un delicte comparable a l’ús d’una identitat aliena i que ara, demostra més aviat puerilitat i un interès superficial per la història de la nostra família.”

Dit això, efectivament, a la web no es difícil trobar un escut d’armes dels Llevat. Ara que coneixem l’inici del cognom i pràcticament tota la seva genealogia, hem tingut interès en esbrinar fins a quin punt és un escut autèntic.

És cert que, si acceptem el treball desenvolupat en els darrers mesos, resulta si més no dubtós: ara sabem que els Llevat apareixen molt tard –cap el 1560- en una família del nucli del Moster, que era un nucli de pagesos, que eren rajolers i pagesos també i que –possiblement- el primer membre de la família no era altra cosa que un fill incògnit afillat. Sembla difícil conjugar tot plegat amb un autèntic escut d’armes…

Es d’aquesta descripció que s’alimenten els que ens ofereixen per Internet el nostre escut dels Llevat. Però no hi ha cap altre referència. Per exemple, en el voluminosíssim treball de Alberto i Arturo Garcia Carraffa, de desenes de volums, publicat a Madrid el 1934 i titulat “Diccionario heráldico y genealógico de apellidos españoles y americanos” no n’hi ha rastre al volum 52, a la lletra “L”. Ni en cap altre estudi heràldic, com ens ha confirmat la Societat Catalana de Genealogia: “Cal anar en compte sobre els cognoms que generalment no tenen un origen comú, tot i que res no és impossible. En els armorials catalans no hi ha cap llinatge que tingui un escut dels Llevat. Generalment tenien escut les famílies nobles o ennoblides: en els nobiliaris no surt cap Llevat” .

Per tant, ens quasi be segur que els Llevat NO tenim escut d’armes. De tota manera, com a simple curiositat, reproduïm el que hem trobat per Internet, que no es altre que el que descriu en Vicente de Cadenas a la seva publicació de 1964. En les fantasioses representacions que ens volen vendre, està guarnit de la ferramenta habitual a l’Edat Mitja, molt anterior a l’aparició del cognom al modest nucli del Moster. Es ben cert que només el coneixement de l’origen del cognom, ja permet posar el propi disseny de l’escut en evidència…

Act. 27-12-2016

L’Institut Cartogràfic de Catalunya disposa d’una gran cartoteta històrica digitalitzada. Els mapes més antics de Catalunya son els que daten del 1606, de quan el Principat era regit pels Habsburg. De fet, la cartografia de Catalunya del segle XVII que coneixem es redueix gairebé als mapes de petit format que van aparèixer publicats en atles impresos als Països Baixos i, ja a la segona meitat del segle, a França.

En aquest mapa de 1606 i en els molts que el segueixen, El Moster no hi apareix. No el trobem fins arribar al 1716. En aquest any, Oleguer Taverner i d’Ardena, compte de Darnius (1667-1727) recull el poble per primer cop en un mapa conegut.

Cal tenir en compte la situació política del moment. La guerra de Successió (1701-1715) es va iniciar amb una cartografia de Catalunya, a gran escala, més aviat escassa. I és la cartografia el que permet el moviment de tropes i el disseny de les estratègies bèl•liques. El bàndol borbònic va poder comptar amb l’ajuda de la monarquia francesa, que ja des del segle XVII recollia, dibuixava o espoliava documentació cartogràfica com a eina de coneixement de qualsevol territori enemic. No és estrany, doncs, que els arxius militars francesos conservin alguns mapes remarcables d’aquest període, mapes d’orígens molt diversos.
Precisament, el mapa més antic que es coneix d’Oleguer Taverner es conserva al Service Historique de l’Armée de Terre (SHAT) del Ministeri de Defensa de França.

La família Taverner va destacar per l’adhesió a la causa borbònica i per la participació activa en la guerra de Successió. Oleguer va obtenir el grau de coronel de cavalleria, i va prendre part en moltes batalles i escaramusses, alhora que mostra ser un bon coneixedor de la xarxa viària, com evidencia tant la seva obra escrita com cartogràfica. No tenim dades de la formació tècnica en cartografia que posseïa, però és evident la importància que per als partidaris de Felip V tenia el fet de disposar de bons mapes.

De l’Oleguer Taverner ens interessa, per la seva qualitat i per ser el més antic, la Carta General del Principat de Catalunya dividida en les seves vegueries fins a les fronteres dels Regnes d’Aragó i França. És un mapa manuscrit amb un perfil del territori molt panxut. S’assembla –segons els especialistes- als mapes que tracen en aquells mateixos anys els enginyers de l’exèrcit francès, amb un dibuix del relleu que ja no és pictòric sinó que és ombrejat a l’aquarel•la amb molt de detall. El fet que apareguin les vegueries ens permet datar-lo amb anterioritat a 1716, per tant va haver de ser elaborat entre 1708 i 1716.

Aquest mapa és, sens dubte, el més espectacular dels dibuixats per Taverner. Com va poder dur a terme una obra d’aquestes característiques i si va ser alçat de nou per l’autor o era una còpia d’un mapa militar anterior, no ho podem saber.

Bé, no sabem com ni per què, però en aquest mapa surt El Moster per primer cop, quan tenia ja prop de 300 habitants.

Cal esperar després al 1776, 1813 i 1821 .

El 1776 apareix a l’ Atlas Geográfico de España (Mapa del principado de Cataluña: comprehende los corregimientos de Barcelona, Cervera, Gerona, Lerida, Manresa, Mataró, Puigcerdá, Talarn, Tarragona, Tortosa, Villafranca, Vique y la subdelegación del Valle de Aran), quin autor es Tomás Lopez y Vargas.

Les edicions de 1813 i de 1821 son conseqüència de la guerra del francès contra els Bonaparte, que acabà el 1814.

El primer, escrit en italià, es la Carta militare della Catalogna: per servire alla Storia delle truppe italiane nelle diverse posizioni e spedizioni di piu eserciti dal 1803 al 1808, ja que –recordem- les tropes italianes donaven suport a Napoleó. El mapa identifica perfectament una línia de front a càrrec dels francesos del general Suchet entre Castellvell i El Moster i cap el camí de l´Aleixar, coberta pels italians més enllà de La Selva.

Per últim, ja amb la grafia Almunster, el 1821 es troba el poble en el mapa històric a mode d’inventari Carte d’une partie de la province de Catalogne pour servir à l’intelligence des marches et positions du VIIe Corps de la Grande Armée pendant la Campagne des années 1808 et 1809 sous les ordres de S.E. M. les Lieutenant Général Comte Gouvion Saint-Cyr, general que –a la llum del mapa anterior- no va passar massa a prop.

Des de llavors ençà, ja ha quedat recollit progressivament als mapes publicats. En el de 1853 d’en Ramón Alabern figura encara com Moster, i ja com Almoster en el de Pascual Madoz (polític, advocat i geògraf) de 1858. I fins ara…

Act. 27-12-2016

Un cop publicats els plànols del 1716 i el 1843, adjuntem avui on viuen els Llevat a Almoster en l’actualitat . En total 28 cases allotgen a membres de la família Llevat.

Act. 27-12-2016

Algunes fotografies de la familia Llevat Rosell, de la que ja haviem parlat en un altre post.

Per una banda, amb el cap cobert, en Josep Llevat Sabadell (Reus 1863-?), el pare i hereu de cinc germans i el primer que va deixar de fer de pagès. Era de la primera generació d’aquesta branca nascuda a Reus, ja que el seu pare era d’Almoster. Era serraller i va esdevenir amb el temps vocal, tresorer i president de la Lliga Industrial i Comercial de Reus.

En l’altra, la seva esposa Francisca Rosell, amb el seu primer fill -en Josep- traspassat poc desprès de la fotografia, el 1905.

En la darrera, el dia del casament d’en Francesc Llevat Rosell (Reus 1909-1978), al Mas de les Ànimes, a la carretera d’ Alcolea, de Reus.